Part del sostre dels baixos del número 10 del carrer de Marsala va caure el març passat. Des d’aleshores, l’Aurora i el seu fill viuen en un habitatge sense sostre a la cuina i al lavabo. Hi ha cables penjant i una part del lavabo està apuntalada. Tal com explica l’Aurora al TOT Barcelona, els motius pels quals va caure van ser la baixa qualitat dels materials amb els quals es va aixecar l’edifici i una fuga d’aigua a la segona planta de la finca que va estar activa durant uns quants mesos. “Tenia el pis molt maco i la cuina, per exemple, estava nova. M’ho va destrossar tot”, lamenta l’Aurora.
El cas de l’Aurosa és un dels més extrems del barri del Besòs i el Maresme, però no és aïllat. Una integrant de la plataforma veïnal SOS Besòs i Maresme, Teresa Pardo, explica al TOT que al barri només hi ha set edificis en bon estat. Bona part d’ells pateixen problemes estructurals perquè es van construir als anys cinquanta amb poca cimentació, materials de mala qualitat i amb aluminosis, entre altres.
Retards en el pla de rehabilitació
Per tal de millorar la situació dels veïns que viuen en aquestes condicions, l’Ajuntament va anunciar el juny del 2022 que invertiria 70 milions, dels quals 41 milions provenien dels fons europeus Next Generation, en rehabilitar part d’aquests edificis. Tal com recorden fonts municipals al TOT, aquest projecte inclou un total de 5.188 habitatges i 203 comunitats de veïns.
Pardo, però, denuncia que l’obra va amb retard. Concretament, alerta que de les 10 primeres finques que ja s’haurien d’haver rehabilitat o que haurien d’estar en procés de rehabilitació dins de la prova pilot del pla, només s’ha finalitzat una, la del número 11 del carrer de Mesina. Això no és tot. “A sobre, el pla de rehabilitació encara no contempla les que tenen més urgència, com, per exemple, del número 10 de Marsala”, critica Pardo. Per part seva, les fonts municipals asseguren que el pla avança segons el calendari previst. “A més de la finca del carrer de Mesina, hi ha dos blocs més en licitació d’obres, dos en procés de sol·licitud de la llicència d’obres i tres pendents de signatura de conveni. L’objectiu és que les intervencions que es duguin a terme estiguin finalitzades abans de juny de 2026″, afegeixen.
La realitat de la qual parla Pardo és fàcil de veure en moure’s pels carrers del barri, on hi ha balcons protegits amb xarxes per evitar despreniments, parets cobertes amb grans plaques per impedir filtracions d’aigua i edificis apuntalats per assegurar que totes les seves parts es mantenen en peu, entre altres. L’interior del número 10 del carrer de Marsala, on les parets i sostres deteriorats contrasten amb mobles i làmpades noves, és una mostra de com és per dins la ferida d’aquest barri. L’Aurora assenyala forats al sostre i en algunes parets del saló, fets de pladur. També detalla algunes de les conseqüències de les humitats que va deixar la fuga d’aigua. “Surten paneroles i larves del sostre i les parets. Així no es pot viure”, diu indignada sense tenir a l’horitzó el moment en el qual es començarà a revertir aquesta situació. “No puc pagar aquestes destrosses i tampoc valdria la pena fer-ho perquè poden haver-n’hi més”, afegeix.
Quan el sostre de casa de l’Aurora va caure, també ho va fer el de casa del Manuel, que vivia al pis de dalt. Recorda els fets com si haguessin succeït ahir. “Em vaig aixecar per anar a treballar i em vaig trobar tot el lavabo destrossat. Sort que les meves filles no van dormir a casa aquell dia”, indica mentre ensenya fotos de les destrosses, on es veuen parts del pis apuntalades. Les conseqüències per a en Manuel van ser de les més dràstiques que li podien tocar: marxar de casa. “No em puc permetre arreglar res i tampoc vull viure d’aquesta manera. Malgrat haver marxat, però, continuo pagant cada mes 650 euros d’hipoteca”, assegura.
Sense opcions
Aquesta situació, tal com insisteix Pardo, és força crítica en un barri com el Besòs i el Maresme, un dels que aglutina les rendes més baixes de Barcelona. Perdre l’habitatge o arreglar destrosses a costos alts, “no són una opció”. Les úniques dues alternatives que tenen bona part dels seus veïns són les que viuen en Manuel i l’Aurora: marxar i continuar pagant o quedar-se a casa i viure en condicions extremes.
Això ho explica Pardo de camí a la següent parada: el número 10 del carrer de Catània. La part més crítica d’aquest edifici es troba al soterrani comunitari, que està apuntalat des del 2001 i que aguanta el terra d’un dels habitatges que es troben als baixos. “Aquí sobre està la casa del Manuel”, avisa Pardo.
A pocs metres de distància, al número 6 del mateix carrer, hi ha tres habitatges més i un altre soterrani comunitari apuntalat. Un dels veïns, l’Antonio, explica al TOT que les primeres obres per apuntalar les van pagar els veïns el 2019, quan van caure les bigues del terra del pis d’una veïna. Després, però, l’estructura també va anar a terra i els Bombers van haver d’apuntalar l’espai una altra vegada. “En aquesta comunitat van arreglant les coses que poden, com la porta de l’entrada. Però no poden fer res davant dels danys estructurals”, remarca Pardo en una conversa amb diversos veïns d’aquesta finca. Per part seva, l’Antonio pregunta si li compensa mantenir aquest pis. “Jo soc gran, i només tinc el meu fill. No sé si li deixaré un problema o no. Val la pena que aguanti i li deixi a ell?”. La resposta de Pardo és clara: sí, s’ha de continuar lluitant.
Aquests veïns també parlen d’un altre gran problema d’aquests edificis: la manca d’ascensor. Saben que suposaria un risc intentar instal·lar-lo abans que es fes el pla de rehabilitació, però a molts d’ells els hi pesa el pas del temps. L’Antonio, per exemple, té asma. El Rafa, un altre veí, diu que és gran i que hi ha molts veïns que estan fotuts. “Jo estic fotut. El del cinquè també està fotut i el del tercer també. Els anys no perdonen”, insisteix enmig d’una conversa on la constant són problemes que encara no tenen solució. Malgrat això, també hi ha cabuda per a les bromes.
Una d’elles té com a protagonista l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui fa dues setmanes va anunciar que durant la primera setmana dels pròxims 10 mesos traslladaria l’alcaldia a cada un dels 10 districtes de la ciutat i que, fins i tot, aniria a sopar a casa de veïns. El districte pel qual va començar va ser Sant Martí. “Que en Collboni no ha anat a sopar a casa vostra?”, bromeja Pardo.
