Un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada. Aquesta és la conclusió que ha extret l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OMH) després d’analitzar els anuncis del portal Habitaclia, que ha agafat com a referència per fer un estudi de camp. D’acord amb dades extretes de l’anàlisi, el 50,4% del total dels anuncis publicats a Habitaclia el darrer trimestre del 2024 feien referència a lloguers de temporada. Així ho ha detallat el codirector de l’observatori, Aleix Arcarons, en una comissió sobre habitatge a l’Ajuntament de Barcelona, on també ha assenyalat que les dades mostren que abans de l’aprovació de la Llei de l’Habitatge espanyola, el lloguer de temporada representava entre l’11 i el 32%, però s’ha arribat a disparar fins a un 54,1% el tercer trimestre del 2024.
Arcarons ha estat un dels ponents que ha participat en la comissió sobre habitatge, que ha comptat amb experts per posar en comú les polítiques públiques que es fan a altres ciutats d’Europa per abordar aquest tema. La secretària general de l’Housing Europe, Sorcha Edwards, per la seva banda, ha situat el Banc Europeu d’Inversions (BEI) com un actor clau per duplicar els plans d’inversions anuals i ha optat per revisar les normes d’ajudes estatals per no caure en el risc dels actors.
D’altra banda, el director general de l’Institut de la Tecnologia de la Construcció (Itec), Francisco Diéguez, s’ha mostrat partidari de la construcció industrialitzada per poder reduir els temps en construir un bloc de pisos, i així poder solucionar el problema de l’oferta d’habitatge, en primer lloc, i posteriorment establir regulacions perquè siguin efectives. En el seu torn, el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Rafols, ha dit que és important incrementar l’oferta i construir un sistema perquè famílies amb baixos ingressos puguin accedir al mercat, i ha advertit que Catalunya tindrà 3 milions d’habitants més l’any 2035. “No hi ha estoc per allotjar-los”, ha alertat.
Discrepàncies entre el govern de Collboni i l’oposició amb el 30% d’habitatge protegit
Durant la comissió, la primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha subratllat el “gran consens” que hi ha a la capital catalana perquè la reserva del 30% d’habitatge protegit funcioni correctament, tot i admetre que no ha funcionat com s’esperava inicialment. Bonet ha demanat aprendre sobre les compareixences, i ha demanat posar dades sobre la taula per tenir en compte que cada realitat és diferent: “Hem de saber què copiem i què no”, ha reconegut. Així ho ha dit en resposta a la líder de BComú, Janet Sanz, sobre el model del 30% a París i com ha estat el seu recorregut des de la seva implantació el 2001, sobre el qual Bonet ha recordat que bona part dels habitatges construïts amb aquest mecanisme compten amb un doble accés, separant així l’entrada per a pisos socials i els que no ho són, i ha deixat clar que “això a Barcelona no ens ho podem permetre”.
Tot i això, des dels comuns han titllat de “veritat imbatible” l’èxit del 30% a París perquè, segons ha dit Sanz, hi ha hagut valentia política, a més de carregar contra el govern. A més, des de la formació remarquen que l’exregidor d’Habitatge de l’Ajuntament de París, Ian Brossart, que ha comparegut com a expert a proposta dels Comuns, ha negat que a la capital francesa hi hagi diferents accessos on hi ha edificis amb pisos socials. Brossart ha admès que la mesura va generar debat en un primer moment, però que després de 20 anys s’ha aconseguit portar l’habitatge social a districtes burgesos de París. “Hem buscat enfortir la norma i aplicar-la”, ha defensat.
Per la seva banda, el regidor de Junts Damià Calvet ha manifestat que perquè la mesura funcioni abans hi ha d’haver una col·laboració amb el sector privat i un exercici de reflexió. Rosa Suriñach, d’Esquerra Republicana, ha apostat per la regulació, la regeneració i rehabilitació dels edificis. Des del PP, Juan Milián ha lamentat que Barcelona tingui una alarmant falta d’oferta i una sobreprotecció dels ‘okupes’ i des de l’extrema dreta de Vox s’ha defensat la propietat privada davant del model cooperativista.
