La porta del número 43 del carrer de Burgos no té res d’especial. És metàl·lica, amb reixes i una petita obertura a la part superior. No té aparentment cap tret característic que la diferenciï de qualsevol altre dels portals que trobem en aquesta via ubicada al barri de Sants. Si ens fixem en l’intèrfon, però, sorprèn la quantitat de botons que té tenint en compte que l’edifici només consta d’una planta baixa i un pis superior. N’hi ha dotze, un per cadascun dels habitatges que conformen el que ben bé pot presumir de ser un dels passatges més amagats d’aquesta zona de la capital catalana.
Un cop traspassada la porta metàl·lica, el visitant es troba amb les bústies dels dotze pisos, alineades i ancorades a la paret a l’altura dels ulls. Aquestes es troben a l’inici d’un estret passadís de prop de trenta metres de llarg flanquejat per un mur de maons desgastats. Si comencem a caminar uns metres i aleshores girem la mirada, podem veure una finestra amb porticons de fusta descolorits que pertany al primer pis de la construcció que dona a la façana principal, que té un balcó tapiat a l’altra banda.
El camí desemboca en un passatge força més ample flanquejat per dotze habitatges d’una única planta amb jardí alineats a banda i banda d’aquesta via central. Les casetes són antigues i presenten nombrosos desperfectes que es detecten a primera vista com, per exemple, múltiples esquerdes a les parets o humitats. Tot i l’estat precari de les construccions, només posar un peu en aquest carreró, la sensació ja és ben bé la d’haver fugit per uns segons del tràfec constant i els gratacels de la gran ciutat.
No es conserva massa informació sobre l’origen d’aquest passatge amagat, que dona per la part posterior a la subcentral elèctrica que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) té des del 1926 davant de l’estació de Mercat Nou. Se sap que les casetes es van construir abans de l’esclat de la Guerra Civil i en dues tongades diferents. Primer es van fer les del cantó esquerre, que són més antigues i més petites. Després es van fer les de la banda dreta, una mica més grans. Totes dues fileres tenen un patró comú d’aparença, amb un jardí davanter que dona pas a l’habitatge.
A mitjan segle XX, aquesta barriada del carrer de Burgos era ben bé com un petit poble. Tots els veïns es coneixien, celebraven revetlles plegats i els nens jugaven en aquest espai privat, que aleshores ni tan sols tenia una porta que el separés de la resta del barri. La comunió era pràcticament total. Durant aquells anys, la propietat era d’una família que llogava els diferents habitatges i que s’acabaria venent els terrenys a un gran tenidor a principis del segle actual. D’aquella generació que va fer d’aquest passatge la seva particular república independent ja només en queden dos inquilins. La resta van acabar marxant o van morir, ocupant el seu lloc altres llogaters.
La manca de manteniment evident que presentes les dotze casetes respon a una única raó. Els habitatges estan afectats des del 2003 per la tercera fase del projecte urbanístic del Calaix de Sants, que comprèn els carrers de Burgos, Jocs Florals, Riera de Tena i Bonaventura Pollés, així com l’edifici de Can Vies. Malgrat que inicialment es preveia enderrocar una vuitantena d’habitatges, la darrera proposta plantejada pel govern municipal redueix el nombre de demolicions a una quinzena de domicilis. Entre els quals, els dotze del passatge, que hauran de ser expropiats i bona part dels seus residents reallotjats.
Com que les casetes havien d’anar a terra, la propietat va deixar de fer-hi un manteniment i tampoc va introduir millores per adaptar-les als nous temps. Tot plegat fa que tant aquestes construccions com el passatge visquin en aquest moment els seus últims dies abans de desaparèixer arrasats per les màquines.
Expulsió d’un dels darrers veïns de tota la vida
Més enllà d’aquest estat precari, el passatge podria perdre un dels dos veïns de tota la vida supervivents el pròxim 26 de novembre. En Josep Beltrán té fixada per a aquesta data l’ordre de desnonament, després que el primer intent fos aturat per la pressió ciutadana aquesta mateixa setmana. Aquest veí de 66 anys va néixer en una d’aquestes casetes i hi ha viscut gairebé tota la vida. Quan es va morir el seu pare el 2021, la propietat es va negar a subrogar-li en contracte de renda antiga i el va denunciar per impagament. Ara l’home podria perdre el seu domicili i el seu dret a reallotjament, un extrem al qual no s’hauria arribat si el projecte del Calaix de Sants hagués complert els terminis previstos per al reallotjament i expropiació dels afectats.
Veïns com Beltrán fa més de dues dècades que esperen que es desencalli la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que ha de permetre la transformació d’aquest àmbit, desafectant més de mig centenar d’habitatges i reubicant de les famílies afectades per les expropiacions. La previsió és que els inquilins acabin reallotjats en el nou edifici que ha d’erigir-se al solar que s’estén a la cruïlla entre els carrers de Burgos i de la Riera de Tena, davant de l’estació de Mercat Nou. Inicialment, l’immoble havia d’estar construït a principis del 2020, una data de sobres sobrepassada. A l’espera d’un nou calendari, el passatge resisteix, degradant-se cada cop més i convertit en un miratge del que va arribar a ser.
