Nova jornada de vaga del servei d’atenció domiciliària de Barcelona. El passat dilluns 5 de desembre prop de 200 treballadores van agrupar-se davant de l’Institut Municipal de Serveis Socials per mostrar el seu enuig amb les condicions amb què han de treballar diàriament. Protestes que avui s’han traslladat a les portes de la seu de cooperativa Sura, una de les empreses privades que contracta l’Ajuntament per oferir aquest servei. Entre altres coses, demanen unes condicions dignes que comportin una millora salarial, la visibilització de la seva tasca i un conveni laboral propi.
La situació és extrema. Vanessa Virgili, membre del comitè de vaga de SAD, ha explicat en declaracions a TV3 que els seus salaris ronden els mil euros bruts, malgrat que la majoria de treballadores tenen contractes inferiors i “perceben entre 500 i 700 euros mensuals”. Per tot plegat demanen un nou conveni laboral que reculli les seves demandes i que “les esclavitzi menys”.
Crítiques a l’Ajuntament per “privatitzar” un servei públic
Tant Co.bas com CGT, els dos sindicats que secunden la vaga, es queixen que l’Ajuntament de Barcelona “vengui el benestar de les persones més vulnerables a empreses privades”. En aquest sentit, asseguren que un dels motius que amaga les males condicions amb què treballen és el concurs públic a través del qual s’adjudica el servei d’atenció domiciliària. Sobre això, els sindicats consideren que el consistori ofereix el servei a les empreses que l’ofereixen “a més baix cost”, fet que acaba perjudicant les treballadores.
Per tot plegat, les afectades reclamen un nou marc que agrupi tant l’eliminació de la borsa d’hores com una jornada laboral de 35 hores setmanals. També la possibilitat de cobrar complements per antiguitat, torns definits i rebre el salari íntegre per baixes d’incapacitat temporal.
Doble i triple discriminació
La protesta, que tindrà una tercera jornada divendres vinent, acull un col·lectiu de 4.000 persones, la majoria dones, que atén 24.000 persones en situacions de molta precarietat. La vaga també serveix per mostrar que aquest col·lectiu és víctima de la discriminació de gènere. En aquest aspecte, Vanessa Virgili constata que moltes de les dones del sector són estrangeres i que pateixen una doble o triple discriminació. De fet, assegura que “moltes treballadores van medicades a la feina perquè fan més hores de les que cotitzen”.
