Unes capses amb l’etiqueta de Naturaleza Encendida van aparèixer a principis de febrer en uns jardins públics de Ciutat de Mèxic. Formaven part del muntatge del nou espectacle que els responsables polítics de la demarcació de Miguel Hidalgo -ubicada a l’oest del centre de la capital mexicana- havien anunciat que tindria lloc durant sis mesos al Parque Lira, una zona verda protegida que havia format part d’una finca senyorial del segle XVIII. La iniciativa s’havia plantejat com una oportunitat per rehabilitar l’espai, que feia temps que estava força degradat per manca d’inversió i manteniment. L’empresa responsable de la proposta, Let’s Go Company, posaria quatre milions de pesos mexicans (l’equivalent a gairebé 200.000 euros) per poder ocupar pràcticament el 80% de la superfície del parc i convertir-lo en l’escenari de l’espectacle lumínic immersiu Alicia en el País de las Maravillas. No ho feia de manera altruista, sinó que es tractava d’un show de pagament que tancaria al públic durant mig any un dels principals pulmons verds de la zona, amb l’afectació que això suposa per a la seva flora i fauna.
Les alarmes van saltar ràpidament entre el veïnat. Un grup d’usuaris de l’espai va contactar amb les autoritats per demanar poder veure el conveni signat amb la companyia sense èxit. Sí que es va celebrar una reunió amb responsables polítics de la demarcació, però, en els documents i la informació que es va facilitar als ciutadans, no figuraven xifres econòmiques ni dates concretes d’inauguració i ocupació del parc. Davant la falta de concreció i transparència al respecte, alguns veïns van començar a investigar els impulsors de l’espectacle per saber exactament a qui i a què s’enfrontaven. Va ser així com van anar a parar a diversos articles periodístics que mencionaven la polèmica que havia desfermat un dels shows -el Natura Encesa– que la mateixa empresa havia muntat durant tres anys consecutius en dues zones verdes de Barcelona. Esgarrifats amb la possibilitat que les destrosses patrimonials i els danys mediambientals que van tenir lloc als jardins de Pedralbes i els de Torre Girona es poguessin repetir amb el Parque Lira, diversos ciutadans agrupats sota la plataforma Parque Lira Libre van decidir tallar una de les avingudes que comunica amb l’espai per protestar contra l’esdeveniment.
“Vam veure que no podíem dialogar amb ells, així que ens vam plantar allà una desena de persones amb pancartes i vam tallar l’avinguda durant quatre hores”, explica en una conversa amb el TOT Barcelona la Violeta Horcasitas, curadora d’art, activista i veïna de la zona. Aquesta mobilització va tenir força ressò mediàtic i va ser el primer pas de l’ofensiva ciutadana per parar els peus als promotors de l’espectacle. Davant les sospites que els impulsors no comptaven amb tots els permisos en regla i que no s’havia fet una revisió rigorosa de l’impacte mediambiental i patrimonial de la iniciativa, es van presentar fins a cinc denúncies a diferents estaments i administracions per provar d’aturar la celebració de l’esdeveniment. El passat 24 de febrer, a només tres hores de la inauguració oficial i amb tot el muntatge enllestit, la Procuraduría Ambiental y del Ordenamiento Territorial de la Ciudad de México (PAOT) va clausurar preventivament el recinte després de comprovar que l’empresa responsable no tenia les autoritzacions necessàries a nivell ambiental ni patrimonial i va suspendre el show fins que s’obtingués el vistiplau de les autoritats competents.
Un exemple a seguir a l’altra banda de l’Atlàntic
El precinte de l’espai va permetre al veïnat guanyar temps per aconseguir la cancel·lació definitiva de l’espectacle. Per assegurar-se aquesta victòria ciutadana, Horcasitas va decidir contactar amb l’Associació de Veïns de Zona Universitària, l’entitat que havia liderat la croada contra el Natura Encesa a la capital catalana. Es van intercanviar correus i trucades i l’agrupació barcelonina va compartir-li diversos documents on explicaven tot el recorregut admnistratiu i legal que van haver de seguir per aconseguir finalment que l’empresa promotora desistís de celebrar una tercera edició a la ciutat. Cal recordar que la polèmica amb la iniciativa es remunta a la seva primera edició l’any 2021 als jardins de Pedralbes, quan l’esdeveniment va rebre una gran acollida del públic, però també va desfermar les crítiques dels veïns de la zona per l’impacte mediabiental que causava l’ocupació d’aquesta zona verda.
Amb el trasllat de la proposta als jardins de Torre Girona, l’oposició veïnal va guanyar el suport del BSC i de la Universitat de Politècnica de Catalunya (UPC) -ambdues institucions tenen seus als jardins- per demanar al consistori aturar l’esdeveniment davant el risc que suposava per a la fauna i la flora que alberga el parc, que és refugi de diverses espècies protegides. La negativa del consistori va fer que el cas arribés inclús als tribunals a través d’una denúncia per un possible delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, un supòsit que va guanyar força amb la caiguda d’un arbre sobre un dels murs que flanquegen els jardins. Davant la programació d’una tercera edició de la iniciativa també als jardins de Torre Girona, tant el veïnat com la UPC van presentar al·legacions per evitar que aquesta pogués celebrar-se entre el 20 de novembre del 2024 i el 6 de gener del 2025, amb el corresponent impacte sobre l’entorn. Tot i haver concedit la licitació inicialment, l’Ajuntament va optar finalment per cancel·lar “de mutu acord” amb la promotora l’espectacle, donat que les condicions per tirar-lo endavant no eren “òptimes”.
La marxa enrere municipal va suposar una important victòria veïnal que ara es completarà amb la rehabilitació integral dels jardins de Torre Girona. Aquesta recuperació de l’espai va aconseguir imposar-se als pressupostos participatius i contempla una inversió total de 240.000 euros per mantenir les espècies vegetals i arbòries originals del parc i potenciar les autòctones en els espais malmesos i residuals. També preveu revisar els elements històrics i patrimonials del jardí, així com els itineraris i camins, reparant les vores malmeses i delimitar aquelles vies en les zones més sensibles mediambientalment parlant. “Amb els jardins de Torre Girona vam demostrar que el veïnat té el poder d’aturar els peus a les promotores quan l’administració els fa un vestit a mida […] No estem defensant només un tros de jardí, sinó un model de ciutat. Hem après que quan el veïnat s’organitza amb la llei i la ciència a la mà, David guanya a Goliat. Defensar la biodiversitat, el silenci, la fresca i l’accessibilitat gratuïta dels nostres parcs és defensar la vida urbana contra la seva privatització”, assenyalen des de l’Associació de Veïns de Zona Universitària.
Croada compartida per la defensa de l’espai públic
Amb el bagatge dels seus homòlegs barcelonins, Horcasitas i la resta de veïns agrupats contra l’espectacle eren conscients que calia prendre mesures per aconseguir aturar definitivament la celebració del show. “Sabíem que els faltaven permisos i que tenien un temps limitat per aconseguir-los, així que vam fer diverses intervencions artístiques, accions de neteja del parc i protestes a l’alcaldia -l’equivalent a la seu del districte- durant gairebé un mes”, relata l’activista. En una d’aquestes concentracions a les portes de la seu del govern de la demarcació el passat 18 de març, diversos manifestants van ser arrestats per la policia després de deixar part de la brossa recollida als jardins en bosses just davant de l’edifici institucional. Els agents van carregar durament contra els veïns, alguns d’edat avançada, i es van produir moments de tensió que van tenir ampli ressò mediàtic. “El tema estava decaient, però que ens arrestessin per tirar brossa a l’espai públic va fer revifar l’atenció dels mitjans”, reconeix Horcasitas.
Des del govern de la demarcació de Miguel Hidalgo s’ha defensat en tot moment que l’empresa comptava amb tots els permisos en regla i que eren les autoritats de Ciutat de Mèxic les que requerien unes llicències extraordinàries que fins ara no eren necessàries amb l’objectiu de bloquejar la iniciativa. Malgrat que la promotora havia aconseguit en aquest temps el permís patrimonial de l’Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH), encara no tenia el vistiplau dels serveis de Protecció Civil ni la corresponent autorització ambiental. Totes aquestes traves administratives van fer que finalment l’empresa claudiqués i decidís retirar-se del projecte el passat 24 de març, just un mes després del precinte cautelar. Es va autoritzar aleshores la retirada de la infraestructura i de l’equip muntat, quedant el parc completament alliberat i obert de nou al públic aquesta setmana. El pas de l’esdeveniment, però, ha deixat diversos estralls en forma de fins a sis arbres talats i molta flora seca per la manca de manteniment, donat que mentre va estar clausurat no van accedir-hi jardiners.
📰 Hoy acudimos a #ParqueLira para realizar un recorrido final y constatar la liberación total del espacio público; una vez verificado, se levantó de manera definitiva la suspensión impuesta por la Procuraduría (2/2) pic.twitter.com/3nYFBH2OKb
— PAOT (@PAOTmx) April 9, 2026
“El Parque Lira és molt bonic, però ja fa temps que estava una mica abandonat. Encara ens preguntem com pot ser que tenint-lo així, en comptes d’arreglar-lo, el lloguem només per fer negoci”, reflexiona l’activista, que ja avisa que ara pressionaran les autoritats perquè es faci una rehabilitació integral de l’espai. Horcasitas agraeix profundament l’ajuda de l’activisme barceloní en la lluita contra aquest espectacle i espera que aquesta col·laboració es pugui sostenir en altres àmbits per aturar el que considera és un problema de model de ciutat que afecta moltes urbs d’arreu del món. “Crec que ha estat un gest d’unió transatlàntica per combatre unes iniciatives corporatives que passen per damunt de la comunitat i que afavoreixen la gentrificació i la turistificació. Això no s’atura aquí i ens tocarà continuar lluitant”, conclou.
