Una parella barcelonina ha encetat una croada per denunciar que el registre civil ha castellanitzat el cognom del seu primer fill. Els fets es remunten al mes d’abril del 2025, quan els pares del nadó van inscriure el nounat amb el cognom Garcia, utilitzant l’escriptura catalana i, per tant, sense accent. Així constava al DNI, al passaport i als certificats de naixement i matrimoni del progenitor, de manera que no hi hauria d’haver hagut cap problema amb què el fill heretés aquest cognom sense modificacions.
La sorpresa va arribar un mes després, quan la família va rebre per correu electrònic la certificació literal d’inscripció de naixement del petit. En aquest document apareixia el menor registrat amb el seu primer cognom amb accent. Els pares van presentar la corresponent reclamació al registre civil perquè esmenessin l’error injustificat, però la resposta que van rebre en una primera resolució administrativa va ser una negativa. “L’òrgan registral no només no reconeixia cap error, sinó que va al·legar sense solta ni volta que l’ús de l’accent seguia les normes gramaticals de la Reial Acadèmia Espanyola”, assenyalen des de Plataforma per la Llengua, que assessora els afectats en aquest cas.
Amb aquesta resolució, el registre civil no només ignorava la petició relacionada amb el criteri de filiació, sinó que mostrava un “supremacisme lingüístic manifest”, posant per davant les normes d’una llengua que no corresponia a la del cognom com a excusa per a la seva decisió arbitrària. La família va decidir aleshores posar el cas en mans de l’ONG del català, que va interposar un recurs davant la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral del Ministeri de Justícia espanyol. Aquesta apel·lació també va ser denegada amb la mateixa justificació. Esgotada la via administrativa, els pares han decidit recórrer a la via judicial per aconseguir la rectificació del registre i eliminar l’accent incorrecte del cognom del menor.
Una vintena de casos semblants detectats
Des de Plataforma per la Llengua consideren que aquest cas exemplifica un fenomen de “catalanofòbia institucional subjacent“, ja que la negativa a respectar la forma genuïna del cognom pot interpretar-se com una pressió indirecta a adaptar-se a una norma lingüística aliena. L’entitat denuncia que aquesta vulneració en un cognom tan comú com “Garcia” no és ni de bon tros un fet aïllat. Des de 2021, s’han registrat una vintena de casos reportats per ciutadans que s’han trobat en situacions similars a Catalunya i el País Valencià. En total, la plataforma ha estat coneixedora 47 queixes relatives als registres civils de Catalunya, 19 de les quals per vulneració de drets lingüístics en la catalanització de noms i cognoms.
