La secció vuitena de l’Audiència de Barcelona ha celebrat aquest dimecres al matí una intensa vista oral per un delicte d’odi per la presumpta catalanofòbia de dos guàrdies civils destinats a l’aeroport del Prat. Els fets es remunten al 9 de desembre de 2019, quan un ciutadà flamenc, en Kris, que es dirigia a agafar un vol cap a Brussel·les, va ser obligat a aixecar-se la camisa perquè l’arc de seguretat va detectar un objecte. L’objecte en qüestió era una bossa recol·lectora a conseqüència d’una operació de càncer de còlon.
Segons l’acusació particular -dirigida pel despatx Molins en nom de Plataforma per la Llengua-, els agents de la Guàrdia Civil que van ser requerits a actuar van exigir que el denunciant s’expressés en espanyol, tot i que ell els deia que no coneixia l’idioma i només sabia català. A partir d’aquí, en Kris va patir un malson: el van tancar en una sala i li van fer baixar els pantalons. Per si no n’hi hagués prou, el van denunciar per dues infraccions administratives i el van fer baixar de l’avió, un cop ja hi havia entrat, després d’haver superat tots els controls. L’Estat es conjura per protegir els guàrdies civils jutjats per catalanofòbia
Guàrdies de seguretat “nadius”, segons un guàrdia civil que feia 10 anys que vivia a Catalunya
Els dos agents estan acusats de delictes d’odi, coaccions i de falsedat en document oficial, uns delictes per als quals l’acusació particular demana una pena de fins a 6 anys i dos mesos de presó i l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia, en canvi, demanen l’absolució. En la seva declaració, un dels guàrdies civils acusats, un caporal, ha admès que “no entenia” el que en Kris li deia i que ells només parlaven espanyol. I ha relatat que van cridar companys que parlessin anglès o francès, perquè ningú sabia català. De fet, ha reconegut que no van buscar ningú que parlés català.
Ara bé, també ha assegurat que en Kris tampoc volia entendre el que li deien en català, perquè els guàrdies de seguretat el sabien, perquè “són nadius”, i tampoc els va fer cas. “Nadiu”, un concepte arriscat i molt interpretable que el caporal ha repetit diverses vegades i que ha torbat el tribunal en sentir-lo de veu d’un guàrdia civil acusat de delicte d’odi contra un catalanoparlant. Un guàrdia civil que portava a Catalunya 10 anys –ara em porta 17 anys– i que encara no entén el català.
Un judici en castellà
Només de començar el judici, ja s’ha constatat el biaix que pateixen els catalanoparlants quan entren en una sala de vistes. A en Kris, que ja no viu a Catalunya des del 2021, ha vist com el tribunal presidit per la magistrada Mercedes Armas, catalanoparlant, se li dirigia en castellà i li feia les preguntes generals de la llei a través d’un esforçat intèrpret, i la fiscalia –que ha arribat tard– també se li dirigia en castellà tot i saber perfectament la llengua catalana.
Val a dir que la fiscalia no només no acusa, sinó que ha reforçat l’equip de defensa dels dos guàrdies civils denunciats, format per dos advocats de l’Estat, José Pagès i Jesús González. Sortosament, Pagès s’ha vantat de parlar català i li ha fet l’interrogatori en català amb un “no s’hi amoïni”. En resum, tres advocats pels guàrdies civils i uns togats disposats a collar la víctima fins a reduir els fets a una anècdota de sitcom que va fer molt poca gràcia al denunciant, que es va haver de quedar a terra, sense agafar l’avió que havia d’agafar.
La presidenta del tribunal s’ha esforçat a resumir els fets preguntant directament a la víctima, fins al punt que el públic dubtava de si era en Kris qui declarava o bé la magistrada Armas. La conclusió de la vista és que el sistema de controls dels aeroports col·lideix amb un sistema saludable de drets i amb el sentit comú, i que qualsevol persona que reivindica l’ús normal del català té les de perdre davant els tribunals.
Dos vigilants de seguretat
En Kris ha estat el primer a declarar, com a testimoni. Un interrogatori que ha servit per explicar la seva versió dels fets. En Kris és un ciutadà resident a Bruges que vivia a Bigues i Riells, al Vallès Oriental, entre el 2015 i el 2021, quan va aprendre català. Una llengua que s’afegeix al seu poliglotisme, perquè enraona flamenc, francès, anglès i alemany. De tota manera, ha recordat que fa cinc anys que no parla amb continuïtat el català i que ha perdut llengua. També s’ha encarregat de fer memòria, amb una exclamació prou clara, que els fets van passar fa set anys.
Segons la seva testifical, anava a agafar un vol cap a Brussel·les quan en passar per l’arc metàl·lic i els guàrdies de seguretat va veure que portava un objecte sota la roba. Va explicar, en català, que portava un anus contra natura, però el vigilant li replicava que només parlava castellà. Els vigilants van veure la bossa perquè els la va ensenyar. En tot cas, li van demanar que no ho fes i que esperés la Guàrdia Civil en una sala a part, perquè també podia ser una “arma de porcellana”. Però, això sí, li van fer unes proves d’explosius perquè ho marca el protocol.
Els dos guàrdies de seguretat que han fet de testimoni, Cristian i Edgar, que parlaven del senyor Kris com si fos un jihadista, han descrit que estava “nerviós i alterat” i l’han acusat de no saber els protocols de seguretat, com si fos la seva obligació. De fet, han estat dos testimonis prou curosos amb els ‘companys’ amb qui treballen cada dia. Ara bé, han admès que en cap cas es va aturar el pas de l’arc de seguretat ni es va col·lapsar l’àrea de control.
Arriba la Guàrdia Civil
Van arribar els dos guàrdies civils acusats, una agent i un caporal, i van advertir a en Kris, quan va dir que no sabia castellà, que “Estamos en España y aquí se habla español“. Kris ha narrat que els va comunicar que sabia flamenc, francès, anglès, alemany i català i que triava el català perquè eren a Catalunya. El van fer passar en una sala, amb sis agents més, on va sentir l’expressió “Este hoy no vuela”. A dins de la sala, un guàrdia civil se li va dirigir amb francès, però no tenia prou nivell per mantenir un mínim “diàleg”, fet que ha negat el guàrdia civil, que deia saber prou l’idioma. Li van fer treure la camisa, el van descalçar i li van abaixar els pantalons per comprovar la bossa. Li van regirar les maletes i li van lliurar dues denúncies, que posteriorment van ser arxivades, per desobediència i alterar l’ordre. Va anar cap al vol i, un cop dins l’aeronau, la tripulació el va fer baixar. “Em vaig sentir ferit com a ésser humà”, ha retret.
Especialment interessants han estat dos testimonis. Per una banda, la cap de servei, una guàrdia civil que ha confessat que el senyor Kris “parlava amb un idioma que no entenia” i que estava nerviós i feia “escarafalls”. Un fet que ha justificat que se’l denunciés i que, a més, s’avisés la companyia que hi havia un passatger que havia alterat la seguretat de la zona de control. La cap de servei no ha pogut dir qui va avisar la companyia, perquè tant ho fa la Guàrdia Civil com la seguretat privada. I aquí és on ha entrat el segon testimoni, l’agent que sabia francès, que ha admès que “podria ser” que hagués estat ell qui va trucar a la companyia. “Per què no el van detenir, si estava tan alterat per avisar a la companyia?”, ha estat una de les preguntes clau de Laia Homs, lletrada d’en Kris. La resposta s’ha fet esperar: “No hi havia motius per detenir-lo”. En tot l’episodi, en Kris va estar retingut durant dues hores.
Vídeos i conclusions
El tram final de la prova han estat els vídeos de la gravació del control de seguretat, on en cap moment s’ha pogut veure que en Kris mostrés cap senyal de nervis o escarafalls que justifiquessin ni les dues denúncies que va rebre ni que s’avisés a la companyia aèria del risc que suposava mantenir-lo en un vol. De fet, en cap moment, i segons les imatges, ni es va generar cua a la zona de control. Cal dir que els fets es van registrar a dos quarts de cinc de la matinada del 9 de desembre de 2019, quan encara cuejaven les manifestacions de Tsunami Democràtic per la sentència del Procés.
En darrera instància, els acusats han declarat els últims i han comès força contradiccions, perquè just feia una hora que el tribunal havia visionat les imatges de tot l’episodi. El primer a seure l’estrada ha estat el caporal que va ser requerit per la seguretat privada, que ha insistit en el guió: que el denunciant estava “alterat”, “nerviós”, “sense fer cas” i “vociferant”. El guàrdia civil ha admès també que només parla espanyol i que no sabia català i, per tant, “no entenia” en Kris com parlava. Ha afegit que van intentar parlar-hi en francès i en anglès, però ha assegurat que el “problema és que en Kris no volia cap entesa”.
Així mateix, ha remarcat que va intentar marxar i que va “tirar una jaqueta sobre els rodets de la cinta dels controls”. Una conducta que l’acusat ha titllat de “violenta”. Però, el guàrdia civil també ha hagut de reconèixer que a la sala on el van inspeccionar van entrar membres femenins de la Guàrdia Civil, que no poden escorcollar homes, i que va avisar la companyia aèria. També ha incorregut en errades, com ara afirmar que en Kris li va donar un passaport per identificar-se, però en Kris havia asseverat que no tenia ni té passaport. El guàrdia civil també han remarcat que van retenir-lo perquè “volia marxar” i sospitaven que estava fent el número per despistar que portava alguna cosa il·legal a l’equipatge, en un context de “nivell 4 sobre 5 d’alerta antiterrorista”. En Kris tenia aleshores 66 anys. L’altre agent ha repetit el guió del seu caporal, però adduint detalls com ara que “no va cometre cap diligència greu”.
Modificació de les penes demanades
Però les imatges han topat amb el relat dels policies, tal com ha constatat l’advocada d’en Kris en el seu informe final, així com el fet que “mai es va buscar ningú que fes d’intèrpret en català, i, en canvi, sí que se li van dirigir en francès o en anglès”. “Si en Kris hagués parlat espanyol, no hauria patit aquest episodi”, ha conclòs la lletrada. I ha recordat el context polític del moment. “Van aprofitar el fet de la bossa recol·lectora per humiliar-lo en haver parlat en català” ha arguït per justificar la petició de pena pel delicte d’odi.
Finalment, a les conclusions, l’acusació particular ha demanat una pena de 16 mesos de presó per un delicte d’odi i una multa de 3.000 euros, i subsidiàriament, ha reclamat una pena 2 anys de presó per un delicte contra la integritat moral; 3 anys de presó i 1.800 euros de multa per falsedat en document i 22 mesos per un delicte de coaccions i subsidiàriament un delicte comès per funcionari públic contra els drets civils amb un any d’inhabilitació per a càrrec públic. El ministeri fiscal considera que no s’ha acreditat cap dels fets susceptibles de ser delicte, de la mateixa manera que ho ha conclòs l’advocacia de l’Estat, de manera que tots dos han demanat la lliure absolució dels guàrdies civils acusats.
