La Barcelona del canvi del segle XIX al XX era modernista. Durant gairebé tres dècades, la ciutat es va convertir en el viver d’un trencador moviment artístic que passaria als annals de la història i amb els anys s’erigiria en una de les grans icones de la cultura i l’arquitectura catalanes. Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch són alguns dels seus referents per excel·lència i el seu llegat és encara molt present en l’actualitat. Darrere d’aquests grans noms, però, s’amaga la feina de moltíssims artistes, artesans i obrers que van contribuir de manera decisiva a donar forma als projectes d’aquests grans arquitectes i que també van deixar la seva empremta en molts edificis emblemàtics de la capital catalana.
Un dels casos possiblement més paradigmàtics és el de Juan Coll Molas. El rastre d’aquest condecorat escultor i decorador barceloní especialitzat en sostres va quedar sepultat pel pas del temps i només reduït a una petita menció en els arxius municipals. La troballa d’una habitació que va quedar segellada fa prop de sis dècades al terrat d’un edifici centenari de l’Eixample ha estat el detonant que ha portat uns veïns a provar de recuperar la història oblidada d’aquest artista per situar-lo en el lloc que li pertoca com a part del moviment modernista a la ciutat.
El pis centenari i la carpeta oblidada
Tot comença l’any 2010, quan una família compra un dels pisos ubicats al principal de l’edifici que s’erigeix en el número 473 de la Gran Via de les Corts Catalanes. El domicili amb prou feines havia patit reformes en els seus prop de cent anys d’història i encara conservava molts detalls tant escultòrics com arquitectònics de finals del segle XIX, com el capitell d’una porta on destaca una figura femenina o els sostres amb motius geomètrics.
Entre els diferents elements que es van trobar els nous inquilins hi havia també una antiga caixa forta i una carpeta tancada amb cordill presidida per una etiqueta on encara es pot llegir el següent: Juan Coll Molas, Escultura Decorativa, Calle Cortes, 103. Al seu interior, desenes de plànols i esbossos de sostres decorats realitzats amb ploma s’entrellacen amb postals, retalls i fotografies. La majoria dels documents van acompanyats d’una petita referència on s’indica que daten del 1881.
Els nous propietaris no només van decidir mantenir aquests elements de l’estructura del pis, sinó que també van agafar alguns dels plànols i els van emmarcar per penjar-los en forma de quadre, conservant la resta de documents a l’interior de la carpeta. Així es van mantenir durant més d’una dècada fins a la descoberta d’aquesta habitació segellada a la sisena planta del bloc que comunicava l’antic pis de la porteria amb el terrat comunitari. Aquesta troballa va esperonar els veïns a rescatar aquesta vella carpeta i a començar una investigació per posar una mica de llum a la trajectòria del seu propietari.
Un artista reconegut internacionalment
Juan Coll Molas va néixer l’any 1854 a Sallagosa, un municipi francès que limita amb Llívia i ubicat molt a prop de la frontera espanyola. Fill de Mathieu Coll i Maria Molas, els seus primers anys de vida són un verdader misteri i només es pot recuperar la seva pista el 1885, quan l’home va presentar davant la comissió de l’Eixample de l’aleshores Ayuntamiento Constitucional de Barcelona una petició per poder construir un edifici en un solar de l’antiga Calle Cortes, precursora de l’actual Gran Via de les Corts Catalanes. Coll Molas va culminar la construcció d’aquest bloc durant els següents anys i va instal·lar-se amb la seva família en un dels pisos del principal, precisament el domicili on un segle després apareixeria la seva carpeta.
La documentació trobada permet aventurar que aleshores el nostre protagonista ja feia temps que es dedicava a l’escultura decorativa. De fet, l’artista s’havia guanyat aparentment un nom entre els constructors i la classe benestant barcelonina, que recorria als seus serveis per engalanar diferents espais i edificis. La seva obra no passava desapercebuda i inclús va rebre el reconeixement internacional amb dos premis a les exposicions universals de París (1889) i Chicago (1893), tal com figura en els arxius de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona.
Casa Amatller i Maison Dorée
Coll Molas també va ser col·laborador habitual d’algun dels grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch, amb qui va treballar en la construcció de l’emblemàtica Casa Amatller del passeig de Gràcia entre els anys 1898 i 1900. Precisament, el TOT Barcelona ha tingut accés a una factura per l’import de 1.100 pessetes que l’empresari xocolater Antoni Amatller i Costa va expedir en nom de l’escultor i decorador el 10 de novembre del 1900 pels treballs realitzats per revestir en guix i cartró pedra alguns dels espais de l’edifici en qüestió. El document es conserva com a part del fons de l’Arxiu Mas de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.
L’expert en el moviment modernista i autor de l’obra Inventari General del Modernisme, Valentí Pons Toujouse, situa Coll Molas darrere de la decoració d’un altre establiment emblemàtic de la ciutat de principis del segle XX ja desaparegut com la Maison Dorée. Aquest cafè i restaurant -projectat per l’arquitecte August Font i Carreras a encàrrec dels germans francesos Pompidor- estava ubicat en un dels extrems de la plaça de Catalunya i durant gairebé dues dècades va ser un dels punts de trobada de l’alta societat barcelonina, que acudia al local atreta per la seva trencadora decoració modernista.
Mort prematura i lligams amb l’actualitat
La contribució desinteressada d’una lectora del TOT Barcelona ha estat clau per poder traçar la història més personal de l’artista fins a la seva prematura mort. Coll Molas es va casar amb Felicia Jaulent i Redondina, amb qui va tenir tres fills: Josefina, Pere i Adela. Un dels indicadors que permeten fer-se una idea de l’estatus social de la família és que la primera de les filles es va casar amb l’aleshores gerent de la fàbrica Damm, Josep Damm i Calàs. El registre municipal de defuncions situa la mort de l’escultor el 10 de desembre del 1903. L’artista va morir a casa seva als 59 anys i oficialment a causa d’una bronquitis.
El seu relleu al capdavant del negoci el va assumir aleshores el seu fill Pere Coll i Jaulent, que va mantenir el bon nom del seu pare participant en la decoració d’establiments tan recordats com el Forn de Sant Jaume del passeig de Gràcia. Coll i Jaulent es va casar amb Providència Magre Pons, amb qui va tenir dos fills -Joan i Concepció-, i també va viure amb la seva família en el domicili de la Gran Via de les Corts Catalanes.
En aquest punt, l’arbre genealògic de la família Coll ens permet tancar el cercle i establir una relació directa amb l’actualitat. Joan Coll Magre -net i no fill de Juan Coll Molas, tal com se sospitava en principi- és el propietari del contingut trobat fa només unes setmanes a l’habitació segellada durant sis dècades.
