El nombre de persones sense llar a Barcelona ha assolit xifres rècord. Almenys 1.982 ciutadans dormen al ras cada nit a la ciutat. Ho diu el recompte d’Arrels Fundació presentat aquest dimecres. Però més enllà de la quantia, que suposa un increment del 43,2% respecte al comptatge d’Arrels de finals del 2023 (1.384 persones), la fotografia de l’entitat posa de manifest que el fenomen del sensellarisme està canviant a Barcelona, desplaçant-se de Ciutat Vella, a barris més perifèrics i zones industrials. També ha aparegut una dinàmica nova: l’agrupament de persones sense llar, per exemple, en tendes de campanya. Les dades d’Arrels han aixecat molta polseguera política a l’Ajuntament. Dos partits tant distants com Junts per Barcelona i Barcelona en Comú s’han posat d’acord i forçaran un plenari sobre sensellarisme, que constati el “fracàs” de les polítiques de Jaume Collboni i per exigir un pla d’acció dotat amb 60 milions i l’obertura d’un centre de baixa exigència (una mena d’alberg) a cada districte.
La nit del 3 de desembre vam sortir a comptar les persones que dormen als carrers de #Barcelona, gràcies a la col·laboració de més de 600 persones voluntàries.
— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) December 10, 2025
En total, hem detectat 1.982 persones dormint al ras, un 43,2% més des de l’últim recompte d’Arrels de l’any 2023. pic.twitter.com/8lzP1F7qQ5
La xifra s’ha multiplicat per 3,5 en una dècada
En una dècada, la presència de persones sense llar a la capital catalana s’ha multiplicat per 3,5. De 896 sense sostre el 2015 (segons el recompte d’Arrels d’aquell any) s’ha passat a prop de 2.000. La xifra, fins i tot, podria ser més elevada perquè en el seu comptatge Arrels no ha inclòs el centenar de places del centre d’emergència que l’Ajuntament de Barcelona va obrir el 2 de desembre. La directora d’Arrels, Bea Fernández, ha dit que l’entitat desconeix si es va omplir. Arrels tampoc ha inclòs les 63 persones sense llar que van localitzar a l’aeroport i ha indicat que no es va pentinar íntegrament la muntanya de Montjuïc. El Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergència (CANE) té espai per a 74 homes i 26 dones, s’activa durant l’operació fred i cal una inscripció prèvia, han remarcat fonts municipals sense concretar si es va omplir o no el 3 de desembre.
L’Ajuntament també reconeix que el sensellarisme ha crescut notablement a Barcelona el darrer any, fins a les 1.784 persones aquest novembre. En dotze mesos, l’increment, segons les dades oficials del consistori, és del 33%, han informat el TOT Barcelona des del servei de premsa municipal. A l’octubre, el nombre de persones sense llar era de 1.581, al qual calia afegir-ne 536 més que malvivien en 110 espais ocupats, entre assentaments i locals. Això significa que entre octubre i novembre, l’augment ha estat del 12,84%. El govern municipal destina al sensellarisme 51 milions d’euros anuals.
El nou mapa del sensellarisme a Barcelona conclou que Ciutat Vella ja no és el districte amb més persones que dormen a la via pública (372) sinó a Sants Montjuïc, on en dos anys la presència de sense llar ha augmentat un 143%, passant de 209 a 489 sense llar. I a Sant Martí, l’increment des del 2023 ha estat del 69%, de 198 a 335. De fet, el nombre de sense sostre augmenta en nou dels 10 districtes. L’excepció és Sarrià-Sant Gervasi. I Arrels ha detectat gent als carrers en 47 dels 73 barris. El recompte es va fer la nit i la matinada del 3 al 4 de desembre, amb l’ajut de 600 voluntaris.
El recompte d’Arrels destaca “un augment molt evident de persones vivint a la intempèrie a Montjuïc i la Zona Franca, al barri del Bon Pastor i a Horta. Aquestes són zones on tradicionalment no trobàvem un nombre significatiu de persones vivint al ras, en comparació amb el centre de la ciutat”, subratlla l’entitat. Ara, molts sense llar han deixat el centre -tot i que l’Eixample és el segon districte amb més sense sostre (389)- i s’han desplaçat cap a barris perifèrics i zones industrials. Això ha estat així després d’alguns desallotjaments que la Guàrdia Urbana va fer al parc de Joan Miró o l’estació del Nord, ha reflexionat Fernández. El desplaçament afecta les persones sense sostre en el seu dia a dia, “perquè els recursos d’atenció social, on habitualment troben serveis bàsics, queden més lluny i perquè, en ser desallotjades, poden perdre també les seves pertinences i la xarxa veïnal que els dona suport”.
No es pot treure pit @jaumecollboni d’un pressupost de 4200 milions i acceptar que tanta gent dormi al carrer. Aquest retrat certifica el fracàs de la BCN aparador de @pscbarcelona
— Jordi Martí Galbis (@jmartigalbis) December 10, 2025
Prop de 2.000 persones dormen als carrers de Barcelona, un 43,2% més https://t.co/wJuOzP1kxf
“Inacció” i “incapacitat” de Collboni
Les primeres reaccions municipals al balanç d’Arrels no s’han fet esperat i Junts i Comuns obligaran l’alcalde a comparèixer en un plenari extraordinari. Els dos partits denuncien “la inacció i la incapacitat de Collboni per oferir respostes adequades al creixent nombre de persones que dormen al ras”. A més d’un centre de baixa exigència a cada districte, els 60 milions que les dues formacions reclamen per reduir el sensellarisme han d’incloure un reforç del programa Housing First (amb el qual es busca garantir un habitatge per a les persones sense llar). Junts i Barcelona en Comú també plantegen engegar una estratègia per a les persones que fa poc que estan al carrer i que el departament de Drets Socials de la Generalitat incrementi l’aportació econòmica a les institucions locals per fer front al sensellarisme.
Per al president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, no es pot treure pit d’un pressupost municipal de quasi 4.200 milions d’euros i “acceptar que tanta gent dormi al carrer”. “Aquest retrat certifica el fracàs de la Barcelona aparador del PSC”. I la regidora dels Comuns Carol Recio ha recordat que Barcelona viu “una greu crisi residencial” i “l’augment de les persones que viuen al carrer n’és una de les seves conseqüències”. Arrels ha proposat també posar en funcionament “solucions residencials específiques” en funció dels perfils dels sense llar. I modificar el reglament de la Mesa d’Emergència Social perquè les persones sense llar també hi puguin accedir. La Mesa fa anys que està col·lapsada i centenars de persones amb l’expedient aprovat esperen un pis.
