Només el 17% dels veïns de Nou Barris tenen el català com a llengua habitual, una xifra llunyana a la mitjana de la ciutat, que suma un pobre 35%. “La dada, al conjunt de Barcelona, no és bona, però és aproximadament el doble del districte”, ha admès en el darrer plenari de districte el conseller de govern David Herrera, que ha presentat en nou “pla d’impuls del català” a Nou Barris elaborat pel districte. Un pla escàs, per als partits independentistes, i innecessari, per a PP i Vox, però que ha tirat endavant per majoria.
La comparació amb el castellà és evident. El 75% dels veïns fan servir l’idioma espanyol com a llengua habitual i la resta de llengües estrangeres sumen el 7% restant. Entre els joves, una preocupació pel districte, la situació no és pas millor: només el 12% dels veïns entre 18 i 24 anys usen el català habitualment. “Funciona com una qüestió passiva: hi ha el coneixement, però no l’ús del català”, admetia Herrera.
El pla d’impuls aprovat conté tres mesures clau, entre les quals una petició expressa als companys de Sant Jaume perquè considerin Nou Barris “un districte prioritari” en les polítiques d’impuls de la llengua. El text també demana revisar el Pla de Barris perquè incorpori “clàusules lingüístiques en els contractes de feina” i s’avé a construir de forma “urgent i immediata” una taula de treball per “impulsar i enfortir català”, tal com també havia demanat Junts amb un prec alternatiu. Junts, per cert, ha demanat extrapolar aquesta taula a tots els districtes de la ciutat.
L’independentisme demana concreció
El projecte presentat pel govern coincideix amb un doble prec de les formacions independentistes per impulsar el català al districte. Una “sorpresa” per al grup d’ERC, que veu el pla “una reacció a la feina que hem fet altres grups [en referència a ERC i Junts]”. El republicà Quim Sangrà es congratula igualment per la iniciativa. “Malgrat to, benvingut sigui, aquest pla”, va dir durant el debat. ERC també ha demanat que “es parli” del pla amb les entitats del barri.
Junts, l’altre partit que demanava mesures –concretament una taula de treball, que el govern ha incorporat al pla–, també ha celebrat amb retrets l’acció del districte. “Ens sorprèn perquè el PSC ha contribuït que la situació d’emergència lingüística sigui una realitat. Durant molts anys han estat llançant espurnes al foc. Però en tot cas, celebrem que ara vulguin solucionar-ho”, resumia Lorena Checa. Junts, tal com també diu ERC, veu mancances en el pla. Concretament, demanen que es creï un “reconeixement per aquells que s’esforcin” a impulsar la llengua i que s’ajudi a renovar la retolació dels comerços. “Tenen les eines, però tenen por de fer-ho malament, els hem de poder ajudar”, resumeix Checa.
Barcelona en Comú, que dimarts passat recordava el pla amb 68 accions que es va aprovar l’any passat a escala de ciutat, ha demanat “ampliar l’oferta formativa” perquè hi ha col·lectius, diu la formació, que volen aprendre’l, però no troben lloc.
PP i Vox critiquen la mesura
La postura del PP i de Vox no és cap sorpresa. Els populars de Nou Barris veuen en el programa del PSC una “finalitat lloable” i fins i tot asseguren compartir “algunes mesures”, però critiquen que “en general enfoca la qüestió des d’una perspectiva equivocada”. El partit conservador, que al plenari va defensar la seva postura primer en català i després en castellà, veu “intervencionisme en tots els àmbits, desconfiança davant els drets lingüístics de la ciutadania i la manca del coneixement bilingüe de la nostra terra”.
D’altra banda, l’extrema dreta aprofita per extrapolar als districtes una de les màximes del partit a Sant Jaume, la seva ofensiva contra la llengua catalana i tot el que faci olor de catalanisme. La representant de Vox a Nou Barri ha acusat les administracions catalanes de “finançar sense complexos les subvencions de teories pseudohistòriques victimistes i supremacistes enfocats a un passat imaginat que els va bé per a les seves aspiracions polítiques futures”.
