Mortadel·lo i Filemó ja tenen semàfor a Barcelona. El passat cap de setmana s’inauguraven els aparells amb les figures d’aquests dos personatges emblemàtics de les tires còmiques de Francisco Ibáñez a dos passos de vianants de la ciutat. En concret, els senyals lluminosos ubicats a la cruïlla del carrer del Treball amb el del Concili de Trento, al districte de Sant Martí, representen Filemó a l’òptica vermella, indicant l’aturada dels vianants; i Mortadel·lo al prisma verd, per permetre el pas.
Aquests, però, no seran els únics semàfors de la capital catalana que tindran aquesta mítica dupla com a protagonistes. L’Ajuntament de Barcelona preveu instal·lar tres parells de semàfors més a diferents localitzacions de la ciutat. El projecte en contempla, de fet, dos a la cruïlla de Gran Via amb Bac de Roda, propera a la residència que ocupava el dibuixant a la ciutat; dos a la cruïlla del carrer del Comte d’Urgell amb el de Manso, proper al mercat de Sant Antoni; i dos a la ronda Sant Pere amb el passeig de Gràcia, una ubicació cèntrica.
Cal recordar que la iniciativa va néixer de la petició d’un ciutadà, que va posar sobre la taula del consistori aquesta original proposta amb l’objectiu d’homenatjar la figura de l’escriptor i dibuixant navarrès, que va morir el passat 15 d’agost. La gran acollida que ha tingut aquesta intervenció ha obert un debat a les xarxes socials sobre quin ha de ser el pròxim protagonista d’un semàfor temàtic a la ciutat.
Del Cobi a un Crist Redemptor
Diversos usuaris han compartit diferents propostes -algunes més surrealistes que d’altres- sobre qui ha d’acompanyar Mortadel·lo i Filemó com a guardians d’un pas de vianants barceloní i inclús hi ha persones que s’ha atrevit a fer una simulació de com podrien quedar aquests figurants en un dels milers d’aparells repartits per tota la ciutat.
Entre les diferents propostes plantejades trobem des d’un semàfor dedicat al mític Cobi, que suposaria un acte més de record als Jocs Olímpics del 1992, o un amb la figura del Crist Redemptor de Sant Climent de Taüll, exposat actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
