Aquest matí s’ha reprès el judici -ja és la tercera jornada-, als quatre mossos d’esquadra acusats d’una detenció il·legal a Ciutat Vella durant la pandèmia. Un cas que s’ha articulat arran d’un vídeo que ha servit, a policies, ministeri fiscal i acusacions particulars per acusar els quatre policies amb peticions de penes que oscil·len entre els 9 i els 15 anys de presó per delictes de lesions, contra la integritat moral, falsedat documental i detenció il·legal. Per això, la vista d’aquest matí era important per a les defenses, després d’una segona jornada que va ajudar a donar alguna esperança als mossos processats després d’una primera jornada desastrosa pels seus interessos. A l’estrada s’han enfilat els mossos d’Afers Interns que han instruït el cas i els perits mèdics així com altres pericials.
De fet, la primera hora del judici ha servit perquè l’advocat d’un dels mossos, el veteraníssim José Maria Fuster Fabra, lluís ofici i traça. De res ha servit a les acusacions l’accident de moto que va patir ahir al matí que va requerir els serveis mèdics forenses del Palau de Justícia. Fuster Fabra, s’ha posat una tireta, s’ha preparat molt bé el guió d’avui i s’ha notat en el teva meva amb dedicatòria que ha tingut amb el president del tribunal, el perspicaç José Grau, que veia a venir les intencions del lletrat, que ja en sap tant com per vell, com per diable. La batalla de l’interrogatori l’ha guanyada amb un joc de malabars de preguntes que ha derivat en la resposta que volia: els policies d’afers interns no tenen cap experiència en ordre públic. Una resposta que ha manllevat credibilitat a l’atestat policial incriminatori contra els acusats.
Debat intens amb les pericials tècniques
Les pericials mèdiques han reblat les lesions que hauria patit la víctima durant la detenció. Tant les psicològiques com les físiques, fins i tot, tenint present els antecedents de la víctima. Així han narrat les lesions dentals que van patir i els blaus que recollien diversos comunicats mèdics. La pericial de dos expolicies experts en maniobres de contenció han defensat l’actuació policial. En aquest sentit, han abonat les tres tècniques de control, immobilització i detenció aplicades al cas: la tècnica de distracció o check, la tècnica de l’escombrat i la immobilització amb molta gent.
“Si anéssim a l’escola de policia, podríem posar el vídeo com a referència”, han assegurat a preguntes del fiscal que no s’acaba de creure l’informe ni la defensa tancada dels perits a l’actuació que no han desaprofitat el moment per sentenciar que “els agents no van fer res més que aplicar el que s’ensenya a l’Escola de Policia”. El fiscal ha estat hàbil per trobar forats en el peritatge on ha fet caure els pèrits que han hagut de reconèixer que “potser hi havia alternatives” que no pas utilitzar les tres tècniques aplicades. El president del Tribunal, que ha remarcat la importància de la prova, els ha hagut de renyar dues vegades recordant que eren pèrits i no han de valorar les declaracions que s’han incorporat a les actuacions.
Validesa dels vídeos
Els quatre policies d’Afers Interns que han signat els atestats han confirmat la validesa dels vídeos i del vídeo que va gravar Melissa Stolken, la veïna que va declarar durant la primera jornada de la vista oral. Així mateix, l’inspector Jordi Domènech també ha defensat la tesi que avala el relat del fiscal, en concret, que l’atestat de la detenció no coincidia amb el que es podia constatar al vídeo que servei de prova de càrrec. Un cop s’han explicat a les acusacions, ha arribat el torn de les defenses. Ha estat en aquest punt on Fuster Fabra ha fet punta al llapis i ha parat els paranys als policies d’Afers Interns.
En primer terme, els ha demanat aclarir per què van fer un atestat i no una informació reservada quan van tenir coneixement dels fets. Cal tenir present, que la informació reservada és el pas previ a un expedient disciplinari i serveix per tenir coneixement dels comandaments i dels protagonistes. El cap dels instructors ha arguït que van veure fets presumptament delictius i, seguint ordres del cap de la comissaria d’Afers Interns, es va optar per obrir una investigació a través d’un atestat. El lletrat també ha demanat com és que l’atestat conclou que l’ús de la força no va ser proporcional. Els policies han replicat immediatament explicant que “no podien concloure res” perquè no van poder interrogar ni al caporal responsable de la detenció ni la presumpta víctima”.
Una escletxa i un duel florentí
Aprofitant l’escletxa oberta, Fuster Fabra ha entrat amb una pregunta curteta i al peu dirigida als quatre investigadors. Concretament, si havien contrastat l’actuació amb membres de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), Brigada Mòbil (Brimo) o Grup Especial d’Intervenció (GEI), les unitats especialitzades en ordre públic-. Una pregunta amb bala, perquè els quatre agents formen part de l’ARRO de Barcelona. Els policies han admès que no, que el peritatge es porta a terme amb els perits de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. A partir d’aquí, ha tancat l’espai i els ha requerit per tal que expliquessin al tribunal si cap dels quatre policies ha servit en unitats d’ARRO, Brimo o GEI o en ordre públic.
El president del Tribunal ha vist la jugada i ha interromput l’interrogatori. “Si vostè pretén relacionar amb l’experiència amb el valor del testimoni… aquest tribunal tampoc en té”, li ha etzibat el magistrat. Fuster Fabra no s’ha arronsat i ha replicat que no es tracta d’expertesa sinó de veure amb quin criteri descriuen els fets en els atestats. L’enganxada entre jutge i advocat han continuat amb prou complicitat professional per acabar en taules i permetre la pregunta que portava de cap el defensor, si tenien o no experiència en ordre públic. “No tenim cap experiència”, han contestat. “No tinc més preguntes”, ha tancat l’interrogatori amb un somriure murri i amb el president del tribunal aixecant la cella.
