La imatge al passeig de Gràcia és la de cada any: el semàfor canvia al verd per als vianants i una riuada de gent irromp en mig de la calçada per fotografiar-se amb el mar de llums que decoren aquesta avinguda cèntrica de Barcelona per Nadal. Són pocs minuts per captar una instantània màgica, que molt probablement acabarà a les xarxes socials. Un temps sovint insuficient per als vianants, que allarguen l’estada fins que un cotxe els fa sonar el clàxon emprenyat. L’Associació Passeig de Gràcia ressalta que la cruïlla passeig de Gràcia amb Gran Via torna a ser el punt més fotografiat de Barcelona aquest Nadal.
El president de l’entitat comercial, Luis Sanz, admet que aquestes imatges de vianants posant-se en perill continuen donant-se, però avisa que la solució és “molt complicada” tècnicament. Per traslladar els llums que ara pengen sobre la calçada a les voreres, caldria iniciar nous processos burocràtics per adaptar la vorera amb una infraestructura nova, una operativa massa enrevessada per a una època de l’any tan curta. Sanz posa d’exemple els llums de Nadal dels països nòrdics, acostumats a aquestes operatives per la importància dels seus mercats i fires de Nadal. Majoritàriament, explica el botiguer, són països que instal·len ancoratges forts a les façanes per aguantar la tracció que suposa un enllumenat de tanta potència. El passeig de Gràcia també té decoració a les voreres, però molt més modesta que la que hi ha a la calçada.
“Nosaltres hem demanat a l’Ajuntament que instal·li aquests ancoratges, però ens diuen que no és fàcil perquè les façanes del passeig de Gràcia són privades. Caldria aprovar una ordenança. Seria la solució ideal i ningú diu que no, però tampoc ningú diu que sí”, comenta Sanz. Per tant, tot fa pensar que els llums continuaran a la calçada. En aquest cas es fan servir els arbres que no tenen malalties i pals provisionals que subjecten el “mar de llums” que donen vida a l’avinguda. “A la calçada fem un treball d’artesania que a la vorera és impossible. No tenim arbres a banda i banda, ni infraestructura”, conclou Sanz.
La resta de solucions han estat “poc eficaces”, insisteix el comerciant. L’any passat, l’executiu municipal va ordenar a la Guàrdia Urbana precintar la calçada amb cintes perquè ningú hi accedís. Una solució tan improvisada com ineficaç. Les fotos van traslladar-se a la part baixa del carrer, que no tenia precinte. Per moments, la policia va complementar els clàxons dels cotxes fent sonar les sirenes. Sanz creu que aquest any la situació està més controlada, si bé reconeix que continua donant-se, sobretot als passos de zebra. “La gent no entra per la calçada pel mig, sinó que aprofita quan el semàfor està en verd, per tant, no serveix de res precintar-la”, resumeix.
Més públic local que estranger
Els darrers dos anys, el passeig de Gràcia ha rebut un impuls extra de l’Ajuntament situant l’encesa de llums al centre de la ciutat. En anteriors mandats, Xavier Trias (CIU) i Ada Colau (BComú) havien apostat per traslladar l’acte inicial de Nadal als barris, però Jaume Collboni l’ha ressituat al centre. Sanz admet que “tota publicitat és bona” i veu l’aposta socialista com “una aposta de capital de país”. “No és el mateix una encesa amb cent persones d’un barri que al passeig de Gràcia: vam tenir 15.000 espectadors el primer any i ara 40.000. Ve gent de tota la ciutat, però també de l’àrea metropolitana i fins i tot de Tarragona o Girona”, comenta.
Aquesta és, de fet, la tònica general al passeig de Gràcia aquest Nadal. Sanz, que també és propietari de la boutique Santa Eulàlia, detalla que les botigues que depenen del públic local tenen “una temporada més bona” que les que viuen el turista estranger. “Segons el que comentem entre nosaltres, no n’han vingut tants i han gastat menys”, afegeix. En tot cas, manté que el gran punt fort turístic de Barcelona a l’hivern és Cap d’Any. “El públic de Nadal aposta més per ciutats del nord d’Europa, que tenen moltes fires de Nadal; Barcelona s’ha consolidat com la gran ciutat d’Europa per celebrar Cap d’Any”, concreta.
