La rambla del Poblenou i el carrer de Rogent tenen moltes coses en comú. La més exòtica, potser, que la llengua dominant comença a ser l’anglès. El boom turístic de Barcelona ha arribat als extrems de Sant Martí; al Poblenou, ben a prop del passeig marítim i l’Arc de Triomf, i al Clot, a pocs quilòmetres de la Sagrada Família. Autèntics caramel·lets per instal·lar-hi bars i restaurants i centres d’oci, que han proliferat a la zona per a disgust del veïnat més combatiu. El Pla d’Usos de Sant Martí, ja aprovat i pendent de les al·legacions, intenta regular tota aquesta activitat. Regula dues zones, una de més restrictiva i una de més laxa, però no acaba de convèncer.
El més cridaner de la nova regulació és la suspensió de noves llicències a la zona zero del conflicte [en verd al mapa de sota], que el districte ha batejat com ‘Àrea de tractament específic’. És a dir, es prohibeix obrir bars, restaurants, supermercats 24 hores, discoteques i locals d’atzar o de prostitució en les dues àrees més crítiques del districte: al Triangle Lúdic -àrea del Poblenou- i als voltants del carrer de Rogent -àrea Clot-. El vicepresident de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot, Miquel Catasús, celebra la regulació, però critica que arribi “amb set anys de retard”. Els companys del Poblenou creuen que l’Ajuntament fa una “fotografia realista” del problema, però que “no és suficient”. “El sector econòmic, que no el social, ha generat un desequilibri al barri”, defensen des de l’entitat veïnal del Poblenou.
El model idíl·lic per a les entitats seria l’aposta per desmassificar de negocis les zones més tensades, però el districte, que admet la “sobresaturació” de locals, detalla que només un jutge, d’acord amb unes proves fefaents, pot retirar llicències ja atorgades. En l’última reunió amb l’Ajuntament, el veïnat també va reclamar que les llicències siguin “condicionades”, que puguin revocar-se en determinades situacions, però els tècnics municipals recorden que la normativa d’un consistori té rang d’ordenança, el que vol dir que està subjecte a la normativa autonòmica i estatal, que regulen aquestes qüestions.
Ara bé, els veïns creuen igualment que l’Ajuntament podria haver estat més ambiciós. Sobretot al Clot, on l’àrea de tractament específic fa curt. De fet, els mapes del Pla d’Usos parlen per si sols: les zones “sobresaturades”, en vermell, apareixen als entorns de la rambla del Poblenou, al carrer de Pere IV –àrea de bars nocturns– i pràcticament a tot el barri de Camp de l’Arpa del Clot. Però hi ha tres carrers, d’una superfície equivalent a una quinzena d’illes de l’Eixample, que en queden fora tot i estar sobresaturats: Independència, Indústria i Dos de Maig. El districte defensa que la regulació menys restrictiva –que permet obrir només en condicions molt concretes– fa “pràcticament impossible” que puguin obrir negocis nous en aquesta zona, però els veïns ja han informat que presentaran al·legacions perquè la restricció total ocupi “tota l’àrea sobresaturada”.
Disconformes amb les ràtios establertes
A la resta del districte [zona groga del mapa 1] la regulació és més laxa. L’Ajuntament només permetrà obrir locals musicals, de restauració o supermercats 24 hores sota dues condicions: que no n’hi hagi cap en 25 metres lineals o que la suma total d’establiments no superi els 15 en un radi de 100 metres, que equival, més o menys, a una illa de cases de l’Eixample. Catasús considera aquests 15 establiments en 100 metres és “exagerat”. “Demanarem que la limitació sigui més estricta, que es puguin obrir menys activitats d’aquest tipus en aquest radi d’acció”, detalla l’activista veïnal en conversa amb aquest diari. Les entitats veïnals temen, a més, que aquesta flexibilitat traspassi la saturació que hi ha ara al Triangle Lúdic o Rogent a altres espais del districte.
Més satisfacció genera les ràtios que l’Ajuntament aplicarà amb les activitats musicals. Les llicències cauen de les zones més restrictives i es limiten a la resta del barri. Les discoteques i bars musicals només podran obrir si entre ells hi ha una distància de 400 metres, quan la vorera faci 20 metres o més d’amplada i sempre que l’establiment no superi els 150 metres quadrats. Els empresaris ja han avisat que un negoci nocturn de dimensions més petites “no surt rendible”.
Interessos oposats entre veïns i empresaris
Des del districte insisteixen que el Pla d’Usos no pretén enfrontar unes activitats amb unes altres, però els anhels dels veïns són oposats als interessos dels empresaris, que veuen el Pla d’Usos massa restrictiu i avancen que és “la mort del sector”. En la darrera trobada informativa, les principals patronals d’oci nocturn i empreses de la zona, com la gestora de la discoteca Razzmatazz, van carregar contra la restricció. Creuen que, sense possibilitat d’atorgar noves llicències al Triangle Lúdic, les discoteques i bars musicals aniran desapareixent del Poblenou a mesura que els locals vagin tancant. A més, detallen que l’Ajuntament ignora que algunes zones de les àrees de tractament específic –les més restrictives– són de les poques sense veïns i, per tant, suposen el poc espai actual on poden desenvolupar les seves activitats “sense generar tantes molèsties”.
Els tècnics animen les parts interessades a aplicar canvis abans de l’aprovació definitiva, prevista per a mitjan any, però tot fa pensar que les línies mestres es quedaran com ara. Hores després de l’aprovació inicial del projecte, el regidor de Sant Martí, David Escudé, defensava que el Pla d’Usos garanteix “la protecció del comerç de proximitat, la mixtura d’usos i la preservació del descans del veïnat”, sobretot a les zones en vermell. Els sonòmetres han confirmat l’excés de soroll al Triangle Lúdic –que els veïns anomenen Triangle Golfo–, a la rambla i a Rogent, i l’Ajuntament, en un primer intent de calmar les aigües, ha aplicat una suspensió provisional de les activitats crítiques. Els resultats són “satisfactoris”, diu Escudé, que també reconeix que encara queda “camí per recórrer”. El nou pla obre una nova via per intentar convèncer els veïns i empresaris d’una zona crítica de Barcelona.
