El Pla de Barris de Barcelona agafarà volada els pròxims quatre anys amb una inversió que, segons l’executiu socialista, arribarà als 200 milions d’euros. D’aquest forma, Jaume Collboni consolida un projecte impulsat a Barcelona fa vuit anys per Ada Colau i que pretén “compensar les inequitats de ciutat gran” que té la capital catalana. Sobre el paper, i a l’espera de comprovar que els projectes s’executen, el Pla de Barris 2025-2028 és el més ambiciós que ha tingut mai la ciutat. El mateix alcalde ha situat el programa al “mateix nivell d’importància” que al Pla Endreça o el Pla Viure, i insisteix que l’ànima de la iniciativa és que “cap barri quedi enrere del progrés”. Tota una declaració d’intencions que no ha acabat de quallar entre el moviment veïnal. Si més no, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) avisa que el projecte “margina” l’eix de polítiques socials.
El Pla de Barris que ha presentat aquest matí l’Ajuntament recull tres àmbits d’actuació clars: l’educatiu, amb una base de projectes ja en marxa; la renovació i accessibilitat de l’espai urbà; i la rehabilitació d’alguns edificis. Incorpora Ciutat Vella com a eix prioritari i reforça les inversions als barris de muntanya. El vicepresident la FAVB, Albert Recio, veu una línia continuista respecte a altres anys, però remarca que “cal una reflexió sobre la falta d’inversió social”. “L’últim pla havia introduït més coses. No podem parlar de retrocés, però creiem que el Pla de Barris no avança en aquesta matèria”, insisteix el líder veïnal en conversa amb el TOT Barcelona. L’Ajuntament va reunir-se dimarts amb la FAVB, per mostrar-los les línies mestres del programa, però l’entitat remarca que encara li manca el gruix del pla.
La FAVB demana un pas més
L’entitat que agrupa la majoria d’associacions veïnals de Barcelona veu en el Pla de Barris una oportunitat per incentivar polítiques d’integració, de salut o acompanyament. Citant casos concrets, Recio troba a faltar un impuls de “programes d’envelliment” encarats a la gent gran o projectes que dotin als barris de “dinàmiques de cohesió veïnal”. A Ciutat Meridiana, per exemple, un dels principals problemes és la salut mental i des de la FAVB haurien apostat per “incidir en projectes que actuïn” en aquesta matèria. I a Nou Barris, l’entitat recorda que, amb el tancament de l’associació 9 Barris Acull, el districte s’ha quedat sense entitats que s’encarreguin d’acompanyar a persones migrants. “Projectes similars, en barris amb molta migració, podrien entrar al Pla de Barris”, remarca Recio.
En aquesta línia, l’activista veïnal troba a faltar mesures “que han marxat”. És el cas, per citar un exemple, del projecte XARSE, que dona suport personalitzat per a la sol·licitud de tràmits administratius. El consistori, remarquen des de la FAVB, els ha comunicat que el projecte surt del Pla de Barris però que passa a mans dels Serveis Socials. “Si així funciona no és problema, però a canvi no veiem que s’incorporin altres mesures importants”, remarca Recio per assenyalar el poc pes que, a parer seu, tenen les polítiques socials en el programa. També qüestiona el poc esma amb què l’Ajuntament ha defensat el projecte Vila Veïna, impulsat en anteriors plans de barri i que l’executiu socialista va deixar en l’aire durant la crisi de pressupostos. “Sincerament, pensem que el que volen és fer un canvi estructural del model de projecte”, apunta Recio al respecte.
Reforç educatiu i dels barris de muntanya
No tot són notes negatives. Des de la FAVB celebren que l’Ajuntament continuï apostant per projectes de caràcter educatiu que van engegar-se el mandat passat. “Hi ha estudis que apunten que l’educació de les criatures no només depèn de l’escola sinó també que puguin gaudir d’activitats culturals fora de l’horari lectiu”, diu Recio. Aquest dimecres, el regidor de Pla de Barris, Lluís Rabell, ha situat l’àmbit educatiu com un “eix fonamental” del projecte, i ha anunciat un reforç “en el finançament d’equipaments escolars” i el desenvolupament de “tot un seguit de programes que ja han estat tastats”. Rabell ha citat els casos del Menja Llibres, la Caixa d’eines i l’EXTRA, EXTRA!, que impulsa activitats extraescolars.
D’altra banda, l’executiu de Collboni incorpora dos “plans singulars” per als barris de muntanya i de la Marina. En el primer cas, per “revertir” les desigualtats que genera l'”orografia complexa” de Montbau, les Planes, Sant Genís dels Agudells o la Teixonera. En el segon, per dotar d’equipaments i recursos a un barri en construcció. Sobre aquests àmbits, Recio ressalta l'”enorme complexitat” que hi ha als barris de muntanya, amb “problemes greus de mobilitat” i fins i tot “deficiències urbanístiques”. Deficiències que el nou Pla de Barris hauria d’ajudar a esmenar.
Protagonisme per a Ciutat Vella
L’última gran novetat és la incorporació de tots els barris de Ciutat Vella al programa. Fins ara, només el Raval i algunes zones del Gòtic hi formaven part. Segons ha dit Collboni, aquesta decisió exemplifica que l’executiu municipal s’esforça per fer efectiva la “transformació urbana” del “cor de la ciutat”. Més escèptic són els veïns. El TOT Barcelona també ha preguntat a l’AVV del Gòtic, una de les que més ha patit el creixement turístic de la ciutat. Martí Cuso remarca que estan a l’espera de conèixer-ne més detalls, però avisa que no acceptaran que les inversions del Pla de Barris es destinin a esmenar “qualsevol incidència causada pel turisme”, la qual cosa creu que s’hauria de pal·liar amb “els diners de la taxa turística” . D’altra banda, Recio tem que tot plegat es tracti d’un “camuflatge” i prefereix esperar a l’anàlisi concreta de les propostes per confirmar “que no han posat tot el que ja pensaven fer al Pla de Barris”.
De fet, aquest és un dels principals temors del teixit veïnal. “No seria el primer cop que l’administració ho agrupa tot en un mateix sac. Mentre es duguin a terme les inversions no és problema, però és cert que a molts veïns els despista, i fins i tot els empipa, que diferents inversions s’anunciïn en diferents programes”, detalla Recio. En tot cas, el més important és que els projectes s’adeqüin a les necessitats dels barris i, en aquest sentit, des de la FAVB demanen un procés participatiu “de debò” amb el veïnat. El mateix Lluís Rabell ha avançat que l’executiu preguntarà als veïns amb l’objectiu de deixar els projectes definits abans d’acabar l’any. Part del moviment veïnal representat a la FAVB creu que l’Ajuntament “ja té clares la majoria d’inversions” i Recio, concretament, demana un “canvi de mentalitat política” que inclogui els veïns “des d’un inici”.
