Les persones centenàries han assolit un nou màxim històric a Barcelona. El resum estadístic del padró municipal del 2025 publicat per l’Ajuntament fixa en 1.104 les persones que tenen més de cent anys a la ciutat. Una xifra que suposa un 9,6% més que l’any anterior. Les dones suposen un 83,9% del total de persones centenàries: 926 dones per 178 homes. “El protagonisme femení és inapel·lable”, resumeix l’informe municipal. Ara bé, com es distribueixen aquest miler mal comptat de persones centenàries en el mapa? Quatre districtes força cèntrics superen el centenar, amb l’Eixample líder destacat del rànquing.
A l’Eixample viuen 241 persones centenàries. Són 74 persones més que una dècada enrere (+ 44,31 %) i 183 més que inicis de segle (+ 315 %). L’Eixample, que és el districte més poblat, lidera a molta distància del segon amb més persones centenàries. Sarrià – Sant Gervasi té 172 persones centenàries, un 63% més que fa una dècada. Tanca el podi Horta-Guinardó, amb 137 persones, cosa que suposa un creixement del 85%. Malgrat no estar entre els tres districtes amb més centenaris, Sant Martí destaca amb 125 persones de més de cent anys, el doble dels registres de fa una dècada.
La resta de districte tenen tots menys de cent persones centenàries. Ciutat Vella, amb només 34 persones centenàries, destaca com el districte amb menys centenaris. Aquesta xifra es queda a la meitat d’altres districtes amb resultats modestos, en aquest sentit. Les Corts, el segon districte amb més persones de cent anys o més, en té 63. Sant Andreu (68), Nou Barris (72) i Gràcia (97) i Sants-Montjuïc (99) completen la llista.
Per què hi ha més persones centenàries a Barcelona?
L’informe sobre el padró deixa clar que l’augment del nombre de persones centenàries “no és una tendència singular de Barcelona”. A l’Estat, remarca, el nombre de centenaris s’ha multiplicat per 20 en les darreres quatre dècades. “Aquests trets generals emmarquen la tendència cap a l’envelliment de la població amb una esperança de vida en màxims i una reducció persistent de fecunditat i natalitat”, resa l’informe, que detalla algun argument més: “En aquesta major supervivència de persones molt grans intervenen factors individuals de longevitat (amb un elevat component hereditari), així com factors ambientals, socioeconòmics i d’accés a la salut. Com a molts altres indrets”.
