Una dona “cristiana, comunista i lluitadora veïnal”. Són tres dels adjectius que defineixen la Isabel Roig (1932-2008). Un llibre impulsat per un dels seus fills, l’historiador Pau Vinyes, i escrit per la periodista Laia Coronado Nadal, evoca la figura d’una persona que va participar en la construcció de la democràcia des dels barris de Barcelona. Va ser membre del moviment Cristians pel Socialisme, l’associació de veïns de Sant Andreu de Palomar i militant del PSUC. Com a membre del PSUC, va ser consellera d’Urbanisme a Nou Barris durant els dos primers mandats de governs democràtics a la ciutat, entre els anys 1979-1987, amb Narcís Serra i Pasqual Maragall d’alcaldes. “Fins al 1984, no es va fer la divisió actual de districtes i Nou Barris era el districte Nou Nord”, recorda en Pau Vinyes en conversa amb el TOT Barcelona.
Amb el pròleg escrit per l’advocada Magda Oranich, el llibre Isabel Roig i Fransitorra, cristiana, comunista i lluitadora veïnal ha estat coeditat per l’editorial Llop Roig i els Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona. Isabel Roig era germana de l’escriptora Montserrat Roig, però mentre la Montserrat es va dedicar al periodisme i la literatura, la Isabel es va endinsar en el món polític i social, subratlla el seu fill. Com a activista veïnal, va participar en la campanya per recuperar la cúpula de l’església de Sant Andreu de Palomar i va ser una de les impulsores de la solidaritat, “no l’única”, envers la tancada de dones de Motor Ibérica a la citada església de Sant Andreu. La protesta es va allargar durant vint-i-vuit dies. Les dones es van solidaritzar amb la tancada amb l’acomiadament dels seus marits, dels quals demanaven la readmissió, la retirada de sancions i un augment de 4.000 pessetes de sou en la negociació del conveni provincial del metall. El tancament es va iniciar l’1 de juny del 1976. “Aquest any farà cinquanta anys”, subratlla l’historiador.
Presentació en diferents espais vinculats amb la Isabel Roig
La intenció és presentar el llibre en diferents espais vinculats amb la vida i la trajectòria de la Isabel Roig. El 27 de febrer es va fer a la bliblioteca Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar. El 18 de març se’n farà una a la cooperativa Capell del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), ja que la Isabel va treballar a l’Oficina d’Informació Urbanística més de vint-i-cinc anys. El 20 de març n’hi ha prevista una a la Floresta, perquè l’autora és de Sant Cugat del Vallès. El 26 de març se’n farà una altra a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. I el 21 d’abril, el volum es donarà a conèixer a l’església de Sant Andreu.
L’arxiu de Roquetes és especial perquè en Pau Vinyes i els seus germans, Galdric i Natàlia, van donar la documentació que la seva mare tenia del PSUC i dels anys que va ser consellera de Nou Barris a aquest equipament. L’historiador explica que durant l’intent de cop d’estat del 23-F del 1981, la seva mare tenia ordres de destruir tots els papers si el cop d’estat hagués triomfat. Però la Isabel Roig no se’n va desprendre i ho va amagar. “Si el cop d’estat hagués anat a més, no sé quines conseqüències hauríem tingut. La meva mare no va voler destruir aquella documentació, i part d’aquesta, més una altra de la seva etapa com a consellera de Nou Bàrris, les vàrem donar a l’arxiu”.
Polèmica per la negativa d’un càrrec del PSC
Inicialment, la idea d’en Pau Vinyes era que a Nou Barris, per la feina com a consellera d’Urbanisme que hi va fer la seva mare, la presentació es fes al Saló de Plens del districte, però el conseller tècnic, David Herrera, s’hi va negar, “després de marejar-nos de mala manera amb la incertesa de si es podia dur a terme o no”, explica en un text enviat a càrrecs municipals i periodistes. El fill de la Isabel Roig assegura que el conseller tècnic socialista no es va dignar a saber qui era la seva mare ni que el llibre estava editat per l’Ajuntament de Barcelona. “Ens hem sentit menystinguts en tot moment per la manca de deferència envers una dona que va donar un servei públic a la ciutadania, exercint-lo des de la política”. Amb posterioritat, a l’enviament d’aquest text, el conseller tècnic ha trucat a l’historiador i s’ha disculpat i li ha dit que tot plegat havia estat fruit d’un malentès.
En qualsevol cas, la presentació del llibre a Nou Barris es farà igualment a Roquetes i no a la seu del districte. Més endavant, es podria programar un acte institucional a l’Ajuntament de Nou Barris, però de moment no hi ha data. L’historiador destaca en conversa amb el TOT el paper important que, durant els dos mandats, va tenir la seva mare a l’Ajuntament, “en un moment de manca d’habitatge, de transformació del districte i dels primers anys dels ajuntaments democràtics”.
Cal reconèixer el paper de les dones
El llibre d’Isabel Roig ha estat un procés llarg que va néixer el mandat anterior. En Pau Vinyes agraeix la tasca dels Serveis Editorials de l’Ajuntament. Explica també que ell no ha vogut escriure’l per “mantenir” un distanciament. Vinyes és autor de nombroses biografies i ara treballa en un llibre encarregat per Cementiris de Barcelona sobre el cementiri de Sant Andreu, amb biografies de persones que estan enterrades allí. Per escriure la biografia de la seva mare va elegir “una persona jove i que fos periodista”. “Podia haver-li encarregat a algú amb més bagatge, però volia una persona que estigués fent les seves primeres passes. La Laia, l’autora, ha fet una bona feina de recerca. Sempre dic que vaig ser com el seu secretari. La vaig introduir en arxius, la vaig ajudar en temes d’hemeroteca…”
“El llibre vol reflectir també que el paper de les dones, malauradament, no està prou reconegut. Queda molt camí per recórrer. Crec que és el moment de dignificar i recuperar la memòria històrica en clau de dona. En aquest cas, és la de la meva mare, però tinc al cap altres biografies de dones que també han deixat empremta. Estic fent la recerca de la Montserrat Martínez Ventura. Va ser de les JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català) i presidenta de l’Aliança Nacional de la Dona Jove, on s’aixoplugaven diverses organitzacions polítiques. Era la versió juvenil de la Unió de les Dones de Catalunya. La presidenta era la Montserrat Martínez Ventura i la secretària general era la Teresa Pàmies, del PSUC”.
Una mare activa, solidària i, de vegades, absent
La Isabel Roig va poder compaginar la seva feina a casa amb l’activitat política, social i veïnal perquè tenia una ajuda domèstica. “Teníem a la senyora Beatriz que ens dutxava, rentava, ens feia el sopar… D’aquesta manera, la meva mare podia seguir aquest rol de reunions, primer clandestines i després ja en democràcia. La recordo com una mare molt activa, molt involucrada en la solidaritat envers els altres, però a vegades també era una mare absent. Som tres germans i recordo que anàvem a reunions i passàvem l’estona jugant, per exemple, al passadís del local dels Lluïsos. Recordo una anècdota de finals de juny del 1976 amb la tancada de Motor Ibèrica. El dia 29 és el meu sant. Tenia onze anys i esperava el regal. M’havien promès un cineexin. Però el regal no va arribar fins uns dies després perquè la meva mare no el va poder anar a comprar. Em va agafar una enrabiada. De gran he entès que la meva mare estava centrada en el fet que feien fora les dones de l’església de Sant Andreu de Palomar i he valorat més la seva figura. Va estar també amb el grup de presons. Amb la Montserrat Cararach, va fer una feina de suport als presos i a les seves famílies, sobretot pel que fa a com reinserir-se. Molts no tenien cap mena d’aixopluc i els ajudaven a començar una nova vida”.
Militant del PSUC, la Isabel Roig hauria pogut afiliar-se al PSC. “Va tenir ofertes per entrar dins del PSC. Però ella tenia clar que el seu partit era el PSUC. Altres que també estaven al PSUC van acabar deixant el partit i passant al PSC, cas del Jordi Solé Turà, el Miquel Abad, la Núria Gispert… La meva mare també ho hauria pogut fer i potser hauria arribat més lluny. No ho va fer per coherència i tradició. Era més de l’arrel leninista i l’eurocomunisme”, conclou en Pau Vinyes.
