El jutjat social número 28 de Barcelona ha sentenciat que una empresa de filtratge de continguts a internet és responsable de les seqüeles psicològiques que tinguin els seus moderadors, és a dir, que totes les conseqüències negatives i malalties que puguin desenvolupar arran de la seva feina s’han de considerar accidents laborals. Els moderadors són els encarregats de revisar fotos, vídeos i comentaris que els usuaris pengen a les xarxes socials, i això els exposa a contingut altament sensible, a més sovint sota una gran pressió perquè han de prendre aquestes decisions de manera ràpida i sense equivocar-se. Alguns treballadors han acabat desenvolupant trastorns a causa d’aquesta feina.
Aquest és el cas de P.S., un noi de 26 anys que va treballar a CCC Barcelona Digital Services entre el 2018 i el 2020. Durant tot aquest temps va haver de visionar “automutilacions, decapitacions de civils assassinats per grups terroristes, tortura infligida a persones, suïcidis”, segons queda recollit a la sentència que va avançar ‘La Vanguardia’ i que dona la raó al treballador i a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), cosa que li va provocar trastorns que encara arrossega avui dia. Els informes del Centre de salut mental Sant Pere Claver acrediten que el jove pateix “clínica severa ansiosa amb atacs de pànic, conductes d’evitació, aïllament al domicili i ruminacions hipocondriformes, sensació de disfàgia, despertars nocturns i tanatofòbia important”.
La sentència favorable
Arran del contingut que estava obligat a visualitzar durant la seva jornada laboral, el jove va haver d’agafar una baixa, ja que els trastorns mentals que començava a patir li impedien fer la seva feina. Ara, amb la sentència sobre la taula, tota aquesta situació quedarà tipificada com a accident laboral. Tot i això, l’empresa ha intentat durant el judici al·legar que no era responsabilitat seva. En la seva intervenció, l’empresa ha negat que la feina fos la causa exclusiva de la malaltia -com exigeix la llei per considerar-ho un accident laboral- i ha argumentat que hi havia una “preexistència anterior” perquè l’empleat havia anat al psicòleg quan tenia 16 anys. La sentència, però, no ha donat per vàlida aquesta argumentació.
