Barcelona s’ha convertit en l’epicentre de la revolta pagesa a Catalunya. Aquest dimarts, 4.000 pagesos tallaven les principals carreteres del país i debatien quins passos seguir. Sobre la taula, noves mobilitzacions a la frontera amb França, al Port de Tarragona o Mercabarna. Per ara, però, la protesta s’ha centrat a arribar al centre d’operacions de la Generalitat de Catalunya. Milers de tractors han avançat durant tot el dia direcció a la capital, sense aturador, envaint les principals entrades de la ciutat i amb pas ferm cap a Palau. Una protesta similar –encara que molt més massiva– a la marxa pagesa de 2017 en què es reivindicava un “nou contracte amb la societat”. La pagesia sent que Barcelona és lluny, i no només geogràficament.
Han sortit en diferents hores i des de diferents punts, però tots en direcció Barcelona. Fins a sis columnes de pagesos han desfilat aquest dimecres per Catalunya amb l’objectiu d’aparcar al lloc “on es prenen les decisions”. Per la Meridiana han entrat els del nord, que partien de Medinyà i s’han unit als que sortiren del Gurb i Sallent. Allà els esperaven petits grups de barcelonins sensibilitzats amb la causa, esperant els tractors com si es tractés de la cavalcada de Reis, i animant i aplaudint al seu pas com en els moments més emotius de la pandèmia. Poc després, a l’altre extrem de la ciutat, les mateixes imatges. Els tractors de l’Aldea, a l’Ebre, Montblanc i Fondarella –des de Ponent ha arribat el gruix de la mobilització, un miler de pagesos– han col·lapsat la Diagonal.
Baixar a Barcelona per ser escoltats
Totes les columnes han baixat a la plaça de Sant Jaume, algunes d’elles s’han aturat davant la seu del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i d’altres han saludat al seu pas la seu de la Comissió Europea, blindada com si arribessin els pitjors ultres d’un equip estranger. A aquestes administracions es dirigeixen la majoria de crítiques d’un sector allunyat de Barcelona, però que veu com les grans decisions es prenen a la capital. “Si no venim, no ens escolta ningú”, expliquen una colla de pagesos instal·lats a la Diagonal. Amb més resignació que enuig, reclamen que les institucions deixin de banda les excuses i escoltin unes reclamacions “que venen de l’any 1977”. “Si no creguéssim que Barcelona és important no vindríem. Aquí hi ha i es reparteixen els diners de Catalunya i ara toca ser-hi”, exposen.
Aquest grupet, una barreja d’homes i dones, joves i més grans afilats a Unió de Pagesos, critiquen que la Generalitat, com tantes altres administracions, només s’activi quan els problemes arriben a la rodalia de la capital. A l’àrea metropolitana hi viu la meitat de la població de Catalunya, més enllà “tan sols hi ha uns pocs vots”. Però molts problemes, insisteixen, abans d’arribar a Barcelona han passat per les comarques. “Quan els de Barcelona no tinguin aigua de l’aixeta sabran que hi ha sequera“, ironitza un d’ells, que lamenta l’afectació que aquesta crisi provoca en l’agricultura. Seguint amb més exemples, critiquen que quan tothom es va preocupar pels senglars que apareixien en la falda de Collserola, als agricultors ja els havien “arrasat totes les collites”.
Més avall, al cor de la protesta, el TOT Barcelona parla amb el Pere Berenguer, un ramader del Berguedà que carrega contra la burocràcia i la llunyania dels polítics. “No trepitgen territori”, sentència el pagès, que veu amb il·lusió una mobilització “que surt de la gent i no dels sindicats”. Explica que el més proper que tenen són les oficines comarcals, una mena de corresponsalies de la Generalitat amb seu a Barcelona, la Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre. “No funcionen”, resum el ramader. “No sé si és més una desconnexió de Barcelona amb les comarques o que directament hi ha por a Europa”, apunta alhora que lamenta que les administracions vagin “passant-se la pilota”.
Ara bé, Berenguer, que ve de pare ramader i mare carnissera, d’una família de poble i vida de camp, manté que abans les institucions eren “més properes”. En aquest sentit, assegura que ara envien tècnics “que no coneixen el sector” i especifica que “si abans aquestes oficines eren una escola per formar-se, ara s’ha convertit en un sistema de control”.
Què reclamen els pagesos
Aquest cop, l’espurna de les protestes neix d’una rebel·lió europea que s’ha ramificat per diferents estats i ha acabat adaptant-se a la realitat de cada territori. A Catalunya, els pagesos demanen suavitzar la burocràcia, flexibilitzar les mesures anticrisi de sequera i pressionar Brussel·les perquè aturi la competència deslleial que fan altres països. Peticions que ja són en mans del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. El conseller disparava aquest matí cap a Europa, culpant-la de l’excés de burocràcia que pateix la pagesia. “En aquests 8 anys la Unió Europea ha aprovat 196 normatives diferents; l’Estat 93, i el Govern 18”, ha puntat en seu parlamentària. “Les seves reivindicacions [dels pagesos] són les nostres”, ha dit al vespre. Més tímid ha estat Aragonès, que ha recordat les limitacions competencials que té Catalunya per actuar al camp. Mentrestant, la UE també es mou per rebaixar la crispació i ha obert la porta a “reavaluar” la Política Agrícola Comuna (PAC) per adaptar-la a la “realitat actual”.
En tot cas, amb gestos no és suficient i la tractorada que va començar dimarts vol canvis ferms. L’alegria de la Diagonal –alguns fins i tot han tret la graella per mostrar als barcelonins què és una bona botifarrada– contrasta amb l’enuig que hi havia al vespre a la Plaça de Sant Jaume. A la reunió no han pogut entrar pagesos de tots els territoris, un fet incomprensible per a la pagesia i que demostra, diuen, la distància que hi ha entre pagesos i institucions. “No té els mateixos problemes algú del Moianès que un de Berguedà”, diu Berenguer. Això sí, a Sant Jaume s’han fet notar amb petards, crits contra els sindicats i una mobilització històrica que, acompanyada de les protestes arreu d’Europa, pot ser “un punt d’inflexió”.
El possible inici d’una nova etapa
La d’avui és una protesta molt més multitudinària que les de l’any 2017, quan el sector es va mobilitzar per partida doble. El 28 de gener sortien per “renovar el contracte” amb una societat que, diuen, no els escolta, i el 28 de setembre van lluir estelades per carregar contra el 155. Si aquell any reclamaven preus més justos, set anys més tard també. Aquest cop, però, més units i amb les institucions obligades a donar explicacions.
Un cop acabin les protestes, els pagesos molt probablement se’n tornaran de nou cap a l’AP-7, l’A-2 o la C-16, aquelles carreteres que habitualment actuen de dissolvent per a les seves reivindicacions. Avui Barcelona els ha escoltat, al carrer i al Palau de la Generalitat. Demà, qui sap què passarà i si hauran de tornar.
