L’ambient un dijous al vespre als Jardins de Bacardí de les Corts res té a veure amb alguns caps de setmana. La seva proximitat al Camp Nou i els bars que hi ha el converteixen en l’espai ideal per a la prèvia dels partits del FC Barcelona. Fa anys que Bacardí s’ha convertit en el punt de reunió dels aficionats més ultres del Barça, però amb l’exili a Montjuïc el veïnat ha tingut tres anys de falsa tranquil·litat. El retorn del Barça al Camp Nou ha recuperat la vella tradició i alguns desitjos antics. “Nosaltres volem que es tanqui la plaça els dies de partit, però la policia aquí els té controlats; si estan aquí no estan escampats en una altra banda”, resumeix la presidenta de l’associació veïnal del Camp Nou, Ana Ramon.
La portaveu veïnal matisa que el partit contra l’Athletic Club, el primer en anys al Camp Nou, “no va anar malament”, malgrat que “els incívics de sempre” hagin tornat a Bacardí. Ramon reconeix que l’Ajuntament ha instal·lat papereres addicionals i que va recollir la brutícia en menys d’una hora, després del partit. En tot cas, han tornat la brutícia i els pixums a les façanes. Des de l’entitat demanen que tornin els lavabos portàtils que hi havia en èpoques passades. Lavabos, recorda Ramon, que pagava el Barça. En resum, els veïns assumeixen que l’Ajuntament no tancarà els jardins, el seu principal reclam, però demanen mitjans per a una bona convivència. “Imagino que se sacrifica Bacardí en benefici de la resta del barri, però nosaltres ho patim, clar. És gent que ni tan sols té entrada i a vegades fa por sortir de casa quan estan els radicals”, sentencia.
Fonts del districte consultats per aquest diari reconeixen la petició veïnal, però recorden que ja se’ls ha rebutjat en més d’una reunió “No està previst el tancament dels Jardins de Bacardí els dies de partit del FC Barcelona per motius de seguretat, ja que tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana consideren que s’ha de mantenir l’espai obert per facilitar una millor gestió i actuació en cas que sigui necessari”, apunten des del districte.
Els Mossos d’Esquadra tenen detectada i controlada la presència d’ultres a Bacardí, o d’“aficionats més apassionats o radicalitzats”, tal com els descriu l’intendent responsable de la seguretat del FC Barcelona, Andreu González. En conversa amb el Tot Barcelona, detalla que habitualment es concentren entre 200 i 300 aficionats que cremen bengales i fan ús de pirotècnia habitualment. González comenta que “no produeixen grans alteracions d’ordre públic”, però que són actituds que agreugen les molèsties perquè es tracta d’”una zona residencial”. “Que estiguin allà controlats no vol dir que siguin impunes, però molts cops fan coses permeses; no és il·legal tirar petards al carrer. En tot cas, tenim companys d’ordre públic presents sempre allà i si algú encén una bengala, per exemple, se l’identifica i se’l sanciona administrativament”, comenta el mosso.
Els veïns, tal com expressava Ramon, sospiten que la policia vol tenir controlats els aficionats radicals. Un aspecte que l’intendent González matisa. “Nosaltres no promovem que es concentrin aquí ni en cap altre punt. Imagino que ho fan aquí perquè és un parc, però no ens interessa que estiguin aquí ni en cap altre punt. No voldríem que hi hagués aquestes concentracions de persones perquè generen molèsties, però tampoc fan alteracions greus d’ordre públic”, conclou l’intendent, que avisa, en tot cas, que si els jardins tanquessin al públic aquests aficionats es desplaçarien “a zones properes”. “Hauríem d’estar dins del grup per saber com pensen i per què aquesta plaça i no una altra. Però aquestes concentracions formen part de la litúrgia del futbol, se n’anirien a prop”, remarca. Durant l’exili a Montjuïc, els radicals es concentraven als accessos de la plaça d’Europa.
Diferències amb el futbol femení
“Quan juga el Barça femení, en canvi, em cauen les llàgrimes de l’emoció”. L’Ana Ramon compara les situacions habituals quan juga el Barça masculí amb les poques vegades que el Camp Nou s’ha obert a l’equip femení. “Hi ha un ambient molt més familiar que recorda els primers anys del Barça al Camp Nou. La gent pujava o baixava emprenyada, perquè és futbol, però era un ambient sa i sense incívics”, resumeix ara la veïna.
Els Mossos apunten que l’operatiu gairebé no canvien en funció de quin equip juga, sobretot veient el volum d’entrades que s’han venut quan el femení ha anat al Camp Nou. Els operatius es dissenyen en funció de les amenaces i riscos detectats i d’acord amb el nombre de persones que hi ha a l’esdeveniment, però González reconeix que les persones que van al futbol femení “són diferents”. “Sigui per l’hora del partit, perquè és més familiar, per la cultura o per la manera de viure entre els seguidors… però sí que és diferent”.
El mosso destaca que el públic del femení és capaç de fer la prèvia al costat de l’afició rival, un aspecte que s’intenta evitar quan juga el primer equip masculí. Un dels casos més evidents ha estat l’últim partit de Champions contra el París Saint-Germain, a Montjuïc, davant l’allau de radicals francesos. “Si uns estan en dos llocs diferents de la ciutat, molt millor per a tots, perquè, si no, això que hauria de ser una festa es pot convertir en un drama. Intentem evitar que vagin a la zona dels radicals d’aquí per tal que no es trobin i que entrin escortats i de forma ordenada”, resumeix. El mosso matisa, això sí, que aquest dispositiu s’activa quan l’afició rival és molt nombrosa només, un aspecte que encara no ha passat en els partits del femení.
