Barcelona deixa enrere un 2024 que té un rècord demogràfic. La ciutat suma un màxim històric amb més de mil persones centenàries el 2024, en concret, 1.007 ciutadans i ciutadanes han viscut un segle sencer. Això és un 10,4% més que l’any anterior -moment en què es va produir un retrocés temporal. Així ho ha detallat aquest diumenge l’Ajuntament de Barcelona que, a través de l’Oficina Municipal de Dades (OMD), ha publicat l’Anuari Estadístic de la Ciutat 2023 – que conté dades també referides al 2024.
Antonio i Maria, dos clàssics al capdavant
Entre les dades de l’anuari hi ha també el rànquing amb els 25 noms més freqüents d’home i de dona a la ciutat aquest 2024. I guanyen dos superclàssics: Antonio (13.618 homes) i Maria (15.874 dones). Després d’Antonio, els noms d’home més freqüents a Barcelona són Jordi, José, David i Manuel. En noms femenins, a Maria la segueix de prop Montserrat, Marta, Laura i Núria. Altres noms masculins predominants a la ciutat són Francisco, Carlos, Daniel i Juan. En el cas de les dones, Carmen, Cristina, Mari Carmen i Anna són també molt freqüents. Aquí teniu el rànquing dels 25 noms més freqüents que apareix a l’Anuari Estadístic 2023.
Els noms més freqüents l’últim segle
Si mirem l’històric de noms dels veïns de Barcelona, no hi ha hagut gaires canvis des de fa un segle. Segons els registres de l’Ajuntament, abans de 1930, els noms de dona més freqüents eren Maria, Carmen i Josefa. Entre 1930 i 1939, eren els mateixos, i de 1940 a 1949 ja hi ha una variació: María, Carmen i Mari Carmen, i entre el 1950 i el 1950, Montserrat entra en el podi i relleva el clàssic María. A la dècada dels seixanta es popularitza Núria, i entre 1970 i 1979 els tres primers noms canvien radicalment: Marta, Cristina i Mònica són els noms més posats. A la dècada dels 80, entra Laura al rànquing en el lloc de Mònica. I als noranta torna María, junt amb Laura i Marta. El nou segle arrencava amb Laia, María i Paula, i entre el 2010 i el 2019 els noms més posats van ser Emma, Sofía i Júlia/Julia.
I què passa amb els homes? Als anys trenta eren els més clàssics: José, Antonio i Francisco. Deu anys després, José era rellevat per Manuel, i a la dècada dels 50 es van mantenir els mateixos noms sense variació. Als seixanta entra Jordi i Jorge, que comparteixen podi amb Antonio. Als setanta ja es nota molt un canvi generacional i entra David i Daniel, i es manté Jordi, que aguanten una dècada més al capdavant dels noms més posats a Barcelona.
