L’avenç imparable de la tecnologia és un depredador voraç de professions. Al llarg de la història, molts oficis han acabat desapareixent, substituïts per sistemes i màquines més eficients que permeten augmentar la producció, o bé simplement han deixat de ser necessaris a causa d’uns canvis de costums en la societat. Tanmateix, el record d’aquestes tasques segueix d’alguna manera present entre els més veterans i aquells que van viure l’època en què aquestes professions i oficiïs estaven a l’ordre del dia i no eren més que una part més de la seva vida quotidiana. Recentment, coincidint amb la temporada estival, una fotografia amb més de sis dècades d’història ha tornat a portar a primera línia una d’aquestes feines oblidades i, en molts casos, extingides.
La imatge l’ha recuperat precisament aquest estiu l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a fotografies antigues en blanc i negre de tot el territori català. La instantània en qüestió data del 1960 i és obra del reputat fotògraf barceloní Eugeni Forcano (Barcelona, 1926 – Canet de Mar, 2018), guanyador del Premi Nacional de Fotografia del govern espanyol l’any 2012. L’escena va ser capturada al centre de la capital catalana, concretament al carrer dels Metges del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Hi apareix un home que porta un carro de dues rodes carregat de grans blocs de gel. L’individu té a la mà dreta una espècie de punxó amb el qual fragmenta aquestes peces per adaptar-se a la demanda del consumidor. Els venedors ambulants de gel van ser una imatge habitual durant el segle passat a Barcelona i altres ciutats i municipis catalans. La seva feina permetia alimentar les primeres neveres de les cases i així conservar els aliments durant més temps sense haver de recórrer a altres mètodes tradicionals com la salaó o el bany en oli, entre altres.
Un venedor de gel al carrer dels Metges, al barri de Sant Pere de Barcelona, el 1960.
— Catalunya Color (@CatalunyaColor) July 29, 2025
📸Eugeni Forcano pic.twitter.com/waEy3Yr1Mb
Blocs de gel del Moianès i una part del barri desapareguda
La instantània ha despertat el record de diverses persones que van viure els temps en què el pas d’aquests venedors era una escena quotidiana i que han volgut deixar plasmat el seu testimoni a través de comentaris a la publicació. “Les vegades que havia baixat amb una galleda a comprar dues pessetes de gel”, recorda un usuari. “La meva àvia m’enviava a comprar una o dues barres gel a un colmado a prop de casa. Jo tenia 8-9 anys, les trobava ben feixugues. Eren per a la nevera de gel de l’àvia”, assenyala un altre. Un dels usuaris inclús explica a través de la fotografia part de la seva història familiar. “El meu rebesavi i besavi, traginers primerencs al segle XIX, baixaven en tartana i mules el gel del Moianès, on nevava i glaçava, fins al Port de Barcelona. Allà s’emmagatzemava en pous de gel, molts dels quals eren antigues tines romanes de pedra utilitzades per al vi i reconvertides”, apunta, tot afegint que s’utilitzava principalment per al peix i altres aliments.
Altres usuaris han fet bona l’ocasió per rememorar part de la història del barri durant el segle XX. “Al carrer de sota del dels Metges, la perfumeria, que la duien dues germanes. No tenia nom, però tothom en deia Les Coquetones. I dos carrers més enllà, el Bar del Primi, amb un cap dissecat de toro enorme penjat a la paret”, recorda una veïna.
