L’Eixample tenia una platgeta que probablement els barcelonins més joves no saben ni tan sols que existia. Ubicada en el primer interior d’illa que es va recuperar l’any 1987, té l’accés al carrer de Roger de Llúria, 56, a través d’un passadís que desemboca en uns jardins en els quals es pot contemplar la Torre de les Aigües, un dipòsit del 1867, declarat bé d’interès local, que es va construir per garantir el subministrament d’aigua als nous habitatges que s’aixecaven als carrers de Roger de Llúria i del Consell de Cent, explica una publicació d’Aigües de Barcelona. La torre fa 24 metres d’altura i té planta hexagonal. És obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres.
Entre el 1987 i el 2018, en aquest interior d’illa, els estius, l’estany, de poc més de 60 centímetres, s’omplia d’aigua i la zona obria com a piscina. Va ser així fins que l’Ajuntament va decidir tancar l’espai per les queixes d’un veí pel soroll que feien els infants. El 2019, la platgeta ja no va obrir i no sembla que, ara per ara, ho torni a fer.
Una de les iniciatives dels pressupostos participatius de l’associació de veïns de la Dreta de l’Eixample proposava reobrir la platgeta, però la idea ha estat vetada pel govern de Jaume Collboni. “Va ser rebutjada”, diu al TOT Barcelona el president de l’entitat Jaume Artigues. La recuperació de la Torre de les Aigües ha passat a la fase final dels pressupostos participatius. I si surt escollida en les votacions del districte de l’Eixample, previstes entre els dies 12 i 17 de maig, es faran millores a l’espai, però sense platgeta. “És un maquillatge”, valora Artigues.
Una idea de Colau
Dotats amb 30 milions d’euros per tota la ciutat, els pressupostos participatius van ser una idea del govern d’Ada Colau per executar propostes presentades i votades per la ciutadania i a la qual el govern de Collboni ha donat continuïtat amb una segona edició, tot i que no està exempta de polèmica. Veïns i entitats -com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Revolta Escolar, Eixample Respira o el BACC- han acusat l’executiu de frenar projectes o retallar-los. Un d’aquests casos ha estat l’ampliació de l’eix verd del carrer de Girona o la pacificació de xamfrans.
En el cas de la Torre de les Aigües, la proposta, si finalment s’executa, tindrà un cost de 790.000 euros. El que es vol és crear una zona amb jocs infantils inclusius i un sistema d’ombra amb tendals. També es revisarà el mobiliari que hi ha i es disposaran els bancs i cadires per promoure la relació entre els usuaris dels jardins. A més, en el passadís d’accés s’instal·larà un espai expositiu “per recuperar la memòria i fer un viatge a través d’imatges per mostrar tota l’evolució de les primeres quatre illes del pla Cerdà”. Aquesta mostra incorporarà la perspectiva de gènere, “fent menció de les dones del barri que durant moltes generacions han fet que la nostra ciutat sigui millor”, diu el text de la iniciativa que es pot consultar en el web Decidim Barcelona.
Problemes de salubritat i conflictes
Des de fa anys, els jardins de la Torre de les Aigües estan força deixats. De fet, la proposta dels pressupostos participatius fa una diagnosi molt negativa i assenyala que tenen molt poca activitat. Els jardins s’utilitzen sobretot per passejar gossos, un “fet que genera problemes de salubritat i conflictes amb altres possibles usos”. I afegeix: “La seva entrada no és gaire atractiva per endinsar-s’hi, i la degradació de l’espai ha fet que no sigui percebut com un lloc segur o adequat per a famílies o activitats recreatives. L’estat del mobiliari urbà i la vegetació reflecteix una manca de manteniment continuat, agreujant la percepció de deixadesa”, detalla.
