Els usuaris de la línia L1 del metro de Barcelona es va emportar una grata sorpresa fa només una setmana. En una de les andanes de l’estació d’Universitat, un pòster gegant amb la inconfusible imatge de Mazinger Z apareixia rere uns vells cartells publicitaris durant una de les actuacions rutinàries de manteniment. Aquest robot era el protagonista d’una popular sèrie d’animació japonesa que es va emetre per primer cop a l’Estat el 4 de març del 1978 a través de TVE. L’estrena va ser tot un èxit i les aventures d’aquesta màquina i els seus tripulants van quedar gravades en la retina de diverses generacions d’infants i joves. Més enllà d’una reviscolada a finals dels noranta amb l’emissió en català de la sèrie al Canal 33, el personatge ha quedat com un record nostàlgic de la infantesa de moltes persones.
Això va fer que, quan va córrer la veu d’aquesta aparició estel·lar al metro, diverses persones acudissin a aquesta estació de la xarxa del subsol barceloní per veure de primera mà el robot. Alhora, a través de les xarxes socials i en diversos fòrums, es va començar a debatre quin podria ser l’origen concret d’aquest cartell. Seria part de la promoció de la sèrie? Un anunci sobre la col·lecció de cromos? Hi havia moltes teories al voltant de la procedència d’aquest Mazinger Z, del qual només veiem el cos central i una part del nom a sobre. La resta del rètol publicitari ha estat esgarrapat i conté traces d’altres cartells que s’hi haurien enganxat a sobre, fet que complica identificar ben bé que pertany a l’anunci original i que no. La incògnita, però, no va trigar molt a desvetllar-se. Aquest Mazinger Z era el gran reclam d’un espectacle de circ que va celebrar-se a finals del 1978 a Barcelona, fa gairebé 47 anys.
Superman, Sandokan i Orzowei
La troballa del cartell original l’hem d’atribuir a alguns dels membres de la pàgina de Facebook Yo fuí a EGB, un perfil que comparteix records d’infantesa de les generacions que van cursar aquests estudis. En concret, l’anunci era de la Segona Gran Olimpíada del Circ, celebrada al Palau d’Esports de Barcelona -en desús des de fa prop de dues dècades- del 23 de desembre del 1978 al 7 de gener del 1979. L’esdeveniment es presentava com una gran mostra internacional amb atraccions, animals com lleons o tigres i prop de 150 artistes del món del circ. El robot Mazinger Z era el gran reclam, juntament amb un Superman de color rosa armat amb pistoles làser i d’un Sandokan, protagonista d’una sèrie televisiva d’aventures basada en les novel·les de l’italià Emilio Salgari. L’entrada costava cent pessetes de l’època per als infants i es feien dues actuacions cada dia.
Així recorden l’espectacle algunes de les persones que hi van assistir aquell Nadal del 1978, que han compartit la seva experiència a través de les xarxes. “Vaig estar en tots els Festivals Mundials del Circ que es van fer en el Palau dels Esports de Barcelona. Els meus pares tenien el bar entrant a l’esquerra de l’entrada del carrer de Lleida. Allà vaig conèixer els Parchís, els Nins, el Conseguidor, Los Payasos de la Tele, Torrebruno, l’actor que encarnava l’Orzowei… La llista és molt llarga”, assenyalava un. “Tinc l’entrada del circ a la meva col·lecció”, responia un altre. “Vaig estar en aquesta olimpíada. La decepció més gran que m’he emportat mai va ser veure en un racó del circ un Mazinger Z de cartó i descobrir que el suposat robot no era més que un home bala”, rememorava un altre dels assistents.

L’actor de la cria de lleó
Més enllà de com fidedigna era la representació dels diferents personatges que confirmaven l’elenc de l’espectacle, l’aterratge d’un esdeveniment com aquest a la capital catalana era tot un fenomen. Els artistes participants freqüentaven durant la seva estada a la ciutat punts de referència de l’alta societat barcelonina tan exclusius com la Terraza Martini. Cal recordar que aquestes instal·lacions van estar en funcionament entre els seixanta i els vuitanta i van ser l’escenari d’innumerables presentacions, rodes de premsa i actes de tota mena. El seu caràcter privat i la seva ubicació privilegiada al tretzè pis del número 16 del passeig de Gràcia, confluència amb la Gran Via de les Corts catalanes, convertien l’espai en un reclam per a moltes de les grans personalitats de l’època, que no dubtaven a deixar-se fotografiar en algun dels nombrosos esdeveniments que s’hi celebraven.
En el marc d’una d’aquestes festes, el 21 de desembre del 1978 va acudir a aquest gran aparador de la jet-set barcelonina l’actor britànic Peter Marshall, que interpretava el personatge principal a la sèrie Orzowei, estrenada aquell mateix any també a TVE. La producció explicava la història d’un nen blanc que és abandonat enmig de la selva africana i criat per una tribu nativa. Marshall es trobava aquells dies a la ciutat perquè estava participant precisament en aquesta Segona Gran Olimpíada del Circ, on demostrava la seva habilitat en la disciplina del tir amb arc. Aquella nit, només dos dies abans de l’inici de les actuacions al Palau d’Esports de Barcelona, es va deixar retratar pel fotògraf Antoni Capella -l’encarregat d’immortalitzar moltes d’aquestes celebracions privades- mentre estava assegut en un dels luxosos sofàs de la Terraza Martini amb una cria de lleó, a la que portava lligada amb una corretja com si fos un gos. No queda clar si aquest animal era la seva mascota -excentricitat no poc comú a l’època- o si era un dels participants de l’espectacle de circ i se’l va emportar a l’establiment nocturn en una picada d’ullet al personatge que interpretava a la popular sèrie. El jove actor moriria vuit anys després, el 22 d’octubre del 1986 en un accident de trànsit a Johannesburg (Sud-àfrica) amb només 29 anys.

Una oportunitat única?
A l’espera de la confirmació oficial, tot fa pensar que el renascut Mazinger Z acabarà amb tota probabilitat sepultat sota una nova tongada d’anuncis publicitaris, com ja ha passat en ocasiosn anteriors amb rètol similars. Fins aleshores, les persones que vulguin reviure un capítol de la seva infància o que simplement tinguin curiositat per aquest cartell que aviat complirà 47 anys de vida poden acostar-se a contemplar la figura esgarrada del robot a l’estació d’Universitat de l’L1.
