En Basilio s’asseu a la sorra mirant a l’horitzó. Davant seu s’estén la costa de Barcelona; al darrere, imponents, s’alcen com tres colossos les xemeneies de l’antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Aquest veí del barri de la Mina de 76 anys va arribar fa prop de quatre dècades a la capital catalana des de la seva Màlaga natal. Aleshores, encara faltaven tres dècades per al tancament definitiu de les instal·lacions energètiques que avui dia perviuen com un dels grans vestigis del passat industrial de la zona. El tros de platja on es troba l’home fa anys que està contaminat. “Sé que la sorra és tòxica, però hi vinc igualment. És la meva platja”, assegura.
La realitat d’aquesta zona de la franja del litoral -l’últim dels grans terrenys metropolitans que queda per urbanitzar- està finalment a punt de canviar. Després d’anys d’espera, la Generalitat materialitzarà a principis del pròxim mes de novembre l’adquisició de l’edifici de la nau de turbines, un primer pas essencial per poder procedir a la transformació de l’entorn de les Tres Xemeneies. El Pla Director Urbanístic (PDU) vigent des del març passats preveu la construcció de gairebé 1.800 pisos amb equipaments i allotjaments turístics que complementaran un futur gran hub audiovisual, el projecte estrella que ha de fer revifar les velles instal·lacions energètiques.
Tot sembla perfectament perfilat amb la paradigmàtica excepció del front marítim. La costa que s’estén davant de l’antiga central ha quedat fora d’aquest full de ruta, que no en contempla de moment cap adequació. El tram del litoral que uneix Sant Adrià i Badalona encara amb incertesa el seu futur a l’espera de conèixer quin calendari d’actuacions posa sobre la taula la Demarcació de Costes del govern espanyol, responsable dels terrenys. A l’horitzó, doncs, esperen les llargament reclamades tasques de descontaminació i el possible desmantellament del trencaonades que actualment protegeix el col·lector de Llevant, que està pendent de ser traslladat.
Llegat industrial sense responsables
“El planejament es pot dur a terme sense que es descontamini la costa, així que es podria donar el cas que aquest nou barri a primera línia de mar estigués enllestit, però que no tingués platja“, apunta Roger Hoyos, portaveu de l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs. Aquesta plataforma -que agrupa una quarantena d’entitats veïnals de la zona- està a l’espera que les autoritats judicials confirmin l’admissió a tràmit del recurs contenciós administratiu presentat en contra del PDU de la mà d’Ecologistes en Acció, una apel·lació que de tirar endavant obriria una possibilitat per a la inclusió en aquest full de ruta d’algun tipus de compromís per abordar la franja litoral.
Malgrat que al llarg dels anys sí que s’han dut a terme actuacions de neteja en els diferents solars propietat d’Endesa i Metrovacesa, els promotors privats del projecte no han assumit mai la responsabilitat per la contaminació de la costa, que tal com passa amb la veïna platja del Litoral prové de l’època industrial de la zona. “Aquí no s’ha fet fins ara res de res. La Llei diu que qui contamina, paga. Qui s’ha de fer càrrec de les tasques, doncs?”, reflexiona Hoyos, que té clar que els responsables de les instal·lacions haurien d’encarregar-se d’aquesta intervenció.
En la mateixa línia es pronuncia Antoni Pons, president de l’Associació de Veïns de Sant Joan Baptista, un dels nuclis de població més pròxims a les Tres Xemeneies. “Els canals de refrigeració de la central estaven en aquest punt, però com els terrenys no eren tècnicament de la companyia, ara se’n renten les mans. Ells han netejat de la tanca endins, però no està clar qui ho farà de la tanca enfora“, assenyala. Pons alerta que aquest no és un cas aïllat i recorda que ja es va viure recentment una situació semblant al barri adrianenc de la Catalana, on les tasques de descontaminació del sòl pel seu passat industrial les van acabar assumint les promotores immobiliàries que volien edificar pisos. Això, va fer que tota una part de la zona només es netegés de manera superficial, preservant així material tòxic soterrat només a uns quants centímetres de la superfície.
Un paratge desolador
La incògnita amb el futur del front marítim és una llosa que no ha fet més que aguditzar la seva degradació des del tancament de la central l’any 2011. Passejar per aquesta part de la costa barcelonina és fer-ho per un paratge desolador: les deixalles s’acumulen en diversos punts del recorregut, la terra presenta un característic color rogenc per la presència de metalls pesants i, cada cop que plou, el camí que voreja les instal·lacions es converteix en un verdader fangar ple de grans bassals.
A la vora del mar encara es poden veure les restes de l’antiga estructura que s’endinsava des de la central fins a l’aigua en forma de passera. La primera línia l’ocupa una gran escullera que protegeix el col·lector d’aigües residuals de Llevant i només trenquen aquest paisatge agrest petits trams d’entrades amb sorra com la platja on descansa en Basilio. En un punt a mig camí entre Sant Adrià i Badalona, un professor jubilat dels Maristes s’ha dedicat a construir desenes de petits tòtems amb còdols que li donen a l’indret un peculiar aspecte de cementiri al costat del mar.
La lliçó del cas de la Mora
El recorregut enfilant la costa desemboca en el barri badaloní de la Mora. Aquí coneixen de primera mà com és viure davant del mar sense poder accedir a l’aigua per la presència de contaminació. Les desenes de blocs de pisos que s’alcen en aquest punt del litoral fa gairebé cinc anys que esperen les tasques de neteja que els han de permetre recuperar la franja de prop de 600 metres de costa que l’aflorament de metalls pesants durant unes obres per reparar un col·lector d’aigües residuals els va arrabassar el 2018.
Les tanques que haurien de delimitar l’accés a aquesta part contaminada del front marítim fa temps que van acabar cedint i moltes persones les creuen de manera diària, en la majoria de casos alienes a la perillositat real de la zona. A Sant Adrià tenen molt present el cas d’aquest barri veí i la seva lluita per aconseguir que la Demarcació de Costes entomi d’una vegada per totes la descontaminació del litoral, un llegat de l’antiga empresa química Cros. “Als veïns de la Mora els van enganyar. Els hi van vendre un indret idíl·lic davant del mar i ara no tenen platja ni es poden banyar. Si es fa un nou barri a les Tres Xemeneies, s’ha de netejar. Tot o res”, lamenta Pons.
A l’espera de veure si la història es repeteix, en Basilio continuarà acudint a la seva platja davant l’antiga central. Ho farà amb el convenciment de qui reclama un espai que li pertany i amb el desig de poder asseure’s algun dia en una sorra que no sigui un vestigi més del passat industrial de la zona.
