Els veïns del Triangle Golfo del barri del Poblenou continuen queixant-se del soroll amb el qual conviuen durant quatre nits a la setmana a causa dels locals d’oci nocturn d’aquesta zona, que es troba entre els carrers d’Almogàvers, Pallars, Pere IV, Zamora, Pamplona i Àlaba. Una de les veïnes que ho pateix, la Griselda, explica al TOT Barcelona que aquesta situació va començar fa al voltant de 10 anys, però que cada vegada és pitjor. I les conseqüències són múltiples. La Pilar, una altra veïna, assegura al TOT que pren pastilles per dormir, ja que, malgrat tenir totes les finestres ben tancades, el soroll se sent igualment. “A l’estiu és un problema, molts pisos no tenen aire condicionat”, insisteix la Griselda. “Les nits de festa comencen dimecres i no acaben fins dissabte, quan molts veïns ens despertem a les sis del matí per anar a treballar”, afegeix la Pilar.
Aquesta conversa es produeix poques setmanes després que l’Ajuntament ampliés el pla antisoroll d’aquesta zona, vigent des del passat setembre, instal·lant un sonòmetre al carrer de Sancho d’Àvila. No és el primer sonòmetre al Triangle Golfo, un d’anterior ja va evidenciar soroll que viu la zona. És per això que per a aquestes veïnes, aquesta darrera mesura no és suficient. La Neus és la tercera amb la qual parla aquest diari. “L’Ajuntament ha instal·lat un altre sonòmetre per allargar el problema i no prendre mesures reals. Continua dilatant el problema i anomenant la zona Triangle Lúdic, però per a nosaltres és el Triangle Golfo”, insisteix. D’altra banda, l’Ajuntament va anunciar el passat divendres la suspensió de les llicències musicals, de restauració i comerços alimentaris en aquesta zona durant un any per tal que el veïnat pugui descansar millor.
“Els punts calents”
La Neus, la Griselda i la Pilar justifiquen les seves paraules fent una ruta per alguns dels “punts calents” que són focus de soroll en aquesta zona del Poblenou. El punt de sortida és el tram del carrer d’Almogàvers que toca amb Sancho d’Àvila, punt que es veu rodejat per l’allau de persones que venen de l’estació de metro de Marina per dirigir-se a la discoteca Woolf o l’Ovella Negra, que queden allà mateix; o cap a altres locals situats al cor del Triangle Golfo. “És molt fort. Surten en massa”, assegura la Pilar.
Això no és tot. Aquest punt calent també es veu marcat per la presència d’hotels i residències d’estudiants, on acostumen a allotjar-se estudiants estrangers que volen aprofitar al màxim la seva estada a Barcelona. Tal com s’ha vist en diversos vídeos publicats a les xarxes socials, les nits que surten festa han quedat marcades per botellades multitudinàries o desenes de joves corrents i cridant pel carrer, entre altres. En només una illa de cases es troben el Capri by Fraser Barcelona, Beyoo Marina-Student Accommodation, Twentytu Hostel Barcelona i Vita Student Poblenou- Student Accommodation Barcelona. Alguns d’aquests compten amb més de 10 plantes.
Tot seguit, la ruta continua pel carrer d’Almogàvers en direcció al de Pamplona, on està el Sonora Sport Tavern, que genera aglomeracions de gent fins després de l’hora del tancament, les dues i mitja de la matinada; i després continua cap a un clàssic de la nit: la discoteca Razzmatazz. En aquest cas, les queixes són diverses. La Griselda avisa que els seus responsables “privatitzen” el carrer amb l’estacionament de camions de descàrrega o les cues dels clients. La Pilar afegeix que mentrestant “la gent es torna boja per trobar aparcament”. Tanmateix, la Griselda denuncia les contínues botellades que es fan als seus voltants que, en moltes ocasions, acaben amb un nombre incomptable d’orins al carrer. “Més d’una vegada he anat a dir-los que marxessin o fessin menys soroll. La meitat et fa cas, l’altra se’n riu i et diu que t’apuntis a la festa”, lamenta la Neus.
Dormir a terra
En aquest punt de la ruta, les tres veïnes posen sobre la taula algunes conseqüències més que han de suportar per viure en aquesta espiral de soroll. La Neus, per exemple, recorda que hi ha molts nens al barri que necessiten descansar perquè van a l’escola cada matí i hi ha veïns malalts de càncer o del cor que no poden dormir. “Em sap molt de greu això”, diu. La Pilar, per part seva, assenyala que, fins i tot, hi ha veïns que treuen el matalàs del dormitori i el posen al terra d’alguna habitació interior del pis on se sent menys el soroll. Ella, però, no pot ni recórrer a aquesta opció. “No tinc dormitori alternatiu on anar a dormir”, afirma.
Malgrat la situació difícil que estan vivint aquestes veïnes, la Pilar, que va néixer al barri; i la Griselda, que fa 59 anys que hi viu, de moment no es plantegen marxar. La Neus, que fa 8 que hi va aterrar, ja està convençuda que ha arribat el moment de moure’s. “Jo volia viure al Poblenou, però no en aquest Poblenou”, reconeix. Aquestes veïnes, a més, asseguren que fa dècades no imaginaven que el lloc on viuen s’acabaria convertint en el Triangle Golfo. “Era una zona industrial, de treballadors. Tot va començar a canviar a poc a poc amb l’arribada de la Sala Zeleste —actual Razzmatazz— el 1986 i també quan es van anar tancant les agències de transport perquè feien soroll”, diu entre riures fent referència a un soroll que estava lluny d’arribar als nivells actuals.
La ruta continua. A mesura que aquestes veïnes continuen caminant ensenyen la gran quantitat de locals d’oci nocturn que envolten a la Razzmatazz i que converteixen la zona en una olla de pressió capaç de petar en qualsevol moment. El peor bar del mundo, Hijos de cain bar, del De nou al Poblenou o el Dixie 724 són només alguns dels més propers a la discoteca. A pocs metres, just darrere de la benzinera Evolution Pere IV, hi ha unes oficines on asseguren que a vegades es lloguen per fer festes privades. “Poden arribar a haver-hi 300 persones”, indica la Neus.
Una pista de ball al carrer
La darrera parada de la ruta és el carrer de Pere IV, on la Neus recorda que la calçada era “una autèntica pista de ball” dels locals Coyote, bb+, Lounge Bar i l’Open Bar, entre altres, situats un al costat de l’altre al carrer. En aquests moments, diuen, tots continuen oberts malgrat que s’està reformant l’edifici on es troben, fins fa un temps residencial, per passar a tenir uns altres usos que aquestes veïnes desconeixen. La bona notícia és que els establiments hauran de marxar d’aquí. Però al mateix temps això ha suposat que els veïns de l’edifici també ho hagin fet i, alhora, desconèixer si el que està per venir continuarà alimentant -o no- una situació que de moment no sembla tenir un final a l’horitzó.
