El Col·legi de Metges de Barcelona reclama que les persones sense llar puguin visitar-se a tots els caps del país. Ho exigeix el document que el grup de treball #SalutSenseLlar que l’associació ha presentat per millorar l’atenció sanitària als sensesostre. Entre les propostes, crear el concepte de ‘CAP zero’ perquè puguin ser visitades a qualsevol centre o instaurar el ‘Codi sensellar’ per prioritzar-ne l’atenció sanitària i la valoració social en els ingressos, les urgències o les consultes. En altres paraules, atendre els sensesostre de manera prioritària i en qualsevol lloc. A part, el col·legi també planteja una formació específica pels professionals per tal de deixar enrere els prejudicis contra la condició vitals d’aquestes persones.
Es calcula que prop de 1.400 persones viuen al carrer a Barcelona i unes 5.500 a Catalunya. Per millorar l’atenció que reben, el grup de treball #SalutSenseLlar ha presentat aquest dimecres a la seu del COMB una sèrie de propostes, que defensen que són “factibles”. Format per una quarantena de professionals sanitaris i de l’àmbit social, aquest equip assegura que es pot millorar l’atenció a les persones sense llar amb una major coordinació dels recursos disponibles. “És un col·lectiu que no es fa sentir, no es queixa, no fa tuits, no vota. Hem volgut donar-los veu per visibilitzar la seva realitat”, afirma Beatriu Bilbeny, metgessa de família del CAP Drassanes i una de les impulsores del document.
Entre les mesures que han presentat hi ha la formació dels professionals i l’atenció universal per a les persones, sense importar que no estiguin domiciliades. Aquesta última, anomenada ‘CAP zero’, es tracta d’un concepte similar al que permet la targeta sanitària europea per a actuacions que requereixin immediatesa. Les persones sense llar serien considerades una població ‘flotant’ al sistema sanitari i totes les treballadores socials sanitàries (TSS) les podrien atendre.
Una altra de les propostes és crear el ‘Codi sensellar’, una mena d’alerta sanitària per ordenar els procediments de les persones que han de viure al carrer, com per exemple agrupar les cites i les proves complementàries perquè no s’hagin d’esperar i així facilitar-ne la realització. El grup de treball també planteja que cal facilitar el registre de la situació de sensellarisme en la història clínica i una valoració social precoç per prendre decisions clíniques i socials d’acord amb aquesta realitat. “Si la salut és un dret fonamental, hem de poder evitar aquesta exclusió sanitària que tenen moltes vegades les persones sense llar”, ha assenyalat Bilbeny.
Més accions per protegir la salut mental
El grup de treball del Col·legi de Metges de Barcelona també ha assegurat que hi ha una clara necessitat per habilitar consultes de salut mental per a les persones sense llar, així com més ajudes perquè puguin allargar les seves estades a l’hospital després d’una operació o d’una consulta d’urgències. En concret, el document demana incrementar el nombre de places de serveis d’atenció a la convalescència després d’un ingrés per a persones en situació de sensellarisme per facilitar-ne el seguiment. També, crear referents clínics i administratius als CAP i hospitals de les ciutats amb més persones que viuen al carrer perquè revisin periòdicament els casos.
