La nova Ordenança de Convivència que prepara l’Ajuntament de Barcelona, per posar al dia un text desfasat de finals de 2005, protegirà els drets de les persones LGTBI+, transgèneres i intersexuals de forma específica. La norma de fa 18 anys esmenta en l’article 16 que es perseguirà qualsevol conducta que atempti contra la dignitat de les persones, així com qualsevol comportament discriminatori, ja sigui de contingut xenòfob, racista, sexista i homòfob, o de qualsevol altra condició. Fonts municipals expliquen que el nou text s’ha d’adequar a les lleis estatals i de la Generalitat que han sortit els darrers anys en aquest àmbit.
De fet, el decret que regula el procés participatiu per modificar l’Ordenança de civisme, el nom com es coneix popularment la norma, esmenta la necessitat d’ajustar el text a la Llei de la Generalitat, del 10 d’octubre del 2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, així com les lleis estatals, del 12 de juliol del 2022, per la igualtat de tracte i no discriminació, i del 28 de febrer del 2023, per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI.
Agressions el cap de setmana passat
L’adequació de la normativa es fa molt necessària a Barcelona en un moment de continuades agressions homòfobes i contra la resta de persones del col·lectiu LGTBI+, transgèneres i intersexuals, com les que s’han viscut a la ciutat aquest cap de setmana passat a Sant Martí i Sants, per citar dos dels casos més recents. El divendres 9 de febrer, a més, una desena de dones van ser atacades per un home a l’estació de metro del Camp de l’Arpa. Una de les noies va rebre un cop de puny i va patir lesiones greus, en el que sembla que podria ser un delicte d’odi, segons els Mossos.
En l’àmbit general, l’Ajuntament veu la necessitat de modificar l’ordenança perquè continuï sent una eina efectiva “per fer front a les noves situacions i circumstàncies que poden afectar o alterar la convivència que s’estan produint darrerament a Barcelona”. A banda, la modificació de la norma “es considera indispensable atès que després de més de 18 anys de vigència es detecta la necessitat d’emprendre una adaptació d’aquesta norma a l’ordenament jurídic vigent i a la realitat actual”, diu el decret, que es pot consultar a la Gaseta municipal.
Sentències judicials en contra
Un dels grans problemes que ha tingut l’Ordenança de Convivència en els 18 anys de la seva existència ha estat les sentències judicials en contra els anys 2009 i 2015, i el que farà el nou text serà adaptar-se a les resolucions que es van dictar, ja que alguns dels preceptes de la normativa van ser declarats nuls pels tribunals. Un dels articles que va tombar el Tribunal Suprem va ser la prohibició d’anar pel carrer sense camiseta, un fet que va aixecar una forta polseguera en temps de Xavier Trias com a alcalde.
El procés participatiu que s’obre pretén que hi hagi “pluralitat” de veus en la redacció del nou text. A més, es crea una comissió de seguiment formada per representants de les principals entitats de la ciutat, com la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya o la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona, o dels sectors del turisme, oci nocturn i restauració entre d’altres.
Necessitat de l’acord polític
Un altre pas que haurà de superar la nova norma per ser aprovada serà l’acord dels grups municipals, amb diferències importants, ja que mentre PSC i Trias per Barcelona, per exemple, són partidaris d’endurir-la, Barcelona en Comú sempre ha defensat una revisió a la baixa. Durant el primer mandat d’Ada Colau, entre 2015 i 2019, ho va intentar, però no se’n va sortir.
