La població barcelonina creixerà un 4% en les pròximes dues dècades, segons les projeccions de població de Barcelona (2024-2044) a partir del padró municipal d’habitants i els escenaris de creixement projectats per l’Idescat. S’arribaria als 1.771.464 habitants en aquest escenari, mentre que si es mira la part alta de la forquilla de previsió, s’arribaria als 1.854.600 veïns (un 8,9% més de població). En canvi, segons l’escenari baix de dinàmica demogràfica, Barcelona podria perdre el 2044 un 2,5% de població i caure fins als 1.660. 377 habitants.
La dinàmica de la població de Barcelona durant les dues pròximes dècades s’explicaria per un saldo natural negatiu i un saldo migratori positiu. I si ens fixem en la composició per edat projectada, es preveu un procés d’envelliment demogràfic: la població de 65 o més anys s’incrementaria el 21,5% segons la hipòtesi mitjana. L’evolució demogràfica fins al 2044 també calcula un tímid augment de la població de 0-16 anys i una moderada disminució de la població en edat activa (-1, 3%). Aquesta evolució per edat es repeteix en la majoria de districtes, amb un lleu repunt de les edats infantils i una disminució en les actives, tot i que s’observa heterogeneïtat territorial en l’evolució futura dels grups d’edat. Pel que fa a la població centenària, serà clarament femenina: 1045 dones i només 275 homes arribaran a celebrar els cent anys de vida el 2044.
El districte més gentrificat: Ciutat Vella
Si ens fixem en els districtes, hi ha dos extrems clars. Es preveu un creixement positiu en tots els districtes de la ciutat tret de les Corts, que disminuiria la seva població en un 2% fins al 2044 segons l’escenari mitjà. Amb un augment demogràfic del 24,9%, Ciutat Vella és el districte amb increment poblacional més elevat. L’Eixample i Sant Martí continuaran essent els dos districtes amb més població de la ciutat, seguits de Sants-Montjuïc i Nou Barris. En canvi, els menys poblats seran les Corts, Gràcia i Ciutat Vella. De fet, Ciutat Vella guanyarà en població a Gràcia en les pròximes dues dècades. Un canvi de posició en el rànquing de població que l’Ajuntament estima que es produirà ja l’any 2035.
Aquest 2025, Barcelona ha assolit la màxima població dels darrers quaranta anys: 1.732.066 habitants, i tots els districtes i gairebé la totalitat dels barris han anotat augments de població. Aquesta xifra consolida la tendència a l’alça iniciada el 2023 després de dos anys de retrocessos per la pandèmia. En total, Barcelona ha sumat prop de 30.000 nous habitants, clarament vinculats al moviment migratori, que ha sumat 46.000 nous veïns i veïnes. Durant tot el 2024 es van registrar a Barcelona un total de 14.680 morts, mentre que hi va haver 11.091 naixements.
Si es consolida aquesta població en el padró de 2026, a les eleccions del 2027 el plenari barceloní guanyarà dos regidors, passant de 41 a 43, tal com indica la Loreg. A les primeres eleccions municipals en democràcia, l’any 1979, tenia 43 regidors. De fet, la ciutat estava més densament poblada que ara, amb 1.886.921 habitants, i fregava la xifra de 2 milions d’habitants que li hauria fet passar als 45 regidors. A partir d’aquí, però, la població de la ciutat es va anar reduint progressivament, fins que l’any 1995, amb 1.630.867 habitants, l’Ajuntament va perdre dos regidors i es va quedar amb els 41 que encara manté actualment.
