Una institució històrica està en risc de desaparèixer. L’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) va ser la primera escola del sector que va obrir arreu de l’Estat l’any 1972 i des de la seva fundació ha tingut la seu ubicada al recinte de l’Escola Industrial. Al llarg de més de mig segle d’història, aquesta associació sense ànim de lucre s’ha convertit en un referent europeu en la formació, la difusió i la preservació de la cultura i el patrimoni fotogràfic del territori català. Tanmateix, les obres de remodelació que s’estan duent a terme a les instal·lacions situades al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample i propietat de la Diputació de Barcelona deixaran aviat l’IEFC sense la seva seu històrica, obligant-lo a trobar un lloc alternatiu per poder continuar amb la seva activitat si no vol acabar abaixant la persiana.
La situació és tan delicada que des de la direcció de la institució s’ha iniciat una campanya per fer pressió a les diferents administracions públiques amb l’objectiu de garantir un “futur digne” per a l’associació si al final es veu abocada a abandonar l’Escola Industrial, com tot fa indicar. En una carta oberta, l’actual director de l’IEFC, Josep Maria de Llobet, exposa l’escenari en el qual es troba actualment el centre i demana ajuda a les diferents entitats i professionals del sector per fer front comú i lluitar per la supervivència de l’institut. “La Diputació ens ha comunicat que no compta amb nosaltres per al futur i no podrem tornar. Això ens posa en una situació molt difícil perquè, ara com ara, no ens han donat una alternativa concreta […] Es tracta de conservar el patrimoni fotogràfic català, respectar la feina feta al llarg de més de 50 anys en favor de la formació dels professionals del sector de la fotografia i de donar suport a una institució sense ànim de lucre, amb voluntat de servei públic, que ha col·laborat de manera definitiva a promocionar la fotografia com un fet cultural de primer ordre”, s’assenyala en el comunicat.
La “responsabilitat compartida” de garantir la seva supervivència
La missiva ve acompanyada d’un manifest que ja compta amb diverses adhesions en el qual es reconeix el paper de la institució per a la “professionalització del sector, la construcció d’un patrimoni fotogràfic col·lectiu i el foment d’un pensament crític i creatiu al voltant de la imatge”, tot consolidant-se com a actor “indispensable” del teixit cultural de Barcelona i de Catalunya. “Volem fer una crida a les institucions -i molt especialment a la Diputació de Barcelona- perquè mantinguin i reforcin el seu suport a l’IEFC, en reconeixement de la seva trajectòria i la seva funció pública al servei de la cultura i l’educació. La seva continuïtat i estabilitat són avui una responsabilitat compartida. Per això, des d’aquest ampli consens del sector fotogràfic, demanem que es garanteixin les condicions necessàries perquè l’IEFC pugui continuar desenvolupant la seva tasca amb garanties, ambició i reconeixement institucional”, conclou la carta.
Cal recordar que l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya va ser fundat el 1972 per Miquel Galmes i Creus (1937-2015), que en va ser director fins al 2012 i president fins al 2015. Actualment, la presidència recau en Eduard Bertran i la direcció en Josep Maria de Llobet.
2 
