Les obres de construcció del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) del Raval Nord han fet sortir a la llum les restes de dos grans forns medievals. Les troballes han aparegut sota la capella de la Misericòrdia i els arqueòlegs pensen que es pot tractar d’un taller o “complex terrisser” que va funcionar fins a finals del segle XIV i XV. A més dels forns, s’ha localitzat un edifici indeterminat dels segles XVII i XVIII, el dipòsit d’una font, murs, paviments, estances i espais exteriors. Segons l’Ajuntament, el que s’ha trobat permet “documentar més de set-cents anys d’ocupació ininterrompuda, amb restes que abasten des del segle XIV fins al segle XX” i ofereix una nova lectura de l’evolució històrica d’aquest sector del Raval.
Les excavacions han permès determinar que durant els segles XIV i XV aquesta zona del Raval funcionava com una àrea artesanal especialitzada. Els dos forns excavats al subsol, d’uns dos metres de diàmetre, amb parets rubefactades (circumstància que evidencia l’exposició a altes temperatures) i un pilar central que sostenia l’estructura del forn, indica l’existència d’activitats vinculades al foc controlat, probablement relacionades amb la fabricació de ceràmica o peces constructives. D’altra banda, les excavacions han identificat també les restes d’un altre forn de planta rectangular, parcialment conservat, que reforça la interpretació d’aquest espai com un antic centre de producció artesanal.
Un edifici indeterminat dels segles XVII i XVIII
Les troballes van més enllà de l’època medieval. El jaciment revela que, a partir dels segles XVII i XVIII, es va construir un “primer edifici indeterminat anterior a la construcció de la nau septentrional de la futura Casa de la Misericòrdia”, que és del voltant del 1580. Se n’han conservat murs, paviments, estances i espais exteriors, amb una cisterna, el dipòsit d’una font ubicat al centre de l’actual capella i diversos pous i encaixos estructurals.
Entre finals del segle XVII i al llarg dels segles XVIII i XIX va ser quan la Casa de la Misericòrdia va dur a terme les ampliacions més importants. És en aquesta etapa quan es construeix la nau septentrional i es reorganitza profundament el sistema hidràulic del conjunt. Les excavacions han permès recuperar amb detall aquest complex sistema d’aigua, amb element destacats com el paviment original del dipòsit, l’enllosat perimetral que envoltava el safareig, i una pila de pedra quadrangular, situada estratègicament entre el safareig i la claveguera. També s’han localitzat un gran recipient ceràmic tipus alfàbia encaixat al subsol, “destinat a conservar líquids a temperatura estable”, així com pous cecs i fosses sèptiques. I de la capella de la Misericòrdia, que data del 1884, s’han conservat murs, paviments i estructures de fases molt anteriors.
Les restes s’han trobat durant la construcció d’una planta soterrada del futur equipament sanitari, que estarà situada al carrer de Montealegre, 4. Segons l’Ajuntament, la capella de la Misericòrdia es preservarà i serà visible des del CAP.
Està previst que les excavacions continuen i no es descarta que en mesos vinents es puguin localitzar més troballes medievals o anteriors.
Les troballes a Ciutat Vella, molt habituals
Les obres que es fan a Ciutat Vella solen comportar troballes arqueològiques importants. Per exemple, a la reforma de la Rambla es va descobrir l’estiu del 2023 una de les entrades de la muralla medieval sota la plaça del Teatre, així com un tram de tres metres de la muralla. I a la part superior del passeig, a prop de la plaça de Catalunya, també es va localitzar a finals del 2024 un altre tram de muralla medieval i una part de l’Estudi General de Barcelona, l’edifici “precursor” de la Universitat de Barcelona al segle XVI. Les restes es van documentar i tapar.
