Dissabte de dol pel món de la restauració barcelonina. Felicià Bofarull, copropietari del centenari restaurant Los Caracoles, ha mort als 88 anys. Bofarull va treballar més de mitja vida a l’emblemàtic local del número 14 del carrer dels Escudellers, al tram que fa cantonada amb el carrer de Nou de Sant Francesc, al barri Gòtic, on es va dedicar a “mantenir el llegat històric” de la família, ja que ha sigut la quarta generació que s’ha posat al capdavant de Los Caracoles. A través d’un comunicat, els familiars de Felicià Bofarull s’han volgut acomiadar del difunt i fer perdurar en el record el seu llegat, que ha mantingut l’essència tradicional dels caragols, però l’ha adaptat lleugerament als nous temps: “Felicià Bofarull ha estat un restaurador de caràcter, que ha sabut mantenir la tradició i la seva essència, heretada de les tres generacions precedents, amb el just equilibri de la modernitat i els gustos i necessitats de la clientela d’avui dia, molta d’ella de procedències internacionals”.
Un emblema de la ciutat
Los Caracoles, amb els anys, s’ha convertit en tot un emblema culinari -i patrimonial- de la capital catalana. Es tracta del segon restaurant més longeu de la ciutat, precedit pel bar Marsella, en marxa des de 1820. La família Bofarull va obrir les portes de l’establiment per primera vegada el 1835. Inicialment, però es deia Can Bofarull amb motiu de la família que el regentava. Això, però, va canviar quan, poc temps després d’obrir va destacar entre els seus clients un dels plats que elaboraven: els caragols. Aquest plat no va quedar en una anècdota, sinó que va donar-li tanta fama que l’establiment va canviar de nom el 1915 per Los Caracoles.
Més tard, quan la segona generació estava al capdavant del negoci el 1934, van obrir una rostisseria que es va acabar convertint en la més famosa de la ciutat per comprar cassoles de cap i pota i caps de xai rostits, entre altres. En aquest sentit, cal recordar que aquest restaurant és un referent de la cuina catalana que destaca per la seva esqueixada, canelons, cabrit al forn i, com era d’esperar, caragols. Des de llavors ha anat canviant de mans per perdurar el llegat familiar a la ciutat de Barcelona.
