Un grup de persones bloquegen el pas de vianants al carrer del Bisbe, situat al cor del barri Gòtic. Quan alguns intenten passar, els diuen que es desviïn per un altre carrer. Protesten contra la massificació turística i han d’ocupar aquest espai. Alguns ho entenen i accepten aquesta demanda, però altres s’encaren amb ells. Una de les manifestants defensa l’acció recordant que la gran afluència de turistes que acostuma a transitar per aquest carrer impedeix als veïns gaudir-ne com tocaria. L’acció és una manera de tornar a fer-lo seu.
Aquesta escena és part de la concentració contra el Dia Internacional del Turisme d’aquest dimecres 27 de setembre. La protesta la va convocar l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) als peus de la Catedral de Barcelona i hi van participar diferents entitats veïnals per mostrar el seu rebuig a un model turístic que “mata els barris”. Un membre de l’ABDT, Daniel Pardo, explica que l’objectiu de la protesta era, com cada any, denunciar els impactes negatius del turisme a Barcelona. “Contribueix de manera important a l’expulsió de veïns i la gentrificació, la precarització laboral, perquè crea molts llocs de treball precaris, i la contaminació, perquè promou el trànsit d’avions i de creuers”, avisa. “El Dia Mundial del Turisme el celebra qui treu profit de l’empitjorament de la vida de la resta de persones”, afegeix.
88% d’ocupació als hotels barcelonins
La concentració es va produir pocs dies després que acabés la darrera temporada d’estiu, en la qual gairebé s’arriba als nivells de turisme del 2019. Els hotels de Barcelona van tancar-la amb una ocupació del 88%, només dos punts menys respecte a les xifres d’abans de la pandèmia. L’ocupació va ser, concretament, del 89,08% al juny, del 89,46% al juliol i del 87,82% a l’agost. La situació, però, no és molt diferent durant bona part de la resta de l’any. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, al llarg del 2022 van visitar la ciutat més de set milions de persones. El període amb més afluència va tenir lloc entre els mesos de maig i octubre, quan el nombre de visitants va ser d’aproximadament 700.000 al mes. Una xifra que explica per què la massificació turística és la constant d’alguns barris de la ciutat.

Un d’ells és el del Born. Des de l’Associació Veïnal del Casc Antic, també present a la concentració, titllen en conversa amb el TOT Barcelona la massificació turística d’“horrorosa”. La presidenta de l’entitat veïnal, Asun Justo, destaca que el centre de la ciutat no només és un centre històric amb museus i pedres antigues que han estat testimoni d’èpoques de glòria i d’altres fosques de Barcelona, també hi ha una àmplia varietat de locals d’oci nocturn que són atractius turístics. “Tenim turistes des de les 10 del matí fins a les 3 de la matinada”, avisa.
L’Associació de Veïns del Gòtic també ha participat en la concentració. Tal com explica al TOT un dels seus integrants, Martí Cusó, segons l’entitat no hi ha res a celebrar el Dia Internacional del Turisme, perquè l’actual model està plantejat com una font “d’explotació de territoris i de desigualtat”. Per una part, perquè agreuja els efectes de l’emergència climàtica i, per l’altra, perquè la massificació turística és incompatible amb la vida dels veïns i dels comerços que no estan orientats al turisme. “La gent està molt cansada”, insisteix.
Un model que beneficiï més persones
Diferent és el punt de vista de l’Associació de Veïns de la Barceloneta. Un dels seus membres, Manel Martínez, assenyala que l’entitat veïnal no s’ha implicat en la concentració perquè no comparteix aquest “discurs en contra del turisme”. Malgrat això, tampoc està d’acord amb el model actual, amb el qual considera que guanyen molt poques persones i perden moltes. “Cal anar cap a un model amb el qual més indústries no turístiques es beneficiïn. És positiu quan el turisme ajuda a projectar a l’exterior activitats culturals, industrials i del món de la investigació”, diu i insisteix que “el problema” és que els grans operadors que controlen el turisme a Barcelona prefereixen estacionalitat i massificació.

La mirada sota la qual s’observa la realitat del turisme varia segons l’experiència de cada persona, i això també es va veure reflectit a la concentració. Entre manifestants que aguantaven pancartes on es llegia “Menys turisme, menys vida”, “Stop a la Copa Amèrica” o “El turisme massiu col·lapsa el planeta”, hi havia turistes asseguts a les escales de la mateixa Catedral que no semblava que tinguessin la mínima intenció de moure’s. Hi havia altres que observaven l’escena amb curiositat i, fins i tot, feien fotos. Una noia que parlava en castellà explicava a una nouvinguda a la ciutat que era habitual trobar-se a Barcelona amb aquesta mena de protestes a causa “del problema de la massificació turística”. Mentrestant, se sentien entre els manifestants crits de “Tourists go home”.
Aquests veïns tenen diversos motius per cridar aquesta mena de càntics. A part de les conseqüències traslladades per Pardo i Cusó, paral·lelament Justo recalca que condiciona la seva manera de comportar-se en el dia a dia. Un exemple és que evita passar per certs carrers, com el de Montcada, on hi ha el Moco Museum, el Palau Dalmases, on fan flamenc; i restaurants plens de turistes. “Està prohibit passar-hi durant tot l’any”. També lamenta que arran del llibre L’església del mar és impossible entrar al temple, i que moltes terrasses del barri no estiguin disponibles per fer el vermut a les 12 hores, ja que estan reservades per als turistes que volen dinar. “És per plorar”, diu sense veure un horitzó que indiqui si algun dia es revertirà aquesta situació. “Al veïnat no ens queda cap altra opció que no sigui marxar del centre. Ja han marxat molts veïns”, alerta.