Un nou estudi fet per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) ha elaborat un informe en el qual s’alerta que la franja del Besòs, és a dir amb una població estimada per IDRA de 600.000 persones que viuen entorn del tram final d’aquest riu als districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris (Barcelona) i els municipis metropolitans de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, presenten “desigualtats alimentàries” clares en comparació a la resta de l’àrea metropolitana. Unes diferències que arriben motivades pel nivell de renda, la disponibilitat de producte fresc als barris i pel temps per comprar i cuinar.
L’estudi alerta que aquesta àrea presenta rendes entre un 30% i 40% més baixes que la mitjana metropolitana, un fet que es tradueix en una menor accessibilitat al producte fresc al barri, un pressupost familiar més baix per a l’alimentació i menys temps per poder fer la compra i cuinar. Una concatenació de factors que s’acarnissa amb aquests barris, ja que en el context actual amb una inflació “abrupta” dels preus de l’alimentació, que acumulen una pujada d’un 31% entre el 2020 i el 2024 la situació s’ha acarnissat amb aquests barris, perquè els productes més econòmics (de gamma baixa), han patit un increment de fins al 37%, un fet que deixa l’eix Besòs en un atzucac, perquè el baix nivell de renda i la manca d’accés a producte fresc i temps per comprar i cuinar implica una major comprar de productes econòmics.
Construir un MercaBesòs
Segons els autors de l’estudi hi ha zones exposades a una indefensió molt més gran davant la concentració de la distribució alimentària -i, per tant, més tendència a comprar menys fresc i més ultraprocessats. Una compra que no només es fa per necessitat sinó perquè els ciutadans tenen una oferta de productes molt més reduïda amb menys petits comerços i mercats, un fet que es tradueix en una oferta menys diversa i saludable i que repercuteix directament en la dieta dels ciutadans.

Per revertir aquesta situació els investigadors proposen la creació del MercaBesòs, l’alter ego de Mercabarna, i que funcionaria com una infraestructura logística de distribució majorista als barris i ciutats de l’eix Besòs i que permetria “reduir desigualtats alimentàries mitjançant una política integral que actuï sobre la producció, la distribució i l’accés als aliments”.
