La majoria dels joves barcelonins no parlen català de manera habitual. Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona que Plataforma per la Llengua va fer l’any 2020 i que aquest dilluns s’ha presentat com a part de l’InformeCAT 2023, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de dades de diversos àmbits.
En concret, el català no és la llengua habitual ni de la meitat dels joves en cap dels districtes de la capital catalana. Segons aquesta enquesta, Sarrià-Sant Gervasi (44,9%) i Gràcia (43,5%) són les úniques zones de la capital catalana on els catalanoparlants de manera habitual s’acosten al llindar del 50% de la població jove. La resta de districtes de la ciutat se situen per sota d’aquest límit.
La situació més preocupant, però, la trobem a Ciutat Vella i Nou Barris. En el primer d’aquests dos districtes, la presència i protagonisme del català entre el jovent no arriba al 20% de la població en aquesta franja d’edat. Pel que fa al segon, l’escenari empitjora considerablement i el català només és la llengua habitual del 5,1% dels joves de Nou Barris.
El poder de la composició social i l’entorn
Sobre aquestes preocupants dades, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, assegura que es deuen a la “composició social i l’entorn” on es mouen aquests joves: “No és el mateix aterrar a un poble de la Garrotxa o a l’Hospitalet, on és més difícil per l’entorn”. Escuder considera que també són importants els “usos lingüístics que es troba la persona quan arriba al país”, que defineixen la relació que tindrà la persona nouvinguda amb el català. Per això, assegura que és important “no canviar de llengua i donar exemple” utilitzant el català.
2 
