Un ós vestit amb un barret nadalenc atrapa la mirada dels vianants del carrer de Sant Antoni Maria Claret, molts d’ells turistes que han sentit a parlar d’un recinte modernista únic que, a més a més, per Nadal s’engalana amb un espectacle de llums únics. A l’entrada, els operaris afanyen el personal a entrar i evitar que les cues, sempre pesades, entorpeixin una visita excepcional. Per tercer any consecutiu, l’espectacle Els llums de Sant Pau transforma el Recinte Modernista de Sant Pau en “l’autèntic epicentre de les llums nadalenques de Barcelona”. Com a mínim, això és el que diuen a la web del recinte. Sigui com sigui, el que és segur és que Sant Pau aconsegueix fer-li la competència al sempre reclamat passeig de Gràcia, que per Nadal congrega el nombre de fotògrafs amateurs per metre quadrat més alt de Barcelona.
Més enllà de turistes, a la cua de l’antic hospital es congreguen sobretot famílies, grans i petites, que comparteixen una única impressió. “Només per veure el recinte ja val la pena venir”. L’experiència de llums atrapa el públic, sempre curiós i enganxat com mai al telèfon mòbil. Tant, que d’un escenari a un altre hi ha moments de cua provocats per famílies ocioses d’immortalitzar la visita amb desenes de fotografies. Un recorregut, diuen des de Sant Pau, “on cadascuna de les seves instal·lacions ens injecta l’esperit nadalenc de maneres molt diverses”. El recinte compta amb instal·lacions audiovisuals “sorprenents” on la llum és la protagonista, però que varia “en fons i forma amb diverses propostes creatives i tecnològiques”. L’espectacle es pot veure fins al 14 de gener.
Un cop dins, l’espectacle comença de sobte, amb una foscor sorprenent que dona pas a un joc de llums únic a l’esplanada principal, amb un arbre de Nadal gegant com a protagonista de l’obra i una música que retrona per l’Eixample. És l’inici. I el final. Perquè com si fos un avet de Nadal, el recorregut va fent ziga-zaga per dotze escenaris diferents que conflueixen en aquest arbre; un tren nadalenc, un paradís de regals, la ciutat dels dolços, la pista de gel –la gran sorpresa dels turistes, “què hi fot aquí?”– i unes grans cortines de colors. I pels més menuts, un tió gegant –no gaire il·luminat– i un núvol “màgic” per posar-hi els millors desitjos. Abans de marxar, una gran estrella nadalenca acomiada a famílies, parelles i turistes, que com qui no vol la cosa fa una hora que contemplen les façanes de Sant Pau.
Com va néixer el projecte de Domènech i Montaner
El recinte modernista de Sant pau és una de les joies que hi ha lluny del centre. Domènech i Montaner va construir Sant Pau inspirant-se en els hospitals més moderns d’Europa. Així ho expliquen a la mateixa web del recinte, des d’on s’apunta que l’arquitecta va partir “de les idees higienistes” i va dissenyar “un hospital organitzat en diferents pavellons aïllats, envoltats de jardins i connectats entre si per túnels subterranis”. La idea inicial de Domènech i Montaner era construir 48 edificis, però en un canvi de rumb final només en va construir 27. Un dels grans atractius arquitectònics de Sant Pau és la planta quadrada al voltant de dos eixos diagonals que conformen una creu patent, l’emblema de l’antic Hospital de la Santa Creu. I per Nadal, clar, els llums.
