El periodista i escriptor barceloní Arturo San Agustín ha mort. Nascut al barri del Poblenou el 1949, va desenvolupar bona part de la seva trajectòria professional a El Periódico de Catalunya, un mitjà en el qual feia una columna d’opinió diària amb un estil personal i incisiu i entrevistes en profunditat, tot i que també va escriure a El Mundo i, més recentment, a La Vanguardia.
Abans de dedicar-se al món del periodisme, San Agustín va treballar durant més d’una dècada com a creatiu de publicitat en algunes de les agències més importants del país, amb les quals va aconseguir diversos premis en el festival de Cannes del sector.
Entre la crònica periodística i el relat personal
San Agustín és autor d’una tretzena de llibres, en els quals combina la crònica periodística i el relat personal, que va començar a escriure la dècada dels 70 del segle passat. En destaquen Tras el portón de bronce: la realidad vaticana en la era del papa Francisco, fruit dels molts contactes i coneixements que tenia al Vaticà. Aquest tema també el va abordar en un documental, El Vaticano, un lugar ambiguo. També són seus els llibres En mi barrio no había chivatos, Pluma de buitre, Mis días terrenales, Amanecer en el Gianicolo, La pamela roja de Sophia, Cuando se jodió lo nuestro i Pasaporte sentimental.
Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme
Al llarg de la seva llarga trajectòria, San Agustín va ser distingit amb diversos guardons, el més important dels quals va ser el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, el 1999. També va rebre els premis Continuarà de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) i el Plaza Mayor de poesia, i va ser finalista de premi Antonio Machado de narracions curtes.
