La Zona Franca de Barcelona acollirà la presó per a reclusos en tercer grau més gran de Catalunya. Serà una realitat el setembre del 2026, i se sumarà a la pionera del país en aquesta modalitat de centre penitenciari, que va obrir a Tarragona l’any 2023. La presó, ara en obres, està dissenyada i construïda expressament per a persones que no estan recloses 24 hores, sinó que només han de passar la nit a la presó. És per això que el centre no té murs perimetrals ni reixes o concertines, i internament també es perceben molt menys les mesures de seguretat que en un centre penitenciari ordinari. La presó està situada a la cantonada del carrer A i el carrer 1, prop de la parada de metro de la línia 10 Sud de Zona Franca, del Port de Barcelona i de la Ronda Litoral.
Així serà la presó de la Zona Franca
El futur centre està especialment dissenyat per acollir presos que compleixen la pena de presó classificats en tercer grau penitenciari. És a dir, que només dormen a la presó entre setmana i que de dia surten per formar-se i treballar. El centre acollirà homes procedents de la demarcació de Barcelona que fins ara complien la pena en tercer grau a les presons de Trinitat i Wad-Ras de la capital catalana, que sumen totes dues una capacitat de 600 places. Es guanyaran 200 llits per a interns en semillibertat i se centralitzaran en un únic espai la gestió administrativa i les tasques de tractament. La posada en marxa del nou equipament culminarà amb el tancament definitiu de la presó de Trinitat Vella. Actualment, Justícia té 113 treballadors per a 600 presos en tercer grau a les presons de Wad-Ras i Trinitat: 65 de tractament i rehabilitació i 48 de vigilància interior. La plantilla augmentarà en funció de l’increment d’interns.
Les 800 places residencials del futur equipament estan disposades en dos mòduls independents entre ells, amb una capacitat de 400 interns cadascun, que es distribueixen en quatre plantes diferents, 100 a cada planta. Cada planta està subdividida en dos espais autònoms, de 50 interns, i cada habitació compta amb quatre lliteres. Les habitacions no es tanquen des de fora i no tenen lavabo propi, sinó que els interns comparteixen banys amb altres habitacions del mateix passadís.
Cada mòdul disposa d’un espai central -el pati-, al voltant del qual es desenvoluparà la vida diària dels interns. La planta baixa acull els espais comunitaris (menjador, sala de lectura-biblioteca, gimnàs, aules de formació, sala de televisió) i una àrea d’atenció individualitzada amb despatxos d’entrevistes per fer el seguiment dels interns. Ara bé, com que els reclusos hi passen menys hores i poden fer vida al carrer, no disposarà de poliesportiu, economat o tallers d’activitats laborals. Un element distintiu d’un centre com aquest és que alguns presos poden tenir telèfons mòbils dins, sempre que no tinguin connexió a internet ni càmera. És a dir, que poden fer i rebre trucades o missatges. Els que no tinguin permís o mitjans econòmics per tenir-ne poden demanar-ne puntualment als responsables de la presó.
Rosa Maria Martínez, cap de servei de Medi Obert de la Direcció General d’Afers Penitenciaris, explica a l’ACN que un aspecte important de l’edifici és que des de fora sembla un edifici més de la ciutadania. “Volem que s’integri a la ciutat, com un edifici més, un edifici on hi ha persones que necessiten un tipus de suport i acompanyament”, relata. “Per a nosaltres és important, perquè no etiqueta i perquè ajuda al fet que la persona senti que és un ciutadà més i que s’ha de treballar en alguns aspectes. És important pensar que l’escenari, la forma en què vius i el lloc on vius modula moltes vegades el comportament, i el fet que siguin espais amables i dignes ajuda també a tenir un comportament molt més normalitzat”, conclou.
