L’Institut Coordenades destaca que l’ACA és la responsable de la planificació i gestió del cicle de l’aigua, “la gestió dels quals és objecte de severes crítiques des de diferents sectors que apunten al màxim responsable des del 2021, Samuel Reyes”.
“La manca de previsió en l’execució de les infraestructures, unit a la descoordinació dels seus responsables i l’escassa autocrítica per les decisions adoptades a l’última dècada, ha generat un descontentament generalitzat que s’estén a tots els sectors productius de Catalunya”, assenyala .
Afegeix que el Govern català ha revelat recentment la memòria de l’avantprojecte dels pressupostos del 2024, “en què s’evidencia la inacció de l’ACA en els darrers anys. Aquesta empresa pública acumula a la seva tresoreria més 540 milions d’euros des del 2020, conseqüència de la mínima inversió realitzada, malgrat patir Catalunya el pitjor episodi de sequera registrat fins ara”.
“Tot això”, afegeix l’Institut Coordenades, “malgrat els laments del director de l’ACA, Samuel Reyes, que atribueix la falta de finançament i responsabilitza el deute que comportava la pròpia agència des del 2008, que el 2019 va quedar amortitzat, per acreditar-ne la posició. Així, el 2020, el primer any sense deute, l’agència disposava de 430 milions i només en va destinar 50 a l’execució d’inversions públiques. I el 2022, amb 650 milions disponibles a la seva tresoreria, només se’n van dedicar 87 a infraestructures. A l’hora de fer servir els esforços per fer inversions i minimitzar l’impacte de la manca de pluja des de l’Agència Catalana de l’Aigua es van estalviar diners i es va perdre el temps. És ara quan s’està duent a terme la redacció dels projectes de les dessalinitzadores de Tordera II i Cubelles/Foix, les obres de les quals estan previstes que finalitzin el 2028 i el 2029, respectivament, tal com va anunciar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort”.
A més, relata que “el responsable de la conselleria ha justificat la situació econòmica de l’ACA durant un ple monogràfic sobre sequera i canvi climàtic perquè les obres molt grans, diu, no s’executen d’un any a l’altre. Sobre el romanent de 540 milions perquè totes les quantitats suposadament estan compromeses”.
“Aquest document”, afegeix, “dissenyat pel govern tripartit entre 2007 i 2008 tenia com a propòsit evitar els riscos de futurs episodis de sequera com ja advertien els models climatològics aleshores. En aquest pla estaven previstes la construcció de les dessalinitzadores, però la manca de gestió va frenar completament la materialització d’aquestes obres que ara veuran la llum quinze anys després”.
SITUACIÓ
Els embassaments a Catalunya se situen per sota del 15% de la seva capacitat, cosa que ha produït l’entrada en fase d’emergència a més de 200 municipis catalans i una limitació del consum d’aigua per habitant i dia a 200 litres (inclosa la despesa que moltes empreses industrials en els seus processos productius).
L’Institut Coordenades assegura que “la relació entre l’ACA i el Govern de Catalunya s’ha refredat les últimes setmanes i la gota que ha fet vessar el got ha estat la reunió mantinguda entre el conseller Mascort amb les associacions d’agricultors, que han demanat cessament de Samuel Reyes i del segon, Jordi Molist, responsable de l’àrea d’abastament de l’Agència. Cosa que ha assegut molt malament entre els treballadors de l’ACA, que denuncien una operació d’assenyalament amb la intenció de presentar-los com a responsables de la retallada de les dotacions d’aigua al regadiu agrícola del 80%. Fins al punt que han convocat protestes per manifestar el seu rebuig al tractament que se’ls està donant per part del conseller perquè es veuen com a cap de turc”.
Aquesta entitat apunta que “les desavinences entre Reyes i Mascort es van materialitzar amb l’opció del transvasament de l’Ebre, una alternativa que ha despertat el suport de quatre col·legis professionals. L’ACA, organisme de la Generalitat que gestiona les obres hidràuliques, el sanejament dels rius i la protecció del medi ambient, ha posat damunt la taula aquesta proposta, però el Govern català ha rebutjat la idea a la primera de canvi”.
Els informes diuen que l’aigua embassada a la conca de l’Ebre està al 66% de la seva capacitat. “Des de la Conselleria van descartar sense reflexió aquesta proposta perquè no és rendible a nivell electoral en vista dunes eleccions a la Generalitat”, considera Sánchez Lambás, vicepresident executiu de lInstitut Coordenades de governança i economia aplicada.
“Les decisions polítiques prevalen sobre les tècniques a Catalunya, com s’ha demostrat fins ara, i el Govern autonòmic prefereix gastar-se quatre vegades més a portar aigua des de Sagunt en vaixells aquest estiu que promoure una infraestructura permanent amb què poder abastir l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on es concentra la majoria de la població catalana”, afegeix Sánchez Lambás.
CÀNON D’AIGUA
Segons l’Institut Coordenades, “la xifra de 540 milions d’excedent que posseeix l’ACA, exponent de la insuficiència de gestió de l’organisme, ha estat un cop dur a la ciutadania i al teixit empresarial català després de conèixer-se que la Generalitat incrementarà el cànon de l’aigua fins a un 40% a la factura dels consumidors domèstics i no domèstics. Es tracta d’un impost de finalitat ecològica recaptat per l’ACA i creat per la Generalitat el 2000 que plana sobre els consumidors. Aquest augment, que contrasta amb l’excedent dels seus comptes, permetrà a aquesta empresa pública ingressar més de 100 milions extres, és a dir, un 26% més del que s’obtenia fins ara per aquest tribut”.
“La ciutadania es pregunta on són les inversions promeses des del 2008, el darrer període de sequera que va travessar Catalunya, quan es van aprovar infinitud de projectes que van quedar tancats al calaix, i que ara indirectament pagaran els catalans amb el sobrecàrrec de la factura de l’aigua ”, conclou Sánchez Lambás.
L’Institut Coordenades diu que les fuites d’aigua de la immensa majoria de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona són un reflex de la situació interna de l’ACA, que, valgui la metàfora, fa aigua per tot arreu. El director, Samuel Reyes, ha deixat entreveure en múltiples aparicions públiques la falta de lideratge a l’hora de prendre decisions, per no parlar de la manca d’empatia cap als ajuntaments. Alguns municipis s’oposen enèrgicament davant les sancions per consum excessiu d’aigua que provenen des de l’ACA, que poden pujar fins als 30.000, per superar el límit estipulat al Pla de sequera, un instrument aprovat el 2020, i al qual les modificacions no van trigar arribar prèviament a la signatura del decret l’1 de febrer amb l’entrada en vigor de la fase d’emergència per sequera”.
“Des de l’ACA ja eren conscients prèviament que el 45% de les administracions locals que es troben al sistema Ter-Llobregat, és a dir, 90 dels 202 pobles, incomplirien de manera desorbitada amb allò estipulat al Pla de sequera. Tot i això, les ajudes per part de l’ACA per fer obres de millora a les xarxes d’abastament d’aigua encara no s’han materialitzat. Tot i que l’Agència ha rebut més de 800 peticions de més de 700 localitats des que van convocar aquesta línia, han hagut d’incrementar la subvenció dels 50 als 120 milions d’euros. Per pal·liar tot aquest despropòsit, el Govern català pretén destinar 1.045 milions després que tots els sectors productius a Catalunya hagin mostrat malestar cap a les restriccions imposades. Els darrers, els agricultors, que han desafiat el conseller d’Acció Climàtica amb talls a l’AP-7, AP-2 i carreteres nacionals durant diversos dies. Així, l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha guanyat adversaris a cada racó de la regió, i la desconfiança de la població pel plantejament de la pujada de l’impost de l’aigua no ha trigat a arribar. A això s’uneix la incapacitat per gestionar les infraestructures hidràuliques, que tindrà de ben segur severes conseqüències a curt termini”, afirma l’Institut Coordenades.
