El passat deu de maig, el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va decidir arxivar la causa contra tres agents dels Mossos d’Esquadra, dos escopeters i un comandament de la Brimo, acusats de buidar un ull amb una bala de foam a una manifestant. Tot en el marc d’unes protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél, durant les protestes del 16 de febrer de 2021. El jutge compara els fets amb el terrorisme de baixa intensitat batejat per la judicatura espanyola com Kale Borroka i en el marc d’una “manifestació il·legal, no comunicada”.
La resolució, de 12 pàgines, a la que ha tingut accés El Món, desgrana el relat dels fets i arriba a justificar de manera contundent l’ús del foam per a la dispersió dels manifestants. Fins i tot, hi inclou un detallat gràfic, com si fos un diorama, de com hauria anat la protesta i la manifestació. Una decisió judicial que va celebrar el Sindicat de Policies de Catalunya que portava la defensa de dos dels agents. La interlocutòria assegura que els manifestants van organitzar una “emboscada per atacar els agents de policia que protegien la comissaria del Cos Nacional de Policia”. Fins i tot, el magistrat renya la víctima en aplicació del concepte “autoposada en perill”.
Un gràfic en colors
El jutge, en la seva disquisició, dibuixa un gràfic en colors sobre com haurien anat els fets i la disposició física dels policies, els manifestants i, fins i tot, els contenidors. “Un fet que no és habitual”, reconeix el mateix magistrat instructor. El jutge explica el desenvolupament de la manifestació pel carrer Guadalajara de Barcelona on s’ubica la comissaria del CNP que restava protegida per sis equips de la Brigada Mòbil (Brimo), la unitat d’elit d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra.
Segons el magistrat, aquestes dotacions “no van tenir poru capacitat operativa per pressionar els manifestants violents, donada l’extraordinària violència amb la que aquest atacaven els agents de policia”. Un comportament que “va obligar a utilitzar el material antiavalots, entre els que s’hi compta l’ús selectiu dels projectils de Foam”.
De fet, segons el jutge, es va disparar perquè els manifestants “impedien que els policies es poguessin bellugar”. Pel jutge, en aquest ambient, no hi pot haver intenció del policia que va disparar de fer mal, perquè “davant la incessant pluja d’objectes és impossible afinar el tret”. A més, l’instructor recorda que les escopetes no estan dissenyades per trets de precisió i, per tant, “ni per dol eventual amb el tret de foam no es pugui arribar a la causar la pèrdua d’un ull a una manifestant”. També renya a la víctima aplicant el concepte “d’autoposada en perill” per col·locar-se en un lloc des d’on es realitzaven llançaments a la línia policial.
Dramatisme de la redacció judicial
El jutge incorpora a la narració dels fets un intens dramatisme de la situació, com ara que la “policia va assolir mantenir la posició malgrat el llançament constant d’objectes contundents i preservar la comissaria del Cos Nacional de Policia”. També indica que els membres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) havia d’entrar a peu i amb armilles antitrauma perquè les “barricades” no deixaven pas als vehicles. Aquesta manifestació es va desplaçar fins la delegació del govern espanyol a Catalunya, on ja hi havia nou equips de la Brimo que només van disparar salves perquè no es va permetre la dispersió amb foam.
Però la manifestació va continuar cap al Passeig de Gràcia i les “flamarades considerables” dels contenidors cremant feien “difícil l’accés dels Bombers”. “Actes de pillatge”, “caixers automàtics arrencats”, “focs als vehicles”, “llançament de coets i bengales”, barricades o danys als comerços van generar “por” a la gent que “s’amagava a les escales i als comerços per protegir-se dels manifestants”, fins que a un quart de deu de la nit es va autoritzar el foam.
