“La imatge del Manolo i la Carmen reflecteix felicitat, autenticitat i unió després d’anys de lluita. Representen un equip inseparable, la història i els èxits del qual no existirien sense el seu suport mutu”. Així expliquen a Torre Baró per què els dos activistes, ara activistes mediàtics, després de la pel·lícula del ’47,‘ il·luminaran els carrers del barri per Nadal. Lluny del passeig de Gràcia, on l’Ajuntament prepara una performance d’alt voltatge per a l’encesa de llums, a Torre Baró els veïns s’autogestionen per tenir-ne. “Qualsevol barri de Barcelona té llums, perquè van molt relacionats als comerços, però aquí no n’hi ha i, per tant, mai n’hem hagut”, explica la presidenta de l’associació veïnal, Valeria Ortiz.
El TOT Barcelona els visita set dies abans de la presentació oficial, per a la qual s’esperen actors i algunes autoritats. Una vintena de veïns s’uneixen en una rotllana, sota el reflex dels mateixos llums, per saber què significa cada panell i decidir, en assemblea, on els ubicaran. És el segon any que ho fan, ara, amb pel·lícula com a eix temàtic. La lluita que expressa el film de Marcel Barrena encara és necessària a Torre Baró, que pateix talls de llum constants i un servei de bus molt deficient. Però aquest any es vol fer notar les coses bones. “Normalment, les nostres festes majors eren reivindicatives, de fer-nos escoltar, però aquest any volíem una cosa més bonica. La pel·lícula ha estat un fenomen molt gran el càsting mateix ja va aportar alegria. I després es va reobrir el Centre Obert, que s’havia tancat per la pandèmia i és molt important pels nostres joves”, comenta Ortiz.
Dels galls al segrest
Els veïns han preparat 13 panells, tots ells vinculats a la pel·lícula. És més, l’enginy veïnal ha permès aterrar sobre una mena de filferro gruixut els moments més emotius del film. Per exemple, quan la neta de Manolo Vital entona la cançó de lluita de Chicho Sánchez Ferlosio: “Se encontraron en la arena, los dos gallos frente a frente / El gallo negro era grande, pero el rojo era valiente“. El gall negre, gran però covard, representa el feixisme i el gall vermell, petit però valent, representa el comunisme, la lluita obrera i el moviment antifeixista. “A més a més, per als veïns de Torre Baró, representa la lluita veïnal per la dignitat. Hem decidit fer gran el gall vermell perquè ens identifica més com a comunitat”, explica el veïnat.
Tots els cartells representen moments de la pel·lícula, si bé n’hi ha dos que tenen certes particularitats. Un és la parella activista, que no correspon als actors sinó al Manolo i la Carmen reals, i l’altre és el segrest de l’autobús, que s’ha dissenyat a partir d’una fotografia antiga que es va trobar al barri. “El seu gest [del Manolo] va ser una lliçó de dignitat d’una zona oblidada. Aquell dia va ser una barreja de rialles i plors, de ràbia i esperança. Un dia en què les veïnes i veïns no només es van unir, sinó que van fer història, perquè l’esperit de lluita no es perd, s’hereta“, manifesten els impulsors dels llums.
No caure en l’oblit
La comunió que es respira a Torre Baró dista força de les polèmiques que hi ha baix de la muntanya. Barcelona ha optat per centralitzar l’encesa de llums de Nadal i els comerciants d’altres barris s’han queixat. Des de la distància, els veïns de Torre Baró es mostren comprensius. “Tot passa i es decideix al centre. Ara hi ha una petició de la casa gran [l’Ajuntament] perquè tots els barris tinguin llums. Es volen posar a l’entrada, però hi ha barris que els necessitem en altres llocs. Se’ns ha d’entendre. A Ciutat Meridiana la sensació és que cada any els llums són pitjors i aquí, per exemple, necessitem llums a la zona sud, no on s’ha dit de posar-les”, comenta Ortiz.
Divendres vinent, els veïns penjaran els llums seus, els que han fet ells mateixos. Primer dibuixant el disseny en un paper d’embalar, després repassant els perímetres amb filferro i enganxant els LEDS amb brides. La temàtica és ‘El 47’ i saben que cridarà l’atenció. Qui millor resumeix la voràgine de tot plegat és la Valeria: “Som en el focus mediàtic, però sabem que passarà. No ens importa que caiguem en l’oblit dels espectadors, però que no passi en la gent que ha de prendre decisions. No tenim cap reunió, ningú que ens digui què pensa fer per millorar el barri. Paraules i promeses, que soterraran els cables, però necessitem fermesa, projectes i un calendari”.
