El Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia ha portat al Comitè contra la Tortura (CAT) de les Nacions Unides el cas dels germans Ferrándiz, que denuncien haver patit tortures per part de la policia franquista a la prefectura de Via Laietana de Barcelona. Maribel i Pepus Ferrándiz van ser detinguts durant 32 dies quan tenien 17 anys i, segons la denúncia, van estar incomunicats i sotmesos a maltractaments físics i psicològics per la seva militància política, amb un component de violència de gènere en el cas de Maribel.
L’acció legal arriba després que la via judicial espanyola hagi tancat totes les portes. El jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona va arxivar la querella presentada pels germans el novembre de 2023 sense practicar diligències, al·legant la prescripció dels fets, el principi de legalitat i l’aplicació de la llei d’amnistia de 1977. L’Audiència de Barcelona va avalar la decisió i el Tribunal Constitucional va acabar inadmetent el recurs d’empara.
La porta de la llei de memòria democràtica
Aquest és el primer cas de tortures del franquisme que arriba al Comitè contra la Tortura després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica de 2022, que estableix l’obligació d’investigar els crims contra la humanitat de la dictadura i en determina la no prescripció ni amnistia. La denúncia davant l’organisme de l’ONU apunta a una possible vulneració dels articles 12, 13 i 14 de la Convenció contra la Tortura, en relació amb l’article 1, per la manca d’una investigació efectiva i per no garantir ni un recurs ni una reparació adequats. El text també sosté que la negativa dels tribunals espanyols a investigar aquests casos suposa un incompliment de les obligacions internacionals de l’Estat.
En declaracions recollides per l’ACN, l’advocada dels demandants, Laura Medina, sosté que les tortures denunciades “són un exemple del patró d’impunitat espanyol que afecta els crims del franquisme”. Medina recorda que les querelles es van presentar en el marc de la nova llei, que obria “una expectativa legítima de justícia per a les víctimes, després d’anys d’impunitat”, però lamenta que “va topar amb els obstacles judicials de sempre”. En aquest sentit, considera que s’ha vulnerat el deure de l’Estat d’investigar aquests fets com a crims de lesa humanitat i el dret de les víctimes “a la veritat, la justícia i la reparació, tal com estableix el dret internacional dels drets humans”.
Entre les mesures que es reclamen, hi ha que el Comitè insti Espanya a investigar els fets, a reparar els danys causats als germans Ferrándiz i a impulsar reformes per evitar que es repeteixin situacions similars. Entre aquestes, s’hi inclouen canvis en el Codi Penal i en la llei d’amnistia, garantir l’accés als arxius de la repressió franquista i reconvertir la prefectura de Via Laietana en un espai de memòria amb arxius i un centre d’interpretació sobre la tortura.
