La decisió del govern espanyol de no traslladar els policies de la comissaria de la Via Laietana ha aixecat polseguera. Després que l’Estat determinés el passat juliol que les instal·lacions es convertirien en un espai de memòria mantenint l’activitat policial, entitats memorialistes han pres la paraula per mostrar la seva “insatisfacció” amb el posicionament i demanar a la Generalitat que intervingui per tancar la seu del Cos Nacional de Policia (CNP). Això suposaria derivar els agents a les dependències de la Verneda. “No ho considerem prou, sinó una cosa simbòlica“, assenyalen sobre la proposta espanyola les agrupacions en unes declaracions recollides per Europa Press.
Davant d’aquesta situació, les entitats s’han dirigit directament al conseller de Justícia, Ramon Espadaler, per demanar-li que prengui cartes en l’assumpte i es reuneixi amb el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska. Cal recordar que la Prefectura Superior de la Policia Nacional de la Via Laietana depèn d’aquesta branca de l’executiu encapçalat per Pedro Sánchez. Els diferents col·lectius agrupats a la plataforma Via Laietana 43: Fem Justícia, fem Memòria -que compta amb més de 200 entitats membres i 35 ajuntaments, entre els quals el de Barcelona o el de Girona- recorden que la Llei de Memòria Democràtica estableix “veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició” i alerten que no hi pot haver reparació per a les víctimes si “simplement es col·loca una placa”, però es manté l’activitat policial.
En aquest sentit, remarquen que l’edifici va ser la seu històrica de la Brigada Político-Social al franquisme, per la qual cosa consideren que el recinte s’ha de destinar “sense més demores i íntegrament” a un espai de memòria. Sostenen que no és acceptable cap proposta intermèdia que en prevegi el doble ús i demanen que s’efectuï la transferència tant de l’edifici com del fons documental a les institucions catalanes.
Memòria i arxiu de la impunitat i la tortura
Amb el tancament de la comissaria i el trasllat de la policia espanyola a la Verneda, les entitats pretenen transformar l’edifici en un espai íntegre de memòria, d’arxiu documental i en un centre d’interpretació de la impunitat i la tortura comptant amb la participació de les entitats de memòria i de les persones represaliades.
