Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs fa temps que estan a primera línia informativa. Des que es va aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU) el març del 2023, l’interès i curiositat per l’antiga central tèrmica no ha fet més que augmentar sobretot per al gran públic, que no havia tingut l’oportunitat de veure de primera mà les instal·lacions, tancades amb pany i forrellat des del seu tancament l’any 2011. Això va canviar amb l’aterratge de la biennal artística Manifesta 15, que tenia en la reobertura del recinte industrial un dels seus grans reclams. L’esdeveniment va ser tot un èxit i entre els mesos de setembre i novembre van passar per aquest gegant adormit del litoral metropolità desenes de milers de persones.
El Manifesta no només va ser una oportunitat fins ara inèdita d’endinsar-se en les entranyes de la vella central, sinó també l’excusa perfecta per revifar el debat sobre el seu futur i la viabilitat d’un projecte urbanístic polèmic que preveu construir 1.800 pisos i equipaments en una zona inundable. Semblava un bon punt de partida per repensar el planejament, que està pendent de la resolució d’un recurs contenciós administratiu que podria deixar-lo sense efecte. Res més lluny de la realitat. En un acte presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, es presentava el projecte guanyador per transformar la nau de turbines, que a partir del 2028 acollirà un gran hub audiovisual batejat amb el nom de Catalunya Media City. La UTE formada per Garcés De Seta Bonet arquitectes SLP + Marvel Architects, Landscape Architects, Urban Designers PLLC s’ha imposat en el concurs obert pel Govern amb una proposta que amplia la superfície ja existent –22.600 metres quadrats– amb un edifici annex translúcid. Reconvertint l’interior del recinte en un conjunt aules i espais oberts amb grans buits verticals per garantir l’entrada de llum natural. També preveu en la seva façana nord, obrir un balcó sobre el litoral de Badalona i deixar la coberta parcialment accessible al públic.
La previsió és que les obres arrenquin a l’estiu del 2026 i que requereixin una inversió total de 70,8 milions d’euros, gairebé el doble del que s’havia plantejat inicialment. Les instal·lacions disposaran d’espais dedicats a la formació i amb un centre cultural de difusió de les darreres tendències audiovisuals i digitals, tot per aconseguir convertir l’antiga tèrmica en un referent internacional en producció, recerca, formació i foment empresarial en els sectors audiovisual, digital i del videojoc. Sobre el contingut en concret, només es va revelar que l’objectiu d’oferir una proposta formativa per a una mitjana d’entre 2.000 i 2.500 alumnes anuals i amb cicles mitjans i superiors d’FP, entre d’altres, així com formació universitària en l’àmbit digital i audiovisual tant de grau i màster com doctorats.
Un projecte que oblida el seu passat i ple de contradiccions
A la presentació d’aquest projecte no hi va acudir cap representant de les entitats tant veïnals com ecologistes que des de fa gairebé dues dècades lluiten per a la preservació de les Tres Xemeneies i la renaturalització franja del litoral. No hi van ser convidats. Tota una declaració d’intencions per part de les autoritats, que no semblen gaire obertes a tenir en compte les reivindicacions ciutadanes amb aquesta potent transformació urbanística, més enllà d’uns processos participatius molt inicials que no han tingut continuïtat sobre el paper. “Ens preguntem si estaríem en aquest punt si no portéssim 18 anys batallant… Sembla que això no serveix ni és suficient perquè t’escoltin”, lamenta Roger Hoyos, alma mater de la Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies i portaveu de l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs, que agrupa una quarantena d’entitats veïnals i ecologistes de la zona.
Les diferents agrupacions fa temps que denuncien que aquest hub audiovisual és només l’esquer perfecte per justificar un PDU que titllen d’especulatiu i remarquen que la presentació del projecte arquitectònic guanyador no ha vingut acompanyada dels acords amb les universitats i empreses que impartiran aquesta formació anunciada. “Tot és una escenificació, un acte de propaganda per captar inversors. Tant de bo en surtin, però hem d’entendre que això no és res més que un anunci de cara a la galeria, buit de contingut”, subratlla Hoyos, que també apunta l’absència de referències als nous usos de les tres xemeneies que coronen el recinte, alimentant les sospites fundades sobre la instal·lació d’oficines o allotjaments hotelers. El portaveu també lamenta que no es doni continuïtat d’alguna manera a l’espai Memòria del Fum, el més visitat durant el Manifesta i que abordava la trajectòria de la tèrmica, la seva relació amb l’entorn i les lluites veïnals i obreres vinculades, tant les passades com les actuals.
Tanmateix, potser la gran contradicció de tot plegat és que, en paral·lel al hub audiovisual, el pla urbanístic vigent continuï avançant desobeint les directrius que marquen a instàncies europees administracions com precisament la Generalitat, sobretot pel que fa a la liberalització de la costa davant la situació d’emergència climàtica. Encara amb més raó després dels devastadors efectes de la DANA al País Valencià i amb l’anunci encara recent per part del Govern amb la intenció de revisar les activitats permeses en zones inundables com precisament aquesta, on es vol crear un nou barri amb 5.000 veïns als marges de la desembocadura del riu Besòs. Amb tot, el PDU podria acabar en paper mullat amb la resolució del recurs contenciós administratiu, deixant les obres a mig fer i obligant les autoritats a tornar a redactar u projecte pràcticament des de zero. “La justícia va al seu ritme, però el procés continua obert. Si la sentència arriba amb els treballs en marxa, s’haurà d’aturar màquines”, insisteix Hoyos.
