El barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample, és des d’avui diferent. Un canvi de plaques en tres carrers d’aquest barri barceloní han fet que tres dones hagin estat rescatades de l’oblit sota el qual havien quedat amagades. L’Ajuntament detalla que tres passatges d’aquest barri “s’han rebatejat amb el nom de pila femení que havia quedat amagat pel fet de ser dones” i detallen que el canvi de nom “busca millorar la visibilitat de les tres dones que els donen nom i dignificar aquests espais sovint amagats entre els carrers principals propers al temple”. Concretament, les dones oblidades per la història de la ciutat de Barcelona eren Francesca Simón, Matilde de Gaiolà i Paula Font tres dones que durant molts anys només van donar el cognom al passatge, obviant que eren dones.
En una nota de premsa enviada el consistori barceloní assegura que el canvi de nom “reafirma la voluntat de tenir cura de l’espai públic, reconèixer i visibilitzar figures femenines que donen nom als nostres carrers” i “forma part del compromís del districte per posar en valor la toponímia femenina i facilitar la identificació dels espais per a veïns i visitants”.
Quins passatges han canviat de nom?
El primer dels passatges que ha canviat de nom ha estat el, fins ara, conegut com a passatge de Simó. Amb el canvi de nom passa a dir-se passatge de Francesca Simon. Situat entre els carrers de Marina, Sardenya, Rosselló i Provença el canvi de nom treu de l’oblit a Francesca Simon, propietària des del 1867 dels terrenys de l’heretat Torre Vermella.
El segon passatge que ha tret de l’oblit una dona és el passatge de Font, que ara es dirà passatge de Paula Font. El passatge, situat entre els carrers de Marina, Sardenya, Mallorca i València homenatja Paula Font i Cuyàs (Barcelona, 1789- 1870), propietària d’una finca situada al joc de la rutlla.
Finalment, el darrer passatge que canvia de nom és el passatge de Gaiolà, situat entre els carrers de Nàpols, Sicília, Mallorca i València que d’ara endavant s’anomenarà passatge de Matilde de Gaiolà, qui va ser la propietària de part dels terrenys des de l’any 1862, fins al 1873.
