Picasso i Miró. Miró i Picasso. Aquestes dues genialitats del segle XX van forjar des de molt joves una profunda amistat que van conservar intacta fins a la mort del pintor malagueny l’any 1973. L’especial relació que tenien els dos va portar el Museu Picasso de Barcelona i la Fundació Miró a col·laborar recentment en una celebrada exposició conjunta que explorava els vincles entre els artistes i la seva obra. En diversos punts del recorregut, la mostra es nodria de fragments de la correspondència per carta que van mantenir durant bona part de les seves trajectòries, uns detalls que permetien contextualitzar certes peces i comprovar el constant emmirallament entre els dos, sobretot per part de Joan Miró, que considerava Pablo Picasso com un dels seus grans referents.
Ara bé, tal era la quantitat de cartes de les quals disposaven les dues institucions que algunes finalment no van ser exposades. Una d’aquestes missives inèdites és especialment peculiar i parla d’una espècie d’encàrrec o missió que l’artista malagueny va encomanar al barceloní a principis de la dècada dels anys 20. Segons explica en una conversa amb el TOT Barcelona la conservadora del Museu Picasso de Barcelona, Elena Llorens, en una de les moltes visites que Miró va fer al taller de Picasso a París, ell li devia manifestar la seva sorpresa perquè la capital catalana encara no havia exposat Arlequí, l’obra que ell havia donat el 1919 i que convertia la ciutat en la primera del món en comptar amb un Picasso entre les seves files.
Tres anys i un misteri sense resoldre
Malgrat la insistència de diversos amics de l’artista i personalitats de món cultural català ja des del 1917 perquè la ciutat adquirís una peça seva per al fons municipal, aquest moviment no es va produir fins després de la celebració de l’Exposició d’Art de Barcelona dos anys després. Un cop materialitzada l’entrega, però, el pintor malagueny es va trobar amb la sorpresa que passaven els mesos i aquesta no s’exposava en cap sala de la capital catalana. Aquest va ser el motiu que va portar Picasso a comentar-li la situació a Miró, que en una de les seves estades a Barcelona es va posar el barret de detectiu per indagar en el cas i descobrir el perquè d’aquest secretisme al voltant de l’obra del seu amic.
No queda clar si va aconseguir esbrinar la raó concreta per la qual no s’exposava Arlequí, però Miró sí que va respondre a Picasso en una carta que havia complert amb l’encàrrec i que els responsables dels museus barcelonins no podien per ara penjar-la en cap sala, sense donar més detalls al respecte. Sí que sabem, però, que l’obra va veure finalment la llum el 1922, tres anys després que l’artista malagueny la cedís a la ciutat.
