En Juanjo treballa al CAP La Sagrera de Barcelona, sovint protagonista a la premsa per les seves mancances i per la promesa eterna d’una nova ubicació. És un dels professionals que recentment ha fet vaga, i descriu un panorama que ha anat ennegrint-se durant l’última dècada. “Hi ha hagut alguns períodes de bonança econòmica, però l’atenció primària s’ha seguit deteriorant”, diu l’infermer, que just després de la pandèmia va haver d’agafar una baixa per estrès. La primera de la seva llarga trajectòria professional. Però no és l’únic. Només al centre on ell treballa, hi ha dues persones a punt de plegar per problemes de salut. Una de les companyes pateix “greus problemes d’ansietat” i una segona acaba d’agafar la baixa “per problemes musculars”. “I no és d’anar a esquiar”, ironitza l’infermer.
L’Elena és metgessa de família al CAP Ramon Torró del Poblenou. És membre del sindicat Metges de Catalunya, rep ajuda psicològica des del 2020 i reconeix que encara no s’ha recuperat del tot. En conversa amb el TOT, explica que la Fundació Galatea, que atén psicològicament professionals de diferents branques sanitàries, ha doblat la plantilla per atendre el gran nombre de treballadors que demanen ajuda. La doctora alerta que “cada cop hi ha casos més greus” i que les empreses sanitàries “no estan fent el cas que mereix aquesta situació”.
Casos com aquests no són excepcions puntuals. És més, en el marc de la vaga de professionals d’aquests dies, les direccions d’una cinquantena de centres de Barcelona han enviat una carta al conseller de Salut, Manel Balcells, assegurant que dimitiran si el departament no millora les condicions de tots els professionals de primària. La conselleria de Salut admet tenir constància d’aquesta carta i el mateix conseller ja ha aclarit que es reunirà amb aquests professionals. Ara bé, més enllà d’aquestes declaracions, Salut no entra a valorar cap altre aspecte vinculat a l’atenció primària. A preguntes del TOT Barcelona, fonts de la conselleria es remeten a les explicacions que s’han fet en el marc de la vaga laboral i la reorganització dels serveis de pediatria anunciada aquesta setmana. Des del departament tampoc no s’ha valorat cap altra proposta sindical.
Els sindicats demanen bloquejar agendes per reduir la pressió assistencial
La situació dels professionals ha arribat al límit, fet que s’explica per diferents motius. Des del sindicat Metges de Catalunya apunten a una mena d’hospitalització dels CAP, que cada cop assumeixen més tasques. L’Elena Bartolozzi, delegada sindical a Barcelona, detalla que els ambulatoris de la capital han assumit la cura de més patologies “sense personal suficient ni les eines pertinents”. És a dir, que la “complexitat” de l’atenció primària ha augmentat en els darrers anys, però no amb ella el personal i els recursos. Una situació que no és pas nova, com a mínim a la capital. La doctora lamenta que Barcelona fos “pionera” a l’hora de redirigir visites hospitalàries al CAP i sentencia: “Som l’abocador, les escombraries, on va a petar tot el que rabassa i no hi cap en altres espais. Tot el que els altres no poden assumir, va a primària. I això, en medicina, és infinit”.
A l’augment de tasques cal sumar l’envelliment poblacional. Un còctel Mólotov perfecte que genera una pressió assistencial als CAP que és inassumible per als professionals de l’atenció primària. Malgrat les seves queixes, els sindicats asseguren que l’Institut Català Salut (ICS) no té en compte aquesta situació i que continua programant visites sense cap mena de control. “Cada dia hi ha un mínim de cent persones que volen ser visitades i, malgrat tenir les agendes plenes, diàriament s’autoritzen de noves. És impossible. Hem demanat, fins i tot amb una vaga [inicis 2023], que se’ns blindés les agendes. És incompatible fer totes les visites programades actualment i acollir alhora tothom que entra per la porta”, es queixa la doctora, que assegura relatar la “quotidianitat” d’un CAP. “És com si tinc un restaurant amb 40 reserves per a 40 taules. No puc deixar passar 60 famílies més que arribin sense avisar. Hi hauria caos i errors en les comandes, no? Doncs això ens troben cada dia a l’atenció primària”, conclou Bartolozzi.
D’altra banda, Infermeres de Catalunya reforça la postura dels seus companys de professió i alerta que el col·lapse és insostenible. La portaveu del sindicat, Isabel Bonilla, critica que les cites vagin “amuntegant-se a l’agenda” i que no hi hagi temps material per fer “visites de qualitat”. “S’estan assignant temps de visites que no són reals, hi ha patologies que no es poden tractar en 12 minuts. No serveix de res oferir visites als pacients si després no els puc atendre amb garanties”, comenta la infermera, que també lamenta les poques garanties amb què han de fer les assistències domiciliàries. “He d’anar al domicili, fer la cura i parlar a les famílies, sobretot amb gent gran. Jo no puc cronometrar quant de temps necessitaré per a una visita. Hi ha moments que arribes justa, fora de temps fins i tot, i de tant en tant ja penses a anar de pressa perquè saps que tens una cura llarga a la següent casa”, explica la Isabel. La portaveu sindical fa una crida a revertir la situació i demana que Salut valori més la feina que hi ha darrere d’aquestes accions. “Una atenció no es pot valorar per un número. S’ha de veure tot, com està el domicili, quin suport té el pacient, si necessita ajuda d’un treballador social…”.
En Juanjo, l’infermer de la Sagrera, aterra a la realitat les demandes sindicals. “Hem d’atendre les visites programades, les telefòniques i respondre missatges que els pacients envien a La Meva Salut. I enmig de tot, fer passar els pacients espontanis que arriben a la consulta. L’agenda va plena i a vegades es genera moments de tensió al CAP”, detalla l’infermer, que carrega contra les polítiques de l’ICS. “Ara ha decidit que la majoria de casos passen per infermeria i, si no els podem resoldre, van al metge. Però nosaltres hi ha casos que no els tenim per la mà, jo no he estudiat per tractar problemes respiratoris o lumbars”, comenta a tall d’exemple. En aquesta línia, el professional també qüestiona que l’empresa vulgui “substituir els metges per infermers” a la primària. “És un nou nyap, un altre. No hi ha suficients metges i volen que fem nosaltres la feina, però sense reconeixement professional ni suport legal“, lamenta l’infermer.
Les retallades del 2010 encara porten cua
Els dos sindicats mantenen que el sistema comença a caure amb la crisi de 2008 i que, malgrat la recuperació econòmica de després, encara no s’han revertit les retallades d’aquella època. Analitzant les dades, entre 2019 i 2020, l’ICS ha sumat 752 treballadors a l’atenció primària de Catalunya, dels quals 411 pertanyen a personal de gestió, 158 de grau mitjà, 158 d’infermeria i només 18 metges. Unes dades que permeten a Bartolozzi fer una anàlisi clara: “Amb 18 metges més en dos anys no es pot absorbir tota la feina que hi ha”. La doctora manté que a primària “no hi pot anar qualsevol metge” i cita l’exemple de ginecologia com a argument. “És un servei amb una mitjana 3 o 4 professionals per centre, no és suficient”, detalla.
Segons els sindicats, el declivi del sistema ha arribat a un punt que fins i tot permet desmuntar amb claredat qualsevol mite que s’hagi generat al voltant de l’atenció primària. “Històricament, sempre s’havia dit que a Barcelona s’estava millor perquè era més fàcil trobar metges que a altres indrets més llunyans, però realment no és així, s’està veient ara, hi ha moltíssima feina”, sentencien els professionals, que reconeixen quedar-se sense arguments per apaivagar les queixes dels pacients: “Estem pagant les seves frustracions. A vegades depenem de proves que no ens arriben o necessitem un temps que no tenim”, lamenten des de totes dues branques. Una situació límit que oblida, tal com recorda en Juanjo, que “el sistema es manté gràcies als sanitaris”. La frase mainstream de la pandèmia.
