La plaga de paparres que està afectant diversos punts de Barcelona podria ser encara més preocupant de l’esperat. Després que el TOT Barcelona alertés la setmana passada que la problemàtica amb aquests molestos àcars que afectava els jardins de Sant Pau del Camp s’havia estès a altres zones de la ciutat, un estudi realitzat per experts de l’empresa especialitzada en control de plagues Anticimex ha revelat aquesta setmana que s’ha detectat recentment la presència d’una nova espècie concreta d’aquests artròpodes que podria transmetre malalties greus.
Es tracta de l’Hyalomma lusitanicum, un tipus de paràsit que fins ara no tenia una població important a la capital catalana i la seva àrea metropolitana, però que amb la proliferació d’alguns animals salvatges portadors com els conills o els senglars ha patit un repunt extraordinari que comença a preocupar els especialistes. Segons s’indica en aquest estudi, una de les principals característiques que diferencia aquesta espècie de paparres de la resta és que tenen una gran mobilitat, és a dir, que en comptes de ser un subjecte passiu, aquesta tipologia d’àcar es desplaça de manera activa quan detecta un subjecte que pot parasitar.
En el cas de Barcelona, preocupa sobretot la possibilitat que aquesta plaga que per ara sembla només afectar algunes zones verdes de la ciutat com els jardins de Sant Pau del Camp, alguns punts de la muntanya de Montjuïc o el parc de Can Dragó, acabi estenent-se a recintes i instal·lacions municipals com poliesportius o escoles i instituts.
Malalties que podrien ser difícils de controlar
Cal recordar que una paparra fixada al cos generalment no causa dolor i el més freqüent és que la picada no provoqui cap dany, o únicament una petita lesió a la pell. Aleshores, perquè preocupa tant aquesta nova espècie? Doncs perquè l’Hyalomma lusitanicum pot transmetre en alguns casos malalties greus com a febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l’encefalitis transmesa per paparres, la babesiosi, la tularèmia o, sobretot, la febre hemorràgica de Crimea-Congo. A més, la seva gran mobilitat la fa més difícil de controlar i facilita que l’afecció es pugui estendre.
