La situació del litoral català és preocupant, especialment a la costa de Barcelona. L’últim temporal d’octubre s’ha menjat fins a 40 metres d’amplada de les platges metropolitanes, la pèrdua d’amplada més important des del 1990. Un problema que s’afegeix a la delicada situació que travessen les platges de la regió. Segons els càlculs municipals, les platges de la capital han perdut 129.200 metres quadrats de sorra des del 2010, l’últim cop que van rebre una donació externa. És a dir, que Barcelona perd aproximadament una hectàrea de sorra cada any ––més de dos camps de futbol. Una situació que preocupa força a l’Ajuntament, que fa nou anys que demana al govern espanyol, que és qui en té la competència, que ampliï la sorra a les seves platges.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona admeten que l’any 2022 l’executiu de Pedro Sánchez va aprovar aquesta petició, però mantenen que “ara per ara no sabem els terminis d’arribada de la sorra”. Per la seva part, el ministeri de Transició Ecològica explica al TOT que ha invertit 3,85 milions d’euros en els darrers tres anys a la costa catalana, però no específica com està el traspàs de sorra acordat el 2022.
Sigui com sigui, el transvasament de sorra és urgent i, segons els experts, “gairebé l’única solució a curt termini”. El cap del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, el doctor Miquel Canals, explica que el litoral de Barcelona s’ha convertit és un dels tres punts més crítics del país, juntament amb la costa del Maresme, molt castigada per les infraestructures ferroviàries i les carreteres costaneres, i la zona del Delta de l’Ebre, que tendeix a retrocedir de forma preocupant després que les aportacions de sorra siguin cada cop més minses i allargades en el temps.
Per què perdem tants metres quadrats de sorra?
La costa s’ha convertit en el principal reclam de Barcelona, una de les ciutats de referència del Mediterrani, però podria morir d’èxit. Segons els experts, apostar per l’economia blava –economia vinculada al mar– té molts avantatges, però també efectes negatius. El doctor Canals admet que cap actuació que afecta el litoral s’ha fet “amb esperit malèfic” i, més enllà d’accions pro turístiques, posa d’exemple els embassaments o els murs per prevenir riuades com a exemples positius. Ara bé, tot plegat també genera danys col·laterals que ara es veuen a Barcelona, per exemple, amb la reducció de sorra.
Hi ha diferents motius que expliquen la deriva de les platges catalanes. Un d’ells és que “bona part del litoral està entorpitzat; la línia de costa està ocupada per grans infraestructures i això implica que la dinàmica marina està alterada”, diu Canals. Per exemple, a Barcelona, els efectes dels temporals són més nocius per aquest motiu. Un temporal fa vessar tal quantitat d’energia a la costa que arrossega sorra cap a l’interior del mar. Hi ha una tendència natural de recuperació, però aquesta mai acaba essent completa. En tot cas, el gran problema, diu Canals, és que les platges que han modificat la seva mida habitual compliquen les tasques dels bancs de sorra submergits: “Són mecanismes d’autoprotecció que tenen les mateixes platges, però si la platja és més estreta del normal, el banc de sorra ja no té les condicions suficients per ser efectiu”, explica el geògraf.
El segon motiu que explica la davallada de sorra té a veure amb les riuades i l’erosió costanera de penya-segats. “La sorra que ve de l’interior s’ha reduït moltíssim”, lamenta Canals, que detalla com els embassaments “atrapen sediments i sorra que acaba per no arribar a la cosa”. Encara parlant dels rius, el professor recorda que estem en període de sequera i que sovint s’extreu aigua dels afluents. Tot plegat fa que el cabal “sigui menor del que tocaria”. I per acabar, encara un tercer punt: “Les grans infraestructures fan que la sorra quedi atrapada al costat que hi ha sobrecorrent; queda atrapada a una banda del Port de Barcelona, per exemple, i no circula costa avall, el que provoca una erosió en aquesta direcció”.
El cas de Barcelona encara suposa una complicació extra. La platja és artificial, fet que ho embolica tot. “En aquest cas no tenen una connexió directa amb un sistema natural d’alimentació de sorra. D’aquí que l’Ajuntament demani que el ministeri faci una intervenció de regeneració. A curt termini, l’única font per recuperar sorra és mitjançant les aportacions artificials. No és, en tot cas, cap solució definitiva”, diu Canals.
La solució definitiva, una “utopia”
Els experts alerten que l’erosió de sorra de les platges té difícil solució. De fet, Canals creu que la solució definitiva “frega la utopia”. “Potser l’ideal seria restituir l’estat original de la costa, però el litoral és un gran actiu econòmic, d’habitatge i industrial, la qual cosa fa que aquesta idea sigui utòpica en el context actual”, rumia en veu alta el professor. “El que s’ha de fer és trobar mesures pal·liatives que permetin ampliar el temps que triguen les platges a perdre sorra”, conclou Canals.
Amb aquest panorama sobre la taula, el transvasament de sorra s’albira com l’única solució que permet curar momentàniament la ferida. Transportar sorra d’un altre indret és una opció, com també ho és fer servir la que t’ofereix el mateix mar. “A 135 metres de profunditat, hi ha grans bancs de sorra que es van formar en temps passat. S’han utilitzat i es poden seguir utilitzant en aquestes operacions de regeneració”, explica el professor.
Ara bé, Canals també alerta que, com passa amb el petroli, la sorra “també és un recurs escàs” i insisteix que aquestes solucions ni molt menys són definitives. Qüestionat per si hi ha altres mesures, l’expert aposta per agregar sorra al fons del mar o per introduir estructures submergides que rebaixin els efectes i la força dels temporals. Per últim, Canals creu que seria interessant redissenyar, “o fins i tot eliminar”, algunes de les infraestructures costaneres que barren el pas de més sorra.
