“No som nenes/nens servicials, som professionals essencials”, “Barcelona és molt cara, som esclaves d’empreses subrogades” o “SAD de proximitat=més precarietat” han estat algunes de les pancartes i consignes expressades durant la primera jornada de vaga del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de l’Ajuntament de Barcelona. L’acte, que ha comptat amb unes 200 treballadores, ha engegat avui davant l’Institut Municipal de Serveis Socials i preveu recórrer els carrers del centre de la ciutat i fer parada en algunes de les empreses subcontractades que presten el servei.
Convocada per les seccions sindicals de CFGT i Co.Bas, la jornada pretén visibilitzar les reclamacions d’un col·lectiu de 4.000 persones -la majoria dones- que atén 24.000 persones en una situació “d’alarmant precarietat”. Reclamen unes condicions laborals “dignes” entre les quals consten millores salarials, un conveni laboral propi a la ciutat i la visibilització de la seva tasca. La vaga es perllongarà el dimecres 7 i el divendres 9.
La pandèmia agreuja una situació ja delicada
“No arribem ni als 1.000 euros i així és impossible viure a Barcelona. N’estem fartes i no podem més”, ha reconegut en declaracions a l’ACN Àngels Muñoz, treballadora del SAD. Ha recordat l’empitjorament sofert pel col·lectiu arran de la Covid i lamenta que quan els toqui jubilar-se, seran “dones dependents”.
Les manifestants han acusat el SAD de ser un “servei públic en mans privades” i asseguren que el concurs, que se celebra cada quatre anys, s’acaba adjudicant a les empreses que ofereixen el servei “a més baix cost”, és a dir, un sistema que equival a modificacions permanents de professionals i empreses que atenen els usuaris.
Un conveni adaptat al dia a dia
A banda de l’augment salarial, les treballadores volen que el conveni sigui encaixi amb el seu dia a dia atès que, segons Muñoz, la majoria disposa de contractes a temps parcial de 20 o 30 hores. Així doncs, les millores inclouen un plus d’antiguitat, l’eliminació de la borsa d’hores, jornades completes de 35 hores setmanals, torns definits i rebre el salari íntegre per baixes d’incapacitat temporal.
Finalment, Muñoz ha avisat que el col·lectiu és víctima de la discriminació de gènere, amb una xifra molt elevada de dones migrades “emparades per drets laborals i socials”.
